{"id":220817,"date":"2008-05-05T01:59:58","date_gmt":"2008-05-05T01:59:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=220817"},"modified":"2008-05-05T01:59:58","modified_gmt":"2008-05-05T01:59:58","slug":"victor-alexandre-la-satanitzaci-de-la-dissid-ncia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=220817","title":{"rendered":"Victor Alexandre: La satanitzaci\u00f3 de la dissid\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"
\n

\"JoanLes
\nconseqüències de la lluita que s’ha desfermat al si d’Esquerra
\nRepublicana no se sabran fins a la celebració del Congrés Nacional del
\nproper mes de juny, però, mentrestant, assistirem a tota mena
\nd’artificis per tal d’afeblir l’adversari. De moment, els sectors
\noficialistes ja han començat a practicar allò que, amb raó, tant havien
\ncriticat de Convergència i Unió arran de la formació del primer
\ntripartit: l’enviament de cartes o comentaris a diaris i portals
\ndigitals. En aquell moment, CiU, plena de ressentiment per haver estat
\ndescavalcada del Govern, satanitzava ERC per mitjà d’opinions
\nd’aparença espontània però que fins i tot un nen podia veure que eren
\nun calc de les que repetia dia rere dia el gabinet mediàtic de la
\nfederació. Ara, des d’ERC, s’està fent el mateix per mitjà de
\ncomentaris que no tenen cap més objectiu que desqualificar aquelles
\nveus disconformes amb l’estratègia actual. Les circumstàncies no són
\nles mateixes, per descomptat, però els interessos sí que ho són. CiU va
\nperdre el poder i ERC (la seva executiva) corre el risc de perdre’l.
\n 
\nPreocupant
\nsituació, doncs, venint de les sigles amb l’ideal més elevat de totes
\nles forces polítiques del ventall parlamentari: la independència de
\nCatalunya i la seva conversió en un nou Estat europeu. Per desgràcia,
\naquest principi, que només apareix col·loquialment o com una frase en
\ncampanya electoral, s’ha convertit en un gerro amb flors i ara sembla
\nque tot s’hi val per tal que els renovadors, especialment Joan
\nCarretero, siguin estigmatitzats. Jo mateix, que no pertanyo al partit,
\nhe estat objecte de tota mena d’insults i desqualificacions per part
\nd’alguns suposats militants d’ERC comminant-me a callar. Quins
\ndemòcrates! Són els mateixos que, amb la covardia que els caracteritza,
\nes dediquen a mentir o a calumniar emparant-se en la barra lliure que
\npermeten molts fòrums digitals. No cal dir que estem parlant
\nd’impotents intel·lectuals, d’individus negats per al raonament i
\nl’argumentació i obligats, per tant, a expressar-se per mitjà de
\nl’exabrupte i l’estirabot, però és evident que fan la feina bruta a
\ndeterminades persones d’aparença impol·luda. Aquest és un altre aspecte
\nque homologa ERC amb la resta de forces polítiques: el fet de tenir
\nentre els seus votants una quota de persones d’ideologia totalitària
\nque exigeixen la subordinació de la resta al seu ideari, i si algú no
\nhi està d’acord fan com el reaccionari conseller Francesc Baltasar,
\nd’ICV, que convida a abandonar el partit els discrepants.<\/p>\n

No hi
\nha res com envoltar-se de gent submisa per remenar les cireres. Així,
\ntota veu que gosi qüestionar la suïcida estratègia republicana de
\nconvertir-se en l’ombra del PSC és un "convergent", en el millor dels
\ncasos, o un "terrorista", en el pitjor. La paranoia ja té aquestes
\ncoses, veu enemics a tot arreu. Encara que, en realitat, no es tracta
\nd’enemics del partit ni de ningú en particular, sinó d’enemics de
\nl’immobilisme. <\/p>\n

