{"id":255551,"date":"2009-05-04T02:28:09","date_gmt":"2009-05-04T02:28:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=255551"},"modified":"2009-05-04T02:28:09","modified_gmt":"2009-05-04T02:28:09","slug":"joan-carretero-si-estic-en-pol-tica-s-perqu-catalunya-sigui-un-estat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=255551","title":{"rendered":"Joan Carretero: \u00abSi estic en pol\u00edtica \u00e9s perqu\u00e8 Catalunya sigui un Estat\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n<\/object>
\n<\/h6>\n

\n reproduït del diari avui\n<\/p>\n

\nENTREVISTA: Joan Carretero Exmilitant d’ERC i líder de Reagrupament\n<\/p>\n

\n \n<\/p>\n

\nSandra Arenas\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nJoan Carretero (Tremp, 1955) concedeix a l’AVUI la primera
\nentrevista després de deixar ERC i llançar la proposta d’una
\ncandidatura independentista per a les eleccions del 2010.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nEn el marc del Tercer Congrés Catalanista, algú es preguntava per
\nquè hi ha independentistes de dretes però cap partit que els
\nrepresenti. Què li diria?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nLi contestaria que, per desgràcia, a hores d’ara els
\nindependentistes, siguin del color que siguin, no tenen representació
\nen cap partit. Dels partits que hi ha al Parlament cap està treballant
\nper la independència d’aquest país. No és que el centredreta no tingui
\nrepresentació independentista, sinó que no en té ningú.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nERC es declara independentista.<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nERC té la independència a la seva declaració ideològica, però, com diu el seu cap, fets i no paraules…\n<\/p>\n

