{"id":257405,"date":"2009-05-25T04:03:20","date_gmt":"2009-05-25T04:03:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=257405"},"modified":"2009-05-25T04:03:20","modified_gmt":"2009-05-25T04:03:20","slug":"un-dels-fundadors-d-erpv-anuncia-el-seu-pas-a-reagrupament","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=257405","title":{"rendered":"Un dels fundadors d’ERPV anuncia el seu pas a REAGRUPAMENT"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
Un dels fundadors d’Esquerra al País Valencià anuncia el seu pas a REAGRUPAMENT\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/td>\n<\/tr>\n
 <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
 \"angel-rcat.jpg\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n

\n\t\t\t
\n\t\t\tUn dels fundadors d’Esquerra al País Valencià anuncia el seu pas a REAGRUPAMENT.
\n\t\t\t<\/a>\n\t\t\t<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

L’any 1991 vaig incorporar-me a una ERC que assumia la independència
\ncom a objectiu i els Països Catalans com a marc nacional d’actuació
\npolítica, tot desafiant l’ordre establert pel procés de transició a
\nEspanya. D’uns anys ençà, entenc que aquells compromisos ja no ocupen
\nel lloc que els correspondria en un partit que es reclama nacional i
\nindependentista, i han estat relegats per la preeminència de les
\n(discutiblement) anomenades polítiques d’esquerres, conjunt
\nd’actuacions on destaca l’abonament al pacte amb el PSOE.<\/p>\n

Tot i que sempre m’he situat a l’àmbit de l’esquerra, des de València
\nestant, jo no estava a ERC per competir a ser més d’esquerres que
\nningú, sinó per a treballar per l’increment de la consciència nacional
\ni avançar cap a la independència dels Països Catalans, encara que no
\nsiga simultània per a tots els territoris, és a dir, encara que primer
\nnomés l’aconseguesca Catalunya. No cal ser molt perspicaç per
\ncomprendre que, per les circumstàncies històriques i polítiques, si
\ns’obre un procés d’independència als Països Catalans s’obrirà per
\nCatalunya, i benvingut siga. El més acuciant és tindre un estat català
\ni no podem endarrerir la independència de Catalunya esperant que el
\nPaís Valencià, com a subjecte de sobirania que és, exercesca