\n<\/div>\n
\nTOT AQUEST PROGRAMA<\/em> D’ACTUACIÓ no es pot desenvolupar en el
\nmarc d’un article de premsa. Però sí que és possible suggerir algunes
\nidees. Per començar, l’autocrítica. En termes generals, cal dir que les
\ndecisions oportunistes acaben passant una factura enorme. Així, per
\nposar dos exemples, va ser oportunista voler capitalitzar l’assetjament
\npolític a Carod-Rovira a les eleccions del 2004 -amb resultats tan
\ndesorbitats com insostenibles- i ho va ser que Mas anés a pactar a la
\nbaixa l’Estatut amb el pretext de salvar-lo, o de salvar-se. Ara es
\npaguen aquells cops d’efecte. També passa factura inventar o exagerar
\nla malignitat dels enemics. Que ERC i CiU s’hagin dedicat a demonitzar
\nde manera desorbitada el PP ha servit per fer la farina blana al PSC.
\nEls socialistes, en justa correspondència, han destinat el gruix de la
\nseva campanya als electors de CiU i ERC, i a fer-los por amb els seu
\nmateix espantall, tan ben il·lustrat en aquell anunci de darrera hora: Indecís? Escolta la COPE<\/em>.
\nUn eslògan que hauria pogut fer servir CiU mateix, o ERC, si no fos que
\nportava directament a votar socialista. Finalment, però sense esgotar
\ntota la llista d’errors, els partits sobiranistes s’han dedicat a
\nerosionar-se mútuament, a esbudellar-se els uns als altres. Ni ERC,
\ndesemmascarada per CiU, ha semblat mereixedora de la confiança de molts
\nindependentistes convençuts, ni CiU, posada en evidència per ERC, ha
\naconseguit ser vista com el sobiranisme útil per tots els indecisos.
\nFelicitats: de 18 a 13 diputats, i tres-cents mil vots, pel cap baix,
\ncap a l’abstenció, el vot en blanc i la dispersió en partits minúsculs.[@more@]\n<\/p>\n\n<\/div>\n
\nI QUÈ HA PASSAT? DONCS CAL QUE LES ANÀLISIS siguin fetes amb cruesa,
\nni que contradiguin els interessos partidistes. Per exemple, no es pot
\nseguir dient que els antics votants d’ERC han anat a parar,
\nfonamentalment, al PSC. Si el PSC només ha guanyat noranta mil vots, no
\npot ser que hagi recollit els cinquanta mil perduts per ICV i els
\ntres-cents cinquanta mil evaporats d’ERC. Tampoc no es pot deixar de
\nveure allò que és una evidència en els ambients sobiranistes: el
\ntransvasament de vot d’ERC a CiU, que intueixo molt superior al
\ntransvasament d’ERC al PSC o a ICV. I, per tant, CiU no pot dir,
\nsimplement, que ha resistit bé, perquè és més que probable que hagi
\ntingut molta fuga de vot, fins i tot cap al PSC, o a l’abstenció,
\ncompensat per vots de càstig al PSC o a ERC, per vots a la contra o pel
\nsobiranisme útil… És a dir, molts vots volubles. Perquè, atenció, els
\nvots volubles són vots molt madurs, molt polititzats, que no signen
\nxecs en blanc, que es decideixen en funció de criteris tàctics i
\nestratègics. No estem en condicions de fer anàlisis definitives, però
\nal seu moment caldrà que no es facin amb el retrovisor posat. És a dir,
\nque no es busqui, només, la justificació dels errors passats, en lloc
\nde mostrar-los.\n<\/p>\n
\n<\/div>\n
\nFINALMENT, NECESSITEM INTERPRETACIONS ÚTILS per seguir endavant. Per
\ncomençar, és del tot imprescindible reconèixer que en el vot socialista
\nhi ha una proporció significativa de sobiranisme català. I una altra
\nproporció que s’hi pot tornar, tal com a CiU hi ha vot espanyolista o a
\nERC vot independentista però conservador: si em collessin, podria donar
\nnoms… I hi ha molt vot sobiranista en la desafecció a la política. El
\nque no es pot acceptar és que la foto final de les eleccions de 2008
\nsigui la foto que retrata el país. Som un país en procés de
\ntransformació i encara no ha arribat a cap photo finish<\/em>. El que
\nacabem de veure tampoc no apunta cap tendència clara, sinó una excepció
\nperfectament reversible. De fet, encara es pot anar més enllà: el que
\nacaba de passar podria ser -o hauríem d’aconseguir que fos- un peatge
\nnecessari per tal de reorientar estratègies de fons.\n<\/p>\n\n<\/div>\n
\nSI ELS RESULTATS EREN PERFECTAMENT previsibles, també era
\npredictible com serien interpretats. El pas de 18 a 14 diputats ha
\npermès posar en dubte el tremp del català emprenyat, que es manifesta
\nd’una manera i vota d’una altra. I més d’un s’ha fregat les mans donant
\nper fet que el sobiranisme és al final del seu cicle. Ara bé, el que
\nseria dramàtic és que aquesta també fos la nostra interpretació.
\nEstarem atents a la capacitat de reacció dels partits sobiranistes, i
\nsi no hi ha senyals de prou intel·ligència sobiranista, si no hi ha
\nautocrítica, si tot es limita a intrigues personals, caldrà buscar nous
\nlideratges.\n<\/p>\n