reproduït del diari avui..-<\/p>\n
L'ofensiva autiautonomista del PSOE en els darrers mesos és preocupant: tots els projectes legislatius impulsats per Zapatero darrerament fan com si l'Estatut no existís. Per exemple, la llei de dependència, la d'adopcions, la del llibre, la de defensa de la competència, etcètera. Davant d'això, de tant en tant s'aixequen veus dient que caldria fer alguna cosa. Potser sí. El problema ve quan un reflexiona quina cosa s'hauria de fer. Perquè el panorama, si l'analitzem bé, no pot ser més descoratjador. Hi ha dues possibilitats. Vegem-les. <\/p>\n
[@more@]<\/p>\n
1) Que ens governi el tripartit 2. Això és el que tenim, i Montilla no bellugarà un dit davant del PSOE per defensar l'autogovern. Pel que fa a ERC, Puigcercós està massa entretingut amb les corbates i Carod massa enfeinat a l'Índia per entendre alguna frase en anglès com per ocupar-se'n. Esquerra ha entrat de manera accelerada en la fase de convertir-se en un lobby<\/em>, una repartidora i una agència de col·locació (que és el que durant anys havia estat CiU). No té temps per a minúcies com ara defensar Catalunya.<\/p>\n 2) Que ens governés CiU. En la hipòtesi que Mas fos president, seria amb el suport del PSOE i, per tant, CiU faria just el mateix que ara fa ERC: callar i cobrar. A mi em fa molta gràcia sentir com treuen pit Felip Puig, Artur Mas, Duran i Lleida i altres milhomes, defensant les essències de Catalunya des de l'oposició. Ara: en el moment que s'hi juguessin el cotxe oficial, s'arronsarien. Això ho sap tothom. <\/p>\n Aquesta és la situació: no hi ha alternativa. Catalunya està venuda i indefensa davant del PSOE, i Zapatero farà el que li doni la gana. El motiu és molt senzill: el catalanisme, que és el que sempre ha defensat Catalunya de les agressions espanyoles, ha entrat en una crisi descomunal. Està dividit, enfrontat, esgotat, desprestigiat, sense força, sense il·lusió, sense projecte i sense ideologia. (Llevat, esclar, que consideréssim que el "peix al cove" és una ideologia.) Per omplir aquest buit tan immens, els dirigents d'ERC i de CiU utilitzen la verbositat més frondosa, visceral i desbocada. L'etern recurs a les essències pàtries. ERC ho va fer a la campanya del referèndum. CiU ho fa ara. Tant se val. Ja se sap que, si CiU fos al govern, seria tan dòcil com és ara ERC, i que, si ERC fos ara a l'oposició, seria tan patriòtica com ara és CiU. Però tot seria fals. En els darrers tres anys, CiU i ERC han canviat els papers tantes vegades i han dit tantes mentides que ja ningú no se'ls creu, tret dels hooligans<\/em> i els empleats. <\/p>\n El catalanisme, que va començar el 1906 amb la Solidaritat, pot quedar enterrat després de l'Estatut del 2006. Haurà durat un segle just. El catalanisme, avui, és una ideologia sense contingut, només apta per atiar les passions de quatre convençuts i generar la indiferència i el fàstic en la resta. És una marca política apta només perquè CiU i ERC facin una demagògia delirant. ¿A algú l'estranya aquest fenomen tan nou que és l'abstenció de l'electorat abans catalanista?<\/p>\n