\nSi
\ndintre d’ICV hi ha gent amb un mínim d’autoestima –i em consta que n’hi
\nha, per bé que amb molt poca força-, Joan Saura està vivint els seus
\ndarrers dies en la primera línia política. No fa gaire, des de les
\npàgines del diari Avui, l’escriptor Jordi Coca, afí a aquesta seva
\nformació, qualificava de suïcidi el tripijoc d’última hora del
\nconseller de Relacions Institucionals en un hotel de Vilanova i la
\nGeltrú i es preguntava si “valia la pena fer el ridícul per una mica de
\nprotagonisme”. Saura, per justificar-se, ha dit que la idea de fer
\ncomparèixer Rodríguez Zapatero al Congrés espanyol era d’ICV –altres
\nsigles la van acceptar després- i que, per tant, la decisió d’aturar-la
\nera potestat seva i no pas de la resta de partits. Increïble. Els
\ndetractors de Saura poden estar tranquils, perquè com més parla més
\ns’enfonsa. El problema és que arrossega ICV amb ell. M’ho deia no fa
\ngaire el professor de Comunicació Audiovisual i Ciències Polítiques de
\nla Universitat Pompeu Fabra, Raimundo Viejo: “El cas de Joan Saura és
\ncom el de Joschka Fischer, que va utilitzar els Verds com a plataforma
\nd’una carrera espectacular. Fischer va ser vicecanceller i ministre
\nd’Afers Estrangers d’Alemanya, però amb uns costos polítics tan grans
\nque quan va arribar a la fi de la seva vida política va cremar el
\npartit”. Doncs o ICV s’allibera de Joan Saura o Joan Saura cremarà ICV.
\nVal a dir que no és el seu líder, l’únic problema d’aquesta formació
\n–ICV ja fa anys que ha de decidir si vol ser una força política o el
\nrentamans del PSC-, però és greu que la seva figura s’hagi convertit en
\nverí per a les urnes.\n<\/div>\n
<\/p>\n
\nTambé és greu que la línia argumental de la defensa elaborada per Saura
\ni ICV amb relació a la traïció del Garraf consisteixi, com hem dit, en
\nquè eren ells i no els altres partits els pares de la idea
\nd’interpel•lar Zapatero. “Com que la proposta era nostra, la podíem
\nretirar quan volguéssim”, ha estat el raonament de la filial
\nsocialista. És tota una declaració de principis. Principis preocupants,
\nperò. Un infant els hauria d’explicar que quan es treballa en equip i
\naquest assumeix la proposta d’un dels seus integrants, l’execució de la
\nproposta ja no pertany a aquest últim sinó a la totalitat de l’equip.
\nÉs el conjunt, per tant, qui pren les decisions i els integrants no
\nestan legitimats per actuar unilateralment. El finançament de Catalunya
\nno és un tema de partit. El finançament de Catalunya és un tema de tots
\nels catalans i cap formació política té dret a negociar per separat els
\ninteressos generals. Qui trenca aquesta regla d’or, a més de perjudicar
\nel conjunt, està demostrant que posa el país al servei dels seus
\ninteressos en lloc de posar els seus interessos al servei del país.\n<\/div>\n
\n \n<\/p>\n