\"PeterHauria
\nde semblar si més no curiós que la pèrdua de 350.000 vots no fos un
\nargument prou sòlid perquè els responsables de la direcció d’ERC –o no
\nn’hi ha, de responsables?– admetessin públicament l’error que ha
\nsuposat l’edició del segon tripartit. Sobretot després que el PSC, en
\nla seva primera legislatura, destituís Carod-Rovira com a conseller en
\ncap i expulsés ERC del Govern. Cal tenir uns índexs molt baixos
\nd’autoestima per lliurar dos cops la Generalitat al mateix partit que
\nt’ha humiliat per partida doble davant de tothom. És clar que això, ben
\nmirat, ja concorda amb la fugida endavant dels oficialistes, que,
\nencara avui, insisteixen en les bondats del pacte amb el PSC i alguns,
\nfins i tot, parlen de fer un tercer tripartit<\/a>.
\nSi la diàspora de votants que ha patit ERC en les darreres eleccions no
\nha tingut prou força per provocar el gest sempre elegant de la dimissió
\nen els arquitectes del tripartit, és d’esperar que aquests es
\ncomportaran igual que el soldat hindú encarnat per Peter Sellers al
\ncomençament del film The party<\/em>, en què, tot i ser travessat per un miler de bales, continua tocant la corneta<\/a>.
\nNo crec, això no obstant, que aquesta sigui una bona actitud de cara a
\nles properes eleccions catalanes. Perdre més de la meitat dels vots en
\nles eleccions espanyoles, tot i ser molt dur, no deixa de ser un mal
\nmenor per a la lògica d’un partit independentista, però perdre’ls en
\nles nacionals seria una debacle.<\/p>\n

De moment el que hi ha és molta
\npor davant la força que estan adquirint els sectors crítics, els
\nmateixos que, no fa gaire, segons la direcció, eren quatre gats
\nindocumentats. I per frenar aquest increment ja estan començant a
\narribar les ajudes del PSC. Ja hi ha, en aquests moments, molt
\nsocialista disfressat de republicà que defensa les tesis oficials d’ERC
\nperquè sap que la continuïtat del PSC en el poder depèn del fet que
\naquestes s’imposin. Són les mateixes veus que afirmen que tot votant
\nrepublicà dissident és algú favorable a un pacte amb CiU. Allò que no
\ndiuen aquests missatgers, perquè no els interessa, és que el pacte
\nsense contrapartides ha estat ruïnós per a ERC i rodó per al PSC. ERC
\nha obeït amb diligència l’ordre de penjar la bandera espanyola<\/a>
\nal balcó de la conselleria de Governació que Joan Carretero havia
\nretirat, ha cedit als socialistes tot el control dels mitjans de
\ncomunicació públics i, entre moltes altres coses, s’ha empassat la
\nflagrant invasió competencial que suposa la llei de la dependència. No
\nhi ha dubte que han fet coses positives, però, on és la seva
\nrendibilitat si no han sabut projectar-les? És a dir, que aquella clau
\nque un dia va exhibir Carod com a metàfora de la capacitat d’ERC per
\ndoblegar el PSC s’ha volatilitzat. Ara, si més no, l’única clau
\nveritablement existent la tenen les bases del partit.<\/p>\n

Allò que
\nmés dol, però, és l’energia i el temps perduts. Després de la seva
\nexpulsió del Govern, sempre em va semblar que l’opció més aconsellable
\nper a ERC, si no es veia amb cor d’exigir contrapartides determinants
\nper al país i rendibles per al partit, era romandre a l’oposició. Era
\nel més lògic ja que, com s’ha vist, en cas de no fer-ho seria ella qui
\nesdevindria l’ase dels cops de la política espanyolista del PSC. Això
\nexplica per què la defensa més abrandada de la cúpula republicana no
\nprové en aquests moments de la pròpia ERC, sinó del PSC. En altres
\nparaules, digues-me qui et defensa i et diré qui ets.<\/p>\n

e-notícies.com<\/span>\n<\/div>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les conseqüències de la lluita que s’ha desfermat al si d’Esquerra Republicana no se sabran fins a la celebració del Congrés Nacional del proper mes de juny, però, mentrestant, assistirem a tota mena d’artificis per tal d’afeblir l’adversari. De moment, els sectors oficialistes ja han començat a practicar allò que, amb raó, tant havien criticat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-220817","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/220817","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=220817"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/220817\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=220817"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=220817"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=220817"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}