\n<\/a>\n<\/div>\n
\n \n<\/p>\n
\n \n \n \n \n \n<\/p>\n![\"Joan](\"http:\/\/blogs.e-noticies.com\/gestion\/usuarios\/6\/5\/joan_puigcercos.gif\" "\\"Joan")
Joan
\nPuigcercós s’ha autodesqualificat com a president d’Esquerra
\nRepublicana i com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ho ha
\nfet, no cal dir-ho, en els darrers tres anys portant Esquerra pel
\npedregar -amb una guàrdia pretoriana que es desfarà com un gelat al sol
\nquan el suport a la seva persona deixi de ser garantia de nòmina- i ho
\nha fet amb unes recents declaracions<\/a> al diari Avui<\/em>
\nque denoten una pèrdua total del sentit del ridícul. Comença dient:
\n"Demano que la gent tingui exigència perquè és el moment de desafiar
\nl’Estat. A aquest país li toca desafiar el govern espanyol". Ah, sí?
\nDoncs té gràcia que això ho digui precisament l’home que ni tan sols va
\nser capaç de desafiar José Montilla quan aquest li va dir que pengés la
\nbandera espanyola al balcó de Governació. Era la mateixa bandera
\nespanyola que Joan Carretero va fer retirar i que avui oneja joiosa
\ndavant els ulls complaents de Joan Puigcercós i del conseller Jordi
\nAusàs.
\n<\/span>\n<\/p>\n
\nL’encerta, això no obstant, el president republicà quan
\ndiu que "tenim el país prou madur", que "la gent està prou
\nconscienciada" i que "qui no vulgui arriscar ha de saber que serà
\npenalitzat per la ciutadania de Catalunya". L’encerta, perquè és
\nevident que el país ha madurat. I tant que ho ha fet. Per això, mentre
\nla consciència nacional de la ciutadania creix dia a dia, l’Esquerra de
\nCarod i de Puigcercós baixa minut a minut. Un partit que diu voler
\nliderar la independència nacional no pot ser el paradigma de la
\nclaudicació lliurant el govern a una força espanyolista a canvi de res.
\nDe res. Bé, de res no. A canvi de mantenir-se en el poder. Però quin
\npoder?, pensarà algú. Qui, llevat d’un cínic, pot dir-ne "poder" del
\ngovern de Catalunya? I si no fos el poder? I si només fos una
\nacomodació personal?
\n<\/span>\n<\/p>\n
\n"No m’agrada parlar de terminis", diu
\nPuigcercós quan li pregunten per la data del seu abrandat
\n"desafiament". Es nota que n’ha après força del mestre Zapatero, el
\nconvidat d’honor al balcó del Palau de la Generalitat. És clar, sense
\ndata no hi ha compromís i sense compromís no hi ha acció. Per això,
\nquan li demanen si hi haurà un tercer tripartit, Puigcercós respon: "No
\ntanco la porta a res". I és que la idea de la direcció d’Esquerra és
\nformar un tercer tripartit que continuï gestionant la misèria catalana,
\nés el projecte dels qui no volen sentir parlar d’eix nacional perquè el
\nconsideren incompatible amb el seu benestar personal. Puigcercós,
\nconcretament, diu que vol sumar dintre d’Esquerra, i, per sumar -els
\nnúmeros no són el seu fort-, obre les portes als qui no pensen com ell.
\nCuriosa manera de sumar, la d’un líder que foragita els militants i els
\nvotants del partit i que practica el despotisme amb frases d’aquest
\nnivell: "Carretero ha de saber què vol ser quan sigui gran". Deu estar
\nmolt nerviós Puigcercós per posar-se en ridícul d’aquesta manera. I no
\nsols perquè tothom sap que Joan Carretero és metge, sinó perquè tothom
\nsap també que Joan Puigcercós no té futur fora de la política. És greu,
\nmolt greu, que un home que aspira a presidir un país desconegui el
\nsignificat de les paraules respecte i humilitat.
\n<\/span>\n<\/p>\n
\nVíctor Alexandre
\nwww.victoralexandre.cat<\/a><\/span>\n<\/p>\n<\/div>\n