{"id":256083,"date":"2009-05-09T06:27:20","date_gmt":"2009-05-09T06:27:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=256083"},"modified":"2009-05-09T06:27:20","modified_gmt":"2009-05-09T06:27:20","slug":"antoni-strubell-senyors-carod-i-puigcerc-s-qui-sou","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=256083","title":{"rendered":"Antoni Strubell: senyors Carod i Puigcerc\u00f3s… QUI SOU?"},"content":{"rendered":"

\nhttp:\/\/www.eldema.cat
\n<\/span>\n<\/p>\n

\nQQuan observem els personatges històrics que han deixat una petjada
\nconstructiva en la història, en condicions adverses, quasi sempre veiem
\nque els acompanyava un carisma i unes qualitats humanes especials. <\/span><\/span>\n<\/div>\n
\n
\n 
\n<\/span>\n<\/div>\n
\nEs
\ndiu que Churchill, malgrat ser d’una duresa extrema –les circumstàncies
\nde l’Anglaterra de 1940 no eren per a menys– tenia una capacitat de
\nsacrifici i una oratòria èpica a l’alçada de les circumstàncies. De
\nGandhi se sap que era capaç de fer vagues de fam per censurar el
\ncomportament de la seva pròpia gent. Què no direm de Francesc Macià,
\nlluitador abnegat que va fer les renúncies personals més exigents per
\nportar endavant la seva lluita, que és la nostra… <\/span>\n<\/div>\n

\nL’any 1987 no pocs
\ncatalans -travessat el desert que significaren els anys 80- vam
\nrespondre a la Crida Nacional que diversos rebotats de la Crida i de
\nNacionalistes d’Esquerres van fer per integrar-se a ERC. Emportat per
\nla il·lusió del moment, segurament una mica temeràriament, al cap de
\npoc vaig acceptar la comanda de l’aleshores Secretari General d’ERC
\nd’intentar treure el partit de la bancarrota en què malvivia a les
\nterres de Girona. Vaig abocar-hi uns esforços considerables perquè
\ncreia que el fet d’enfortir l’esquerra catalana, davant de la
\nteledirigida de Ferraz, era una vital necessitat del nostre país on la
\ntrajectòria històrica havia estat abatuda amb la tasca comuna feta
\nentre franquistes i reformistes. Calia assegurar que els ideals que
\nmarcaren la Catalunya dels anys 30 tornessin a surar perquè el país que
\nPhilip Silver (catedràtic a Columbia University, NY) va descriure com a
\n“principal víctima del franquisme” intentés tornar a reenganxar amb la
\nhistòria. M’hi vaig comprometre tot confiant en la direcció d’ERC, cosa
\nque hom pot titllar d’ingenu, però condició sine qua non<\/em> quan
\nes tracta de crear un equip capaç d’oferir un projecte sòlid a un país
\nque es vol refer d’una dictadura genocida. Ambicions personals al marge
\n–aquestes no compten per als qui de debò creuen en un projecte– ¿qui es
\npodria pensar que aquell tendre projecte gironí acabaria amb el
\nnomenament d’un corromput excàrrec franquista -que a Girona no volia
\nningú que el conegués- per a encapçalar la llista electoral autonòmica?
\nI que ho fes amb el suport explícit (i interessat, és clar) del qui
\naleshores liderava les joventuts del partit? Recordo que quan havia
\narribat a la tètrica seu d’ERC a Girona –la de l’any 1990– se’m van
\nensenyar uns calaixos on les JERC –a ordres d’aquell jove “líder”–
\nguardaven les banderes espanyoles sostretes a la via pública. Pocs
\nhaurien imaginat que aquell mateix líder, encimbellat al poder,
\ncol·locaria la mateixa bandera que a Girona manava manllevar a la seu
\nde la Conselleria que havia de presidir. Són vivències que després
\najuden a explicar tantes coses que han passat… <\/span>\n<\/p>\n

\nUna conclusió
\nque trec d’aquests records que vaig traient del bagul del passat és que
\nun projecte polític ambiciós i idealista –amb mil modalitats d’enemic,
\ndins i fora de casa– no pot estar liderat per persones que no tenen
\nrespostes ni per a la primera de les preguntes. No pot estar liderat
\nper persones que, ja de joves, s’han llençat en braços de les renúncies
\ni les males arts. No pot estar liderat per gent incapaç de tenir gestos
\nde generositat envers els qui han lluitat honestament per al projecte
\ncompartit, sinó que actuen amb la crueltat dels qui no han conegut
\ntendresa de mare. No pot estar dirigit per gent que tenen l’expulsió i
\nel rodet com a arma contra la discrepància, sobretot quan el projecte
\nque diuen defensar està cada dia més mancat d’ideologia.Catalunya
\nnecessita una nova classe dirigent que tingui unes quantes coses
\nclares. Necessitem líders i opcions polítiques que sàpiguen renunciar a
\nles aliances només explicables en termes de poder partidista. La
\ndignitat del país, certa humilitat i l’honradesa política han de tornar
\na formar part de les qualitats vitals per liderar aquest país, des de
\nles sigles que siguin. El moment polític ho requereix, S’ha de posar fi
\na l’addicció a la menjadora i a la burocràcia sectària com a
\ncoordenades polítiques. Catalunya només es podrà refer amb els qui
\nposin primer la reconstrucció nacional del país. En aquesta vital tasca
\nno es pot fer ni un sol pas de la mà dels qui tenen un altre projecte
\nnacional com a prioritat. Quan veig que els líders actuals d’ERC
\ns’estan erigint en els màxims apologetes del PSOE, i que el rajolí de
\nbaixes d’ERC s’està convertint en un riu, crec que ha arribat l’hora de
\ndemanar als desconcertants líders d’ERC: qui sou? què feu? què
\npreteneu? Com us podeu quedar de braços caiguts quan la necessitat
\nd’una altra estratègia política és tan clamorosa?<\/span>  <\/span>\n<\/p>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

http:\/\/www.eldema.cat QQuan observem els personatges històrics que han deixat una petjada constructiva en la història, en condicions adverses, quasi sempre veiem que els acompanyava un carisma i unes qualitats humanes especials.   Es diu que Churchill, malgrat ser d’una duresa extrema –les circumstàncies de l’Anglaterra de 1940 no eren per a menys– tenia una capacitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-256083","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/256083","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=256083"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/256083\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=256083"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=256083"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=256083"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}