![](\"http:\/\/josep-perera-papiol.bloc.cat\/get\/9988\/brudesala2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
http:\/\/www.tribuna.cat<\/p>\n
<\/p>\n
[@more@]<\/p>\n
Potser ens hauríem d'haver quedat amb l'Estatut del 1979? <\/strong> Aquest procés ha desgastat excessivament els partits catalans i la societat civil?<\/strong> Parla d'una estratègia de país, o de diverses estratègies de partit?<\/strong> Hem d'esperar potser a l'endemà que el Tribunal Constitucional retalli més o menys l'Estatut perquè comenci a configurar-se una nova estratègia?<\/strong> Per quina raó els partits no acaben de reaccionar en aquest sentit? <\/strong> És possible una estratègia de país per part de les dues formacions, al marge de l'estratègia de partit que pugui tenir cadascuna?<\/strong> Quan es podria mostrar aquesta darrera carta?<\/strong> En tot plegat, el PSC és el llest de la classe?<\/strong> Com poden afectar les relacions entre CDC i UDC al futur de la federació nacionalista?<\/strong> Pel que fa a ERC, hi ha qui diu que la direcció actual Carod-Puigcercós comença a estar esgotada. Què en pensa, vostè?<\/strong> Vostè va ser secretari general de Promoció Cultural en temps de CiU. L'actual política cultural del Govern està correctament orientada, al seu parer?<\/strong> Li està passant alguna cosa, a TV3? <\/strong> Els partits polítics no semblen disposats a professionalitzar TV3 i a perdre'n el control. <\/strong> <\/p>\n
No, en absolut. Però amb el nou Estatut es va cometre un error, posar el llistó molt alt i saltar-lo per sota. Es podia haver posat un llistó més baix, perquè tothom sabia que hi hauria retallades, o bé haver fet un acord previ que fixés fins a on s'admetria la rebaixa, en comptes d'anar cadascú pel seu cantó a Madrid a veure qui es feia la foto primer.<\/p>\n
Hi ha un desencant catalanista de la societat. Convé un període de reflexió i d'elaboració de noves estratègies polítiques per aconseguir que les necessitats en finançament, infraestructures i autogovern puguin ser una realitat en comptes de recular o avançar poc. <\/p>\n
És una combinació de tot plegat. Estratègies de propis partits polítics, de la societat, del món dels opinadors i dels mitjans de comunicació. I ara mateix, no hi ha ningú que lideri una nova estratègia, i no sembla que cap força o dirigent polític estigui en condicions de fer aquest planejament. Ara que, probablement tampoc no sigui el moment, perquè ens trobem en un període de desencant i de pessimisme entre la multitud de ments pensants del catalanisme. <\/p>\n
Encara necessitem ara una mica més de tranquil·litat i de veure com evoluciona la situació. Haver posat el llistó massa alt i saltar per sota et deixa cara d'haver fet un ridícul sensacional, que sumat a la confrontació gravíssima que hi ha a Madrid entre els dos grans partits, donen com a resultat un desgast considerable a casa nostra, i un avanç d'actituds neocentralistes. Malauradament, no tenim res seriós per oposar-nos a aquestes actituds des de Catalunya. <\/p>\n
Perquè els partits nacionalistes estan totalment satel·litzats. ERC és satèl·lit del PSC, que a la vegada és satèl·lit del PSOE. Pel que fa a CiU, està satel·litzada també del PSOE, perquè la seva única perspectiva de tenir una plataforma de poder, necessita acostar-se al partit que governa a Madrid, perquè a la Generalitat no hi pinta res. És el moviment instintiu i racional de CiU davant l'evidència que el poder a la Generalitat el té vetat.
<\/strong>
Tant CiU com a ERC han comès errors en el procés estatutari?<\/strong>
Tots dos partits es van equivocar en no fer un pacte de mínims per defensar l'Estatut, sinó que van fer un concurs per veure qui feia més rebaixes. <\/p>\n
La societat catalana no està preparada per un pacte CiU-ERC. Aquesta seria la darrera carta que es reserva el catalanisme. Però és un pacte que hauria de ser a Catalunya i a Madrid, actuar conjuntament a la Generalitat, al Congrés i el Senat. Jo no malgastaria aquesta carta ara. <\/p>\n
Haurem d'esperar com a mínim a la legislatura vinent per veure si és viable ensenyar-la, i si la mateixa societat catalana veu que no hi ha més alternativa. El pacte comportaria, entre d'altres coses, que Generalitat no podria anar-se a fer la foto amb la vicepresidenta espanyola per marejar la perdiu de Renfe, i no es podria dir que no hi ha pressa en l'adjudicació de la nova terminal del Prat, per exemple. <\/p>\n
Amb 37 diputats té la presidència de la Generalitat i, malgrat tot, manté bones relacions amb Madrid. A curt termini han aprofitat l'escletxa i s'hi han posat, però el que no sabem és com evolucionarà el seu propi electorat, que va a la baixa. Hi ha moltes incògnites que no veurem fins que la legislatura estigui més avançada. <\/p>\n
Mentre no hi hagi eleccions a la Generalitat, hi haurà una situació basada en el manteniment l'estatu quo entre Mas i Duran. Veig més perillosa una revolta dins de Convergència, de les bases o dels quadres dirigents, que no la discòrdia possible entre CDC i UDC, perquè en el cas que tingués poder a Madrid, el tindrien poques persones i implicaria una relació amistosa, com intenta fer ara el PSC. <\/p>\n
No crec que estigui esgotada la direcció de cap partit actualment. Estem començant el cicle post estatutari, i els que han començat aquest cicle, mentre duri no canviaran les seves condicions. El mateix Artur Mas, que és el que ho té pitjor, tampoc no està en una situació feble ni perilla el seu lideratge. I menys Carod i Puigcercós, que tenen un paper a la Generalitat i això sempre dóna possiblitats d'ostentar el seu poder i de mantenir-s'hi, gràcies a la docilitat que demostren. <\/p>\n
El conseller Tresserras sembla que té clar que no hi ha d'haver paràlisi cultural al país per la qüestió identitària o idiomàtica, que hi ha lloc per a tots i que de fet, el que fa que el català tingui més possiblitats d'expressió cultural normal és densificar el propi teixit cultural, no pas la confrontació català-castellà. <\/p>\n
Pateix de manca de renovació. Sempre són els mateixos, els que manen. Si canvien un director d'informatius, el substitueixen per un del grup endogàmic que hi ha muntat des de fa anys. Hi ha un equip directiu d'unes quinze o vint persones que es blinden entre ells i que no permeten la renovació. Cal una fornada nova de professionals que coneguin el mitjà i tinguin idees, però que no hagin format part d'aquesta direcció endogàmica. Les idees noves a TV3 es van acabar més o menys a la vegada que el pujolisme, però no perquè Jordi Pujol les hagués afavorit més, sinó perquè la gent que les tenia ja les va esgotar. <\/p>\n
Per desbloquejar aquesta situació calen unes lleis, i sobretot que els partits entenguin que una televisió pública està al servei dels continguts i no d'una direcció i una línia política. Però encara no se n'han adonat. Cal despenjar TV3 de la política, donant més atribucions al CAC, trobant fórmules per què el Consell d'Administració no sigui corretja de transmissió dels polítics i implicant-hi persones amb més prestigi i professionalitat. <\/div>\n