\n \n<\/p>\n

\n[@more@]\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\n¿Vol dir que ha deixat de ser una eina útil per als independentistes?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nDe fets que ens encaminin cap a la creació d’un Estat propi no en
\nveiem cap. Per tant, el que han de fer els independentistes d’aquest
\npaís, siguin de centredreta, de centreesquerra o de centre, és fer una
\nalternativa perquè estiguem representats al Parlament de Catalunya.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nAquesta és la proposta que va llançar vostè en un article a
\nl’AVUI fa un parell de setmanes. Parlava d’una candidatura d’ampli
\nespectre que tingui com a eix central la proclamació unilateral de la
\nindependència. Com es concreta aquesta proposta a un any vista de les
\neleccions al Parlament?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nCom que esperem que falti un any, tota aquella gent que s’ha quedat
\nòrfena de representació -hi ha milers i milers de persones que no van a
\nvotar- i que té aquest sentiment ha de ser capaç d’articular-se i
\nsortir d’aquella ratera a què ens han portat de fa anys una sèrie
\nd’intel·lectuals que han pretès que perquè Catalunya sigui normal només
\nhi ha d’haver dretes i esquerres. Nosaltres diem que quan Catalunya
\nsigui un Estat normal els podrem donar la raó, però que mentre això no
\npassi, prescindint d’aquest eix dretes i esquerres, hi ha d’haver
\nl’alternativa de la gent que treballa perquè es pugui ser de dretes o
\nesquerres com en un país normal.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\n¿Creu que el país està prou madur per plantejar aquesta opció?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nHome, jo penso que està tan madur que es podria arribar fins i tot a
\npodrir! El que cal és que de la maduresa no es passi a una fruita
\npodrida i que la gent no abandoni del tot l’esperança. Crec que el 2010
\nés la data clau perquè això no passi.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nNormalment una proposta d’aquestes característiques s’articula mitjançant un partit. Un partit nou el 2010?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nEstic pensant en un munt de patriotes catalans que pensin que
\ndiscutir a Catalunya de dretes i esquerres és discutir del sexe dels
\nàngels perquè un país que no té recursos propis, que no té capacitat
\nnormativa pròpia, que no té representació internacional… En un país
\nque no té cap dels atributs d’un Estat no es pot fer ni política de
\ndretes ni d’esquerres. El que vull és que hi hagi aquest terreny de
\njoc, que siguem un país normal, que tinguem la capacitat de decidir
\nquines polítiques volem fer. Tots aquells que volem que hi hagi terreny
\nde joc, el que hem de fer és trobar-nos i plantejar aquesta alternativa
\nelectoral perquè els milers de ciutadans que estan orfes de referent
\npolític el tinguin.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nCrear un partit polític no sembla una cosa fàcil. Entre altres coses, calen recursos humans i econòmics.<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nEntenc que els recursos humans hi són i els econòmics hi seran. No és tan difícil.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\n¿Aquesta alternativa que planteja és Reagrupament?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nLa discussió no és si fem un partit o no. El partit ha de ser l’eina
\nque ens serveixi per als nostres propòsits. Si fa falta fer un partit
\nel farem, però la clau és que hi hagi una alternativa que es pugui
\nvotar a les eleccions al Parlament. Com s’articula és una qüestió
\nlogística.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nVostès ja han començat a captar associats…<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nNosaltres volem passar de la fase del patriota que diu molt bé, endavant,<\/em> al molt bé, endavant, doncs<\/em> apunta-t’hi, paga i col·labora<\/em>.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nEs deu viure molt bé fent de metge a Puigcerdà…<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nÉs el millor lloc del món.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nDoncs posar en marxa una alternativa com la que proposa comporta
\nmolta feina. Aquest projecte li fa prou il·lusió com per posar-s’hi al
\ncapdavant?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nA veure. Jo no tinc cap interès personal a dedicar-me a la política.
\nHo he demostrat sobradament. Quan era jovenet vaig decidir que de gran
\nvolia ser metge, en sóc, he exercit gairebé trenta anys de la meva vida
\ni no tinc cap interès a deixar-ho ni a deixar el millor lloc del món,
\nque és Puigcerdà. Ara bé: em vaig posar en política perquè Catalunya
\nesdevingués un Estat, i si no hi ha cap més remei hauré de renunciar al
\nque és la meva vida per poder tirar això endavant.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nQuina mena de complicitats està intentant teixir?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nCom diu Johan Cruyff, les coses són senzilles. Nosaltres fem una
\ncrida a tot aquell patriota català que des del punt de vista de
\nl’adscripció clàssica és liberal progressista, socialdemòcrata,
\ncristianodemòcrata, socialcristià, o no adscrit a cap ideologia, però
\nque té clar que per damunt de tot aquest país ha de ser normal -un país
\namb Estat-, perquè doni suport a aquesta alternativa. I amb totes les
\nconseqüències: que s’hi apunti, que pagui, que col·labori. Perquè si no
\ntindrem molt patriota de boca petita però que a l’hora de la veritat no
\nhi ajuda. És l’hora que tots aquests trobin una alternativa, que serà
\ndiferent i moderna perquè no la volem articular com un partit clàssic,
\nsinó com un moviment que té com a finalitat assolir l’Estat català. Un
\ncop assolit, que s’autodissolgui i que cadascú faci el que cregui més
\noportú podent fer de ciutadà normal d’un país normal.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nDes que ha llançat aquesta proposta i ha sortit d’ERC hi ha hagut
\nuna reacció significativa. Artur Mas li ha obert de bat a bat les
\nportes de la Casa Gran…<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nI li agraeixo l’hospitalitat, però ja tinc casa pròpia, hi estic
\nmolt bé i no tinc per què entrar en cap altra. A més, no he estat mai
\nsituat a l’òrbita de CiU. Més aviat hem estat sempre adversaris i ho
\ncontinuarem sent. Una altra cosa és que pensi que sense el món que
\nrepresenta CiU és impossible assolir l’Estat català. Per tant, el que
