{"id":244214,"date":"2008-12-18T00:58:15","date_gmt":"2008-12-18T00:58:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=244214"},"modified":"2008-12-18T00:58:15","modified_gmt":"2008-12-18T00:58:15","slug":"agust-bordas-socialistes-els-nous-genocides","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=244214","title":{"rendered":"Agust\u00ed Bordas: SOCIALISTES, ELS NOUS GENOCIDES"},"content":{"rendered":"
\n
\n www.elsingular digital.cat.-<\/span> \n<\/div>\n
\n \n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n"Només
\nun sistema polític pervers pot perpetuar els dos trets principals de
\nl’aristocràcia castellana i, per extensió, espanyola: la llei del mínim
\nesforç i l’ànsia de poder"\n<\/div>\n

\n \n<\/p>\n

\nFray
\nBartolomé de las Casas recollia en la seva “Brevísima relación de la
\ndestrucción de las Indias”, datada el 1542, les múltiples barbaritats
\nexecutades pels genocides castellans al Nou Món. El Regne de Castella
\ni, més tard, el fracassat projecte de matriu castellana anomenat “Estat
\nespanyol”, s’han caracteritzat sempre per una agressivitat
\nextraordinària i per l’ús del “dret de conquesta” com a justificació
\nglobal de la seva insaciable cobdícia.
\n<\/span>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n


\n<\/span><\/p>\n

\n
\nL’espoli continuat, el genocidi, la por i la traïció han estat els
\nmecanismes principals dels castellans per sotmetre nacions pacífiques i
\npredisposades al pacte. Així doncs, si hi ha una lliçó clara que ens
\nproporciona la història, és l’absoluta inutilitat d’arribar a acords
\namb els espanyols; a llarg termini, només la subjugació i l’assimilació
\na la nació castellana els són acceptables.
\n<\/span>\n<\/div>\n


\n<\/span><\/p>\n

\n
\nConeixedors de les evidents injustícies que han perpetrat durant la
\nseva història, els espanyols han tingut sempre una tendència cap a
\nl’autoritarisme per mantenir l’estatus quo. Al capdavall, només un
\nsistema polític pervers pot perpetuar els dos trets principals de
\nl’aristocràcia castellana i, per extensió, espanyola: la llei del mínim
\nesforç i l’ànsia de poder. Tan sols en els darrers cent anys, han
\nimposat dues dictadures com a forma de govern i, en ambdues guerres
\nmundials, de forma implícita i malgrat l’aparent neutralitat, van
\nsimpatitzar amb la foscor reaccionària, tot oposant-se al bàndol de la
\nllibertat.
\n<\/span>\n<\/div>\n


\n<\/span><\/p>\n

\n
\nÉs la llibertat, precisament, l’element que pot actuar com a antídot
\ncontra l’Estat espanyol. Contraris al dret a l’autodeterminació
\nformulat del President Woodrow Wilson, els espanyols només han permès
\nl’autogovern – sota la seva tutela – per a Catalunya. Conscients que no
\npoden tornar a cremar Santa Coloma de Farners, ni construir Ciutadelles
\nal cor de la capital, ni bombardejar Barcelona des de Montjuïc, ni
\nenviar tancs Diagonal avall, van decidir crear una petita reserva
\níndia, amb pocs poders i escanyada financerament, per poder continuar
\nsotmetent-nos.
\n<\/span>\n<\/div>\n


\n<\/span><\/p>\n

\n
\nCom amb tota ocupació, sempre hi ha un sector de la població que esdevé
\ncol•laboracionista. Si bé hi ha opcions polítiques clarament
\npartidàries de l’adversari com ara el Partido Popular o els Ciudadanos
\nlerrouxistes, ha calgut la recent negociació del finançament i els
\npressupostos de l’Estat espanyol per demostrar que, també el PSC, forma
\npart de l’engranatge espanyolista a casa nostra. Així doncs, donem
\ngràcies a la claredat de l’executiva del PSC i el seu Secretari
\nGeneral, José Montilla: ara sabem, fora de qualsevol dubte, que el seu
\nprojecte polític només pretén la decadència catalana.<\/span>\n<\/div>\n

\n <\/span>\n<\/p>\n

\n \n<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n