\n \n<\/p>\n
\nArticle de Joan B. Culla al diari "el País" :\n<\/p>\n
\nDesprés \n<\/span>Els termes d’aquest \n<\/span>Tanmateix, tot just 48 hores \n<\/span>Al meu parer, l’expeditiva lectura d’escissió de les paraules de Carretero trasllueix, \n<\/span>No. La teoria subjacent a aquests gestos \n \n<\/p>\n
\nde 10 mesos de sorda tensió, el pols a la cúspide d’Esquerra
\nRepublicana de Catalunya (ERC) s’ha resolt d’acord amb la lògica
\npolítica més clàssica: no existeixen entre nosaltres precedents d’un
\nlíder electoral que no fos, al mateix temps, líder orgànic del seu
\npartit; José Borrell ho va intentar en 1998-99, i la manca de suport de
\nl’aparell socialista va precipitar la seva caiguda.<\/span> <\/span> Després que els
\ncongressos regionals de la passada tardor decantessin encara més la
\ncorrelació de forces dins d’Esquerra, i tenint en compte que tant la
\nfracció de Josep-Lluís Carod com la de Joan Puigcercós aposten per la
\ncontinuïtat del tripartit més enllà de l’actual legislatura — és a
\ndir, que no hi ha entre elles diferències estratègiques de pes-, era
\nnatural i previsible, per pur instint de supervivència política, que
\narribessin a un compromís.<\/span>\n<\/p>\n
\npacte romanen en una deliberada penombra, però s’ha filtrat algun
\ncentelleig de llum sobre, almenys, de com els desxifra o interpreta una
\nde les parts.<\/span> <\/span>
\n"Tu ets l’home del partit i jo l’home del Govern", li va dir Carod a
\nPuigcercós el passat dia 16, en l’acte de l’Auditori; "el meu terreny
\nde joc està en el Govern", ha reiterat el vicepresident després.<\/span> I alguns hem entès que, per a ell, així hauria de seguir en el futur.<\/span> Segons s’ha
\nencarregat de recordar el propi Carod aquests dies, quan Puigcercós va
\nabandonar l’Executiu català, a mitjans de 2007, va manifestar que no
\ntornaria a ell més que com a president.<\/span> <\/span>Però la presidència
\nde la Generalitat no sembla un objectiu a l’abast d’ERC el 2010, i per
\naltra banda, en el seu 25è congrés dels republicans van acordar-cito de
\nnou a Carod-que "el líder orgànic no pot ser a la vegada el líder
\ngovernamental "d’Esquerra.<\/span> Sigui
\nquina sigui la seva solidesa, aquests són els fonaments sobre els quals
\ndescansa l’arquitectura de la nova etapa en l’històric partit.<\/span>\n<\/p>\n
\ndesprés de la solemne reconciliació, quan encara ressonaven les
\nassenyades paraules de Carod Rovira – "no podem permetre’ns més
\nbatalles internes.<\/span> Necessitem molta calma interna i més disciplina "-, va aparèixer el detonant article de Joan Carretero, Patriotisme i dignitat.<\/em>
\nD’aquest text, el primer que crida l’atenció és com va ser interpretat
\nper gairebé tots els mitjans de comunicació i, per descomptat, per la
\ndirecció d’ERC: com la proposta de crear un nou partit polític.<\/span> <\/span>Quan, llegit i releído, l’únic que
\npropugna és presentar "una candidatura d’ampli espectre que tingui com
\na eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència
\nde Catalunya", candidatura que-sosté l’ex conseller-hauria de ser
\nliderada per Esquerra si "la seva estratègia actual "s’ho permetés.<\/span>\n<\/p>\n
\nentre els líders del sector oficial, una pressa aguda per desempallegar-se de la
\ndissidència, per empènyer a la corrent crítica Reagrupament.cat
\nextramurs del partit.<\/span> La qual cosa, com les amenaces d’expulsió-vegeu també el cas Guardans<\/em> a Convergència-, és més un símptoma de debilitat que de fortalesa.<\/span> <\/span>En qualsevol cas, durant la darrera
\nsetmana Puigcercós i Carod han estat unànimes a l’hora de mostrar a
\nCarretero la porta de sortida, de instarlo a marxar i de considerar
\npositiu, benèfic per Esquerra, aquest eventual abandonament.<\/span> Potser al carrer de Calàbria s’han tornat estalinistes i creuen, com sostenia el georgià, que "el partit avança depurant"?<\/span>\n<\/p>\n
\nde menyspreu és que Carretero i els seus són gent de centre-dreta que converteixen ERC en un "front patriòtic" sense ideologia
\ndefinida, cosa que desdibuixa i malmet el perfil del partit.<\/span> <\/span>I la meva pregunta és: estan Carod i Puigcercós ben segurs d’aquest efecte perjudicial?<\/span> En termes
\nretrospectius, històrics, no poden estar-ho, perquè saben que la clau de
\nl’èxit, en els dies de Macià i Companys, residia a la gran
\ntransversalitat ideològica i també sociològica.<\/span> <\/span>No
\nnomés ho saben, sinó que ho reivindiquen, a vegades fins a caure en la
\nimprudència: com a balanç de la legislatura 2004-2008 en el Congrés dels
\nDiputats, Esquerra va promoure un llibre crònica titulat El més calent … al front de Madrid<\/em>
\n(Editorial Meteora , 2008); doncs bé, el capítol dedicat a les dues
\nrepresentants de les Joventuts d’Esquerra Republicana en aquell grup
\nparlamentari es titula ‘Les hereves de Josep Dencàs’.<\/span> Dencàs, el líder dels escamots,<\/em> el
\nfugitiu del Sis d’Octubre, l’home que, al juliol de 1934, li manifestava
\nal vicecònsol italià a Barcelona "la seva entusiasta admiració per
\nl’ètica del feixisme, els principis substancials del qual espera aplicar un dia
\na Catalunya" … O sigui que, l’herència de Dencàs seria assumible i,
\nen canvi, la presència de Carretero indesitjable, per distorsionadora?<\/span>\n<\/p>\n
\nnomés des de la història, també des de la sociologia electoral, la tesi
\nde Puigcercós i de Carod és molt dubtosa i problemàtica.<\/span> En un país on l’independentisme ha estat fins fa pocs
\nlustres ultraminoritari, on només un partit parlamentari entre set o
\nvuit assumeix explícitament aquesta bandera, ¿és raonable exigir als
\nesforçats electors independentistes, a tots ells, el requisit
\nsuplementari de ser d’esquerres, per poder així votar coherentment a
\nERC?<\/span> Diguem-ho amb altres paraules: en un país on un gran partit socialista
\no socialdemòcrata i una significativa coalició postcomunista totalitzen
\na vegades més del 50% dels vots, ¿pot aspirar una Esquerra esquerranosa<\/em> a molt més del 10% del sufragi?<\/span> O és que Catalunya serà l’únic país d’Europa on l’electorat d’esquerres arribi el 75% del total?<\/span>\n<\/div>\n