![](\"http:\/\/josep-perera-papiol.bloc.cat\/gallery\/9988\/9988-85446.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\nEl polític independentista es mostra diposat a tornar a la política activa . "Em refermo en la posició contrària a l’acord tripartit"\n<\/p>\n<\/div>\n
\nÀngel Colom, exsecretari general d’ERC i actualment militant
\nde CDC, ha tornat fa pocs dies a Catalunya després de viure cinc anys
\nal Marroc. Colom analitza a l’AVUI la situació política catalana, en
\nles primeres declaracions després del llarg parèntesi. Ha mantingut
\ncontactes amb dirigents de CiU i d’ERC.[@more@]\n<\/p>\n
\nDesprés de cinc anys al Marroc, on va anar com a delegat de la \nÉs d’hora per dir-ho, però d’entrada és un retorn a casa; ja en \nCom ha vist el país des de la distància? Aquí s’ha parlat del català indignat…<\/strong>\n<\/p>\n \nPorto només tres setmanes aquí i m’he estat molt a casa; no he \nEl primer govern tripartit, només crear-se, va tancar la delegació al Marroc que vostè dirigia. Com ho va encaixar?<\/strong>\n<\/p>\n \nJo havia cessat el mateix dia que van cessar els consellers, però \nAl Marroc el terrorisme islamista es deu veure d’una manera més \nQuan parlem d’islamisme parlem de la ideologia islamista, que és \nTornant a Catalunya, aquests cinc anys han estat marcats per la \nNo sóc favorable al govern tripartit. He apostat sempre per una \nL’actual direcció d’ERC considera tan catalanista CiU com el PSC…<\/strong>\n<\/p>\n \nVull evitar criticar uns posicionaments o uns altres. M’agradaria \nEl fet que les relacions entre les dues forces siguin tan distants, a què s’ha d’imputar?<\/strong>\n<\/p>\n \nSi s’han trencat ponts entre aquestes dues formacions, que se n’han \nPerò com es concreta això?<\/strong>\n<\/p>\n \nDesprés dels dos congressos, tenim reptes de futur immediat, com el \nLes eleccions del 9-M han fet sorgir una crisi a ERC, amb una \nNomés desitjo que hi hagi seny. Respecto molt els militants d’aquesta formació com per involucrar-m’hi gens…\n<\/p>\n \nJoan Puigcercós el va venir a veure al Marroc no fa gaire i fa \nJoan Puigcercós em va venir a veure a finals de novembre. Va ser un \n¿Està segur que la Casa Gran del Catalanisme camina cap a la independència?<\/strong>\n<\/p>\n \nN’he parlat amb Artur Mas i no tinc cap dubte que camina cap aquí. \nPensa treballar en les ponències?<\/strong>\n<\/p>\n \nSi se’m demana que ho faci, ho faré, però també demano que se’m \n¿Els canvis polítics que reclama per a Catalunya els veu factibles dins d’aquesta legislatura?<\/strong>\n<\/p>\n \nM’he mostrat contrari a l’acord del govern tripartit des del seu \n¿Hem d’interpretar la seva tornada com un retorn a la política activa?<\/strong>\n<\/p>\n \nLa meva és una tornada lenta. Però si se’m demana que participi en \n \n<\/p>\n
\nGeneralitat per a l’últim govern Pujol, torna a Catalunya. Quina mena
\nde retorn és?<\/strong>\n<\/p>\n
\ntenia ganes. És una mica motivat per la família i també perquè penso
\nque hi ha coses a fer i que, lentament, puc ajudar en alguns aspectes a
\naquesta refundació del catalanisme que es viu ara. És un retorn obert.\n<\/p>\n
\nvoltat el país. Em sembla, però, que estem en un moment important. A
\ndos mesos vista hi ha els congressos de les dues formacions centrals
\ndel nacionalisme i això fa que les bases debatin sobre allò que s’ha
\nfet bé, i el que no, i què cal millorar. Es debat també com es pot
\ntornar a galvanitzar la il·lusió d’una ciutadania que nacionalment està
\nmés madura que quan vaig marxar. Però la societat ha fet passes enrere
\nen la situació lingüística. Catalunya té el repte d’integrar les noves
\nmigracions que s’han incorporat els darrers anys. I una altra cosa
\nurgent i prioritària és el repte que tenen els partits de respondre a
