{"id":232708,"date":"2008-08-29T02:43:26","date_gmt":"2008-08-29T02:43:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=232708"},"modified":"2008-08-29T02:43:26","modified_gmt":"2008-08-29T02:43:26","slug":"joan-carretero-el-temps-i-la-ra","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=232708","title":{"rendered":"Joan Carretero: EL TEMPS I LA RA\u00d3"},"content":{"rendered":"
\n
<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n

\n \n<\/p>\n

\nEL TEMPS I LA RAÓ <\/strong><\/span><\/span><\/span>\n<\/p>\n

<\/strong><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\nÉs
\nsabut allò que el temps posa cadascú al seu lloc. En política, també. A
\nCatalunya ara estem presenciant el desenllaç de processos que s’han
\nanat gestant els darrers anys. I comencen a quedar en evidència les
\nposicions i les apostes estratègiques que els diferents actors polítics
\nhan mantingut durant aquest temps.<\/p>\n

Teníem raó<\/strong> els que vam defensar aferrissadament, ara fa poc més de dos anys, el no a l’Estatut<\/strong>.
\nDèiem que era un text que no atorgava reconeixement nacional a
\nCatalunya, que no incrementava en res substancial les competències del
\nnostre autogovern i que no permetia un canvi en el model de finançament
\nque ens ha dut a la situació d’espoli fiscal que pateix Catalunya,
\nsense comparació possible al món occidental, amb la significativa
\nexcepció de la resta dels Països Catalans. Crec que, a aquestes
\nalçades, no cal argumentar massa com n’eren d’encertades aquestes
\nopinions.<\/p>\n

Eren clarividents les veus que, des del
\nsobiranisme català, alertaven que les diferències entre el PSOE i el PP
\nrespecte de la qüestió nacional eren inexistents, malgrat que, durant
\nla legislatura del "talante", qui opinava així fos sistemàticament
\nmenyspreat i titllat de reaccionari pels que estaven segurs que, amb ZP
\nal capdavant, finalment havíem trobat a Madrid un govern amic, ben
\nsensible amb la pluralitat nacional de l’Estat.<\/p>\n

És evident que tenia raó l’aleshores ministre socialista que em va dir,
\nquan vaig visitar-lo com a conseller per a negociar alguns traspassos,
\nque amb això del federalisme es feia bullir molt l’olla a Catalunya,
\nperò que "aquí a Madrid no en parla ningú".<\/p>\n

També era encertada l’aposta estratègica iniciada per ERC a
\ncomençaments dels anys 90, quan va desplaçar el centre de gravetat del
\ndiscurs independentista de la defensa de la llengua, la cultura i els
\nsignes d’identitat (sense renunciar-hi, és clar) a les qüestions de
\ncaràcter socioeconòmic: l‘escanyament fiscal<\/strong>
\nque perjudica greument el progrés econòmic i la prestació dels serveis
\npúblics, la lluita contra els peatges, la denúncia del dèficit
\nd’infraestructures… Tot plegat va ajudar a l’independentisme català a
\nobtenir els millors resultats de la seva història, a ser decisiu en la
\nformació del govern i a amenaçar l’hegemonia dels dos partits que
\ntradicionalment s’havien repartit els àmbits de poder a Catalunya.<\/p>\n

En canvi, no calia gaudir del do de la profecia per predir que un pacte de govern fet des de la renúncia expressa <\/strong>a
\nl’assoliment de cap cota de sobirania, basat en la gestió pura i dura
\nde l’statu quo, tindria conseqüències electorals desastroses per a un
\npartit independentista, que té en l’avenç cap a la llibertat nacional
\nla seva principal raó de ser i el capital més important que pot oferir
\nals seus electors. Els últims resultats electorals no han fet més que
\nconfirmar aquest vaticini tan elemental.<\/p>\n

I per acabar,
\nprediccions sobre qüestions que encara no han viscut el seu final.
\nAquest estiu l’actualitat política catalana està pràcticament
\nmonopolitzada per la negociació del nou sistema de finançament <\/strong>de
\nles comunitats autònomes de règim comú (entre les que s’hi inclou
\nCatalunya "com una més", segons l’exacta definició d’un baró socialista
\nespanyol). Els partits catalans pretenen que l’actualització del
\nsistema impliqui un lleuger respir per a les exhaustes finances de la
\nGeneralitat. La cosa pinta malament. Com també són pessimistes les
\nprevisions respecte de la sentència del Tribunal Constitucional sobre
\nun Estatut ja misèrrim de per si. El traspàs de la RENFE arribarà amb
\nmés retard que els propis trens de la companyia, si és que arriba, i
\nels aeroports ens els haurem de pintar a l’oli…<\/p>\n

D’aquí a no gaire temps veurem si tots aquests negres auguris es compleixen. Mentrestant, potser convindria anar preparant l’inevitable conflicte polític amb l’Estat<\/strong>, única via per escapar del carreró sense sortida en el que Espanya té acorralada Catalunya.<\/span> Amb la dignitat, les idees clares i el coratge que la situació del país requereix<\/strong>.<\/p>\n

\n<\/span><\/p>\n

\n\tJoan Carretero i Grau<\/span><\/strong><\/span>
\n\t<\/span>
\n\t
\n\tMilitant d’ERC i líder de Reagrupament
\n\t<\/span>\n<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n

\n\t <\/span>\n<\/p><\/blockquote>\n

\n
\n 
\n<\/span>\n<\/p>\n

\nPublicat avui dijous 28 d’agost del 2008 al diari AVUI.
\n<\/span>\n<\/p>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  EL TEMPS I LA RAÓ  És sabut allò que el temps posa cadascú al seu lloc. En política, també. A Catalunya ara estem presenciant el desenllaç de processos que s’han anat gestant els darrers anys. I comencen a quedar en evidència les posicions i les apostes estratègiques que els diferents actors polítics han mantingut […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-232708","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/232708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=232708"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/232708\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=232708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=232708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=232708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}