\nhaurem d’intentar és arrossegar-los cap aquí.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nTambé des d’Esquerra se’l situa al centredreta i a l’òrbita de CiU.<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nPer desacreditar. La velocitat es demostra caminant o corrent i ja es veurà el que fem. No em preocupa.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nEl tema polític clau és el debat sobre el finançament. Quin final hi augura?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nNo pot acabar de cap altra manera que amb l’espoli sistemàtic. El
\nque no tingui clar que l’invent de l’Estat espanyol funciona i
\nfuncionarà a base d’espoliar els Països Catalans és que no entén res.
\nEl finançament acabarà malament com ho acabarà l’Estatut perquè Espanya
\nno accepta cap altra situació que la de dominació absoluta sobre
\nCatalunya i tot el que representa. No pararan fins que no facin
\ndesaparèixer el problema catalán. <\/em>Un dels problemes greus que tenim és que el món nacional fa una cursa desenfrenada per veure qui pacta primer amb el PSOE.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nNo pactar amb cap govern espanyol també figura a la seva declaració de principis. Què més proposa?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nEl que proposem és molt senzill i és el que han fet totes les
\nnacions del món amb democràcia i Estats socials madurs. Tenir una
\nmajoria parlamentària i proclamar la independència. La resta és perdre
\nel temps. Però al nostre programa electoral tenim dues potes
\nessencials. Una és la independència i l’altra és la regeneració
\nprofunda en els hàbits de la pràctica política. Apostem per
\nl’austeritat en l’exercici de la funció pública, per l’eficiència, la
\ndedicació, la limitació de mandats i la separació de càrrecs.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nVostè ha dit que si CiU guanya les eleccions i torna a governar
\nserà una tragèdia nacional i que si es reedita el tripartit també.
\n¿Reagrupament es presenta per trencar aquestes opcions?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nSi el tripartit suma és evident que es tornarà a fer. Pot passar
\naixò o que torni CiU i els dos escenaris suposen una tragèdia nacional.
\nI encara hi ha una cosa més tràgica: la sociovergència. Per tant, crec
\nque hem de dinamitar el mapa polític català.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nDinamitar?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nAixò ha de canviar. Aquí hi ha d’haver clarament unionistes
\nespanyols en una banda i independentistes a l’altra. Aquest és el gran
\ndebat: Catalunya ha de decidir si vol continuar sent només una
\ncomunitat autònoma de règim comú, que és l’única opció que ens dóna
\nEspanya. Hem d’aconseguir que el debat sigui que els polítics ens
\ndiguin si són unionistes o independentistes. A mi m’importa molt poc
\nquina ideologia tenen. Perquè… fer gestions amb una perversa
\nmultinacional perquè fabriqui un cotxe que contamina molt, que és un
\ntotterreny, és de dretes o d’esquerres? Es tracta de ser eficients, que
\nla gent es guanyi la vida i se’n surti. Les polítiques socials
\nfuncionen només si l’economia funciona. Aquesta comèdia l’han
\nrepresentat molt bé els prínceps rojos de Barcelona, que diuen que s’ha
\nde ser d’esquerres i viuen com un marquès i tenen torres a la Costa
\nBrava o la Cerdanya.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\n¿La seva proposta no contribuirà a dividir encara més el catalanisme?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nHem fet una proposta d’unitat. I li diré més: si demà al matí els
\nlíders de CiU i d’ERC es comprometen públicament davant del poble de
\nCatalunya que el 2010 aniran junts per iniciar un procés de proclamació
\nde l’Estat independent de Catalunya, ara mateix ens retirem i els donem
\nsuport.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nI si no ho fan, fins on està disposat a arribar?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nSi no ho fan, volem donar veu política als milers de catalans que no volen jugar més a aquest joc i que el que fan és no votar.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\n¿A vostè la direcció d’ERC li ha fet un favor obrint-li un expedient?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nJo d’ERC no en vull parlar més. He estat gairebé vint anys portant
\nla samarreta d’ERC amb honor i entusiasme pensant que era la millor
\nsamarreta per defensar el que penso que ha de ser Catalunya. Fa uns
\nquants anys que la samarreta em pesava cada vegada més, des del meu
\npunt de vista està deteriorada. Me l’he tret, s’ha tancat una etapa,
\nells que facin el seu camí i jo faré el meu.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nQuan va començar a pensar que estava més fora d’ERC que no pas a dins?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nJa dic que no vull parlar més d’ERC, però, en fi, l’última: el 2003,
\nquan entro al govern, vaig començar a veure que sorprenentment per a mi
\nel que jo pensava no coincidia amb gairebé res del que pensaven els
\nlíders d’ERC. I cada vegada la meva decepció va anar en augment. Vam
\nintentar desesperadament fer un crit per canviar les coses, però no ha
\nestat possible. Se’ns ha arribat a dir que érem una malaltia, un càncer
\na extirpar. Però s’ha acabat.\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nSi està tan convençut que es reeditarà el tripartit si suma, sembla raonable pensar que la solució és votar CiU no?<\/strong>\n<\/p>\n

\n<\/div>\n

\nNo. Espero que l’única solució sigui votar Reagrupament.\n<\/p>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

reproduït del diari avui ENTREVISTA: Joan Carretero Exmilitant d’ERC i líder de Reagrupament   Sandra Arenas Joan Carretero (Tremp, 1955) concedeix a l’AVUI la primera entrevista després de deixar ERC i llançar la proposta d’una candidatura independentista per a les eleccions del 2010. En el marc del Tercer Congrés Catalanista, algú es preguntava per què […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-255551","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/255551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=255551"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/255551\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=255551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=255551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=255551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}