{"id":246547,"date":"2009-01-19T05:25:23","date_gmt":"2009-01-19T05:25:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=246547"},"modified":"2009-01-19T05:25:23","modified_gmt":"2009-01-19T05:25:23","slug":"strid-bierge-la-tele-i-la-r-dio-de-ferran","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=246547","title":{"rendered":"\u00c0strid Bierge: La tele i la r\u00e0dio de Ferran"},"content":{"rendered":"

\nwww.elsingulardigital.cat\n<\/p>\n

\n Ja sabreu que el diputat Joan Ferran acaba de publicar un llibre on
\nrecupera la seva idea sobre la necessitat d’eliminar la suposada crosta
\nnacionalista de TV3 i de Catalunya Ràdio. Maleïda Crosta<\/em>, de
\nfet es titula el llibre, amb tota la ràbia. Reclama uns mitjans públics
\ndespolititzats que no s’utilitzin com a eina per construir la nació
\ncatalana. Vol un llenguatge unificat que no connoti cap idea concreta
\nde país perquè així tothom pugui sentir-se còmode amb els mitjans
\npúblics, des d’un independentista fins a un simpatitzant del PP. Segons
\nFerran, cal, entre d’altres coses, un llibre d’estil que concreti per
\nexemple si s’ha de dir "estat espanyol" o "Espanya", decantant-se ell,
\nnaturalment, per la segona opció. És la típica trampa de l’espanyolisme
\nque pretén disfressar-se de pluralitat, és el típic discurs de
\nCiutadans -un partit a qui per cert Ferran dedica un gran elogi en el
\nseu llibre-; aquest discurs segons el qual totes les expressions del
\nnacionalisme català són partidistes i en canvi les contràries són
\nneutrals. En resum, representa el ja famós no-nacionalisme espanyol.
\nQuan sentis algú parlar d’objectivitat o de pluralitat, estigues segur
\nque l’únic que vol, com tothom, és fer vèncer la seva veritat. Els
\nmitjans públics sempre estaran polititzats igual que ho estan, per
\nnaturalesa, totes les altres coses que depenen del Govern. No pot ser
\nd’una altra manera. Això que diuen tots els polítics quan arriben al
\npoder, això del "jo governaré per tots", és mentida, i només cal veure
\nque tots haurem d’anar a 40 km\/h per culpa d’un partit que va
\naconseguir només el 9% dels vots. I per molt CAC que hi hagi, els
\ncàrrecs dels mitjans públics sempre els acaba designant algú, i aquest
\nalgú és una persona que com a tal té idees personals sempre i arreu, i
\naquest algú que ha de triar els periodistes és escollit pels partits
\npolítics en funció de les seves afinitats. Podrien, doncs,
\nestalviar-nos els shows i els sous del CAC i arreglar-ho tot
\ndirectament des del Parlament.\n<\/div>\n

\n \n<\/p>\n

\nFerran ha escrit el seu llibre en format de novel•la, barrejant
\nrealitat i ficció i adobant-la amb un alt grau de safareig morbós, fins
\nal punt de dir que molts dels seus companys socialistes tenen fantasies
\nsexuals amb Montserrat Nebrera. A banda d’això -que respon a un nivell
\nbaixíssim- no és seriós que un polític hagi d’amagar el seu discurs
\ndarrere de la literatura. En l’entrevista que li feia El Periódico<\/em>
\nl’altre dia, en ser preguntat sobre diverses cites del llibre, d’alguna
\nmanera se’n va desvincular aclarint que aquestes valoracions eren les
\nd’un o un altre personatge de la novel•la. Com per exemple la d’Antoni
\nBasses, que apareix com "un predicador nacionalcatòlic a la catalana
\nque cola opinió per informació". Tornem a la mateixa trampa. Tothom
\ncola opinió per informació perquè la informació sempre està dotada
\nd’opinió. Qualsevol fórmula està carregada de símbols, i referir-se a
\n"l’estat espanyol" és igual de polític que referir-se a "Espanya" en
\ntant que totes dues expressions connoten una ideologia nacional
\nconcreta i contrària. És impossible, doncs, que un votant del PP o del
\nPSC pugui sentir-se identificat amb la tele i la ràdio que jo voldria,
\ni viceversa. El que Ferran defensa no són uns mitjans públics que
\nacontentin tothom -això ja hem dit que és impossible- sinó uns que
\nvagin d’acord amb la seva idea de país, que és de fet el que està fent
\nel PSC. Per Ferran, en Basses és dels dolents i en canvi en Cuní és
\ndels que està, literalment, "net de culpa". Tenim els mitjans que vol
\nel PSC perquè són ells qui manen, i si tinguéssim un govern catalanista
\njo naturalment esperaria uns mitjans públics catalanistes. És veritat
\nque dins de la inevitable parcialitat, hi ha maneres més tendencioses
\nd’informar que d’altres, però la més tendenciosa de totes és
\nprecisament la de negar aquesta parcialitat, aquell "así son las cosas
\ny así se las hemos contado" d’en Buruaga. És d’una ironia molt
\ndivertida que el senyor Ferran prediqui la despolitització dels mitjans
\npúblics amb un llibre en el qual ell, diputat del primer partit del
\nGovern, es dedica a jutjar els periodistes d’aquests mitjans que ell
\nassegura que vol independents.\n<\/div>\n

\n \n<\/p>\n

\nPD: A la mateixa entrevista, se li pregunta quin és el principal somni
\nque ha hagut d’abandonar pel fet de ser políticament impossible. I
\nrespon: "El de l’adveniment immediat d’una societat sense classes". Bé,
\ndoncs a veure si els diners que guanya amb aquest llibre, malgrat que
\nsigui fruit del seu esforç individual, els reparteix entre els
\nescombriaires. Renoi, això de fer trampa és tot un vici.\n<\/div>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

www.elsingulardigital.cat  Ja sabreu que el diputat Joan Ferran acaba de publicar un llibre on recupera la seva idea sobre la necessitat d’eliminar la suposada crosta nacionalista de TV3 i de Catalunya Ràdio. Maleïda Crosta, de fet es titula el llibre, amb tota la ràbia. Reclama uns mitjans públics despolititzats que no s’utilitzin com a eina […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-246547","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/246547","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=246547"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/246547\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=246547"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=246547"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=246547"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}