\nla ciutadania que vol anar més enllà. Si no ho fan, podem perdre-hi
\nmolts llençols… Veure des de Casablanca la manifestació de l’1 de
\ndesembre passat, de centenars de milers de persones reclamant el dret a
\ndecidir, em feia pensar que aquesta ciutadania es mou i que el que la
\nCrida a la Solidaritat feia molts anys enrere, empenyent els partits,
\nho feia ara la Plataforma pel Dret de Decidir. És en aquesta voluntat
\nde tirar endavant propostes que tornin a il·lusionar el país on em puc
\ntrobar com un més.\n<\/p>\n
\nse’m va demanar que continués mentre el nou govern decidia què feia. Em
\nva sorprendre que la tanquessin. Hauria estat lògic que se’n fes càrrec
\nun altre delegat, perquè jo era de la confiança del govern anterior,
\nperò tancar la delegació crec que va ser un error polític molt gran de
\nla responsable d’exteriors de l’època, Margarida Obiols, i del
\npresident Pasqual Maragall.\n<\/p>\n
\ndirecta i real que aquí. Quina amenaça suposa per a les societats
\noccidentals?<\/strong>\n<\/p>\n
\ntotalitària, feixista i perillosíssima per a la convivència i la
\ndemocràcia. Però, si us plau, separem-ho de l’Islam, que és la religió.
\nSeparem la ideologia de la religió. Jo respecto moltíssim l’Islam, que
\nhe conegut bé aquests cinc anys. M’he sentit acollit en terra
\nmusulmana. Sóc catòlic i he estat personalment al costat de molts dels
\nmeus amics musulmans i no m’hi he sentit mai incòmode.\n<\/p>\n
\nreforma de l’Estatut i pels dos governs del tripartit. Què han suposat
\nper a l’autogovern?<\/strong>\n<\/p>\n
\nunitat d’acció dins la família del nacionalisme i ho continuo fent. I
\ndemano que, com més aviat millor, es retorni al seny. Cal unitat
\nd’acció entre les formacions que representen nacionalment el país i per
\naquí haurien d’anar els acords futurs, basats en una estratègia de país
\nentre les formacions del catalanisme polític i no pas amb formacions
\nque defensen un altre model. L’altre dia, el president del govern
\nespanyol ho deia molt clarament, en resposta a ERC: "Espanya plural,
\nsí, però Espanya". Zapatero té molt clar que el substantiu és Espanya.
\nSi nosaltres ens limitem a posar un adjectiu, malament. Per a Zapatero
\nel substantiu és Espanya i per a les forces nacionalistes és Catalunya.
\nTinc la impressió que a vegades ens hem confós i no pot ser.
\nM’il·lusiona veure que tanta gent diu prou i que vol decidir el futur
\nd’una manera més lliure. I em sembla que això també és el que
\nrepresenta la proposta que fa Artur Mas amb la Casa Gran del
\nCatalanisme, perquè posa el cursor en el dret a decidir, que va des de
\nla infraestructura fins a la independència. Hi cap tot. Aquí pot
\nhaver-hi molta gent que s’hi senti còmoda i que hi treballi.\n<\/p>\n
\npensar que aquests germans de la família del nacionalisme que són CiU i
\nERC es tornaran a trobar.\n<\/p>\n
\ntrencat molts, cal tornar-los a refer. Jo no buscaré cap culpable. No
\nés hora de buscar culpables sinó de refer ponts. No em cansaré de
\ndemanar-ho i de treballar per refer ponts entre les forces del
\nnacionalisme, que, en definitiva, en els seus discursos -no pas en la
\npraxi- avui totes dues han posat el cursor una mica més enllà. De
\nl’àmbit de fer país dels 20-25 anys primers de la recuperació de la
\ndemocràcia i l’autonomia, s’està passant a un àmbit sobiranista
\nmajoritari, assumit per aquestes dues forces i també per ICV, que també
\nera a la manifestació pel dret a decidir, juntament amb moltes entitats.\n<\/p>\n
\nque el Tribunal Constitucional digui de l’Estatut. Espero que no se’ls
\nacudeixi declarar-lo inconstitucional. El govern actual també té el
\nrepte de posar a la pràctica el canvi de model de finançament que
\npreveu l’Estatut, que ja veurem com acaba. Hem de veure també quines
\nbalances fiscals s’acaben publicant…. El repte de la integració de la
\nnova immigració, que ha de ser a Catalunya i no a Espanya… Tot això
\nnecessita unitat. No pot ser que els germans es barallin. Si puc,
\najudaré modestament a l’obertura a la societat que està fent CiU amb
\nl’aposta de la Casa Gran del Catalanisme i d’altra banda, també,
\ncontribuint a fer que el debat que segueix ERC s’endegui en positiu per
\nportar per un mateix carril una sèries de propostes.\n<\/p>\n
\npugna entre quatre sectors per dirigir el partit. Quina sortida hi veu?<\/strong>\n<\/p>\n
\npoc Joan Ridao deia que no li faria res que vostè reingressés a ERC
\ndesprés de la ruptura del 1996… Ha sentit cants de sirena?<\/strong>\n<\/p>\n
\nretrobament personal, del qual em vaig alegrar molt. Vam tenir
\nconverses llargues. Uns mesos abans també havia vingut al Marroc el
\npresident del Parlament, Ernest Benach. Em va voler saludar i també
\nme’n vaig alegrar molt. He tingut altres visites i trucades de persones
\ndel país, vinculades a ERC i CiU, com Artur Mas o el responsable
\nd’exteriors de CDC, Carles Llorens, amb qui hem tingut un contacte
\nsovintejat i en sintonia. Amb alguns dirigents d’Esquerra hem refet una
\nsèrie de desencontres que hi havia, bàsicament personals, i això ja em
\nsembla positiu. Vull agrair-ho als uns i als altres. Això no treu que
\nara jo m’incardini en un determinat corrent que vol contribuir a
\nsuperar etapes que no són gaire glorioses del nostre passat recent, en
\nles quals tothom hi té culpa; jo també. Si s’ha de fer autocrítica, jo
\ntambé la faig. Em sembla important que no perdem gaire més temps,
\nperquè a Madrid ho tenen molt clar, com ho demostra el senyor Zapatero
\nper molt socialista que sigui. Cadascú tindrà la seva tendència
\nideològica però trobo a faltar que per als catalanistes el substantiu
\nsigui Catalunya. Badant acabarem sent els últims de res.\n<\/p>\n
\nCap a un procés en què la ciutadania de Catalunya tingui el dret a
\ndecidir, des d’un aeroport o una xarxa de trens fins a la independència
\ndel país. Davant el que digui la ciutadania d’un poble, no hi ha llei o
\nConstitució que valgui. Espero que el congrés de CDC vagi en aquesta
\ndirecció.\n<\/p>\n
\nrespecti un temps d’aterratge que necessito. Quan vaig decidir tornar,
\nno sabia que hi havia un congrés com aquest al llindar de dos mesos.\n<\/p>\n
\nnaixement i la perspectiva dels anys m’hi ha refermat. Espero que hi
\nhagi reflexió per totes bandes. Demano que, com més aviat millor, es
\nrefacin ponts entre aquests sectors que ja són al carrer, com demostra
\nla manifestació multitudinària de l’1 de desembre. Cal que aquests
\nacords també puguin passar en àmbits institucionals, començant pels més
\npropers als ciutadans -com els ajuntaments- i un dia han d’arribar al
\ngovern del país. Part d’aquestes formacions podrien fer un govern
\nd’unitat nacional, obert, modern, que es plantegi fer admetre a Europa
\nque aquí hi ha un país que vol tenir Estat propi.\n<\/p>\n
\nqualsevol cosa que vagi en la direcció d’unitat entre els
\nnacionalistes, entre els catalanistes, jo hi seré. Per anar-m’hi a
\nbarallar, no. Si puc ajudar, ho faré, perquè el temps no passa en va
\nper a ningú. Continuo tenint la il·lusió a dalt de tot. M’ha anat molt
\nbé aquest període de desconnexió, després de tot el que va succeir, amb
\nuns moments de ruptura que no agraden a ningú i en què jo també vaig
\ncometre errors. He necessitat aquest temps per a la reflexió i tinc
\nganes i il·lusió de fer coses, però les faré a poc a poc. Aquest anys
\nde baralles no han anat bé i jo tinc amics a totes bandes. Perquè m’hi
\nvan pressionar, haig de reconèixer que jo també vaig ser factor de
\ndivisió. Em sap molt de greu i ho haig de confessar als catalans.\n<\/p>\n