\nreproduït del diari avui.-\n<\/p>\n
L’exconseller
\nJoan Carretero, fins ara líder de Reagrupament, i el diputat Uriel
\nBertran, fins ara líder d’Esquerra Independentista <\/p>\n
\nVILASECA\/SANSEN\n<\/p>\n
\nSom independentistes i sabem que el nostre país pot
\naconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva
\nllibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d’Estat propi,
\npoder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit
\nindispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els
\nPaïsos Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem
\ncom a catalans és semblant al que s’enfronten Escòcia o el Quebec, o al
\nque han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que
\ns’empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més
\ninterdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el
\ndret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.\n<\/p>\n
\nNo admet més dubtes<\/strong>\n<\/p>\n \nL’evolució del món i la situació d’espoli i crisi en què es troba \nAquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb \nIndependentisme majoritari<\/strong>\n<\/p>\n \nTreballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a \nSí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que \nEspanya i la democràcia<\/strong>\n<\/p>\n \nFinalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que \nPer tant, no n’hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en \nCompanyes i companys, la llibertat i la independència nacional són \n \n<\/p>\n
\navui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions.
\nEstem sotmesos a un Estat espanyol que s’enforteix i ens empobreix. I
\nque sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i
\nles divisions del catalanisme, de l’independentisme i, ara, d’ERC, per
\nimposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les
\nretallades que va patir l’Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el
\nque s’està convertint en la segona part d’aquell desastre: les rebaixes
\nen la negociació del model de finançament. Un finançament just i
\nadequat, per cert, sense el qual s’agreujarà la situació de les
\nfamílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al
\ndamunt nostre.\n<\/p>\n
\nurgència, bastim un projecte que no s’arronsi davant de l’Estat
\nespanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han
\ndebilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar
\nel sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem
\nde nou, amb coratge i humilitat, i amb l’experiència que hem acumulat,
\nestem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que
\nnecessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és
\nposar fil a l’agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem
\nel pas i ens unim, i comencem a caminar, des d’ara, com a Reagrupament
\nIndependentista.\n<\/p>\n
\nl’independentisme en un moment en què té possibilitats d’esdevenir
\nmajoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara
\na Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots
\nels partits en l’intent il·lús per reformar Espanya a través d’un nou
\nEstatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí
\nper progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós,
\ncapaç de plantar cara a l’Estat i de superar les tremolors de cames
\ndels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les
\nmillors energies al seu voltant.\n<\/p>\n
\nvolem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la
\nil·lusió. <\/strong>El projecte de canvi que farà més forta l’única força
\npolítica que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a
\ndesenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és
\nla de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin
\nafegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que
\nestem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra
\nningú perquè no ens hi trobarà.\n<\/p>\n
\nsom molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts
\nmés que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som
\nprou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de
\nser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d’un
\nEstat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix
\naconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes
\nles potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència,
\nper canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt
\nde tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.\n<\/p>\n
\nsilenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons
\na les rodes. <\/strong>Ni podem cometre l’error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d’elits o de polítics professionals.\n<\/p>\n
\nconquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que
\nrequereixen l’esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és
\nl’hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem
\nnosaltres. És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el
\npartit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra
\nRepublicana de Catalunya.\n<\/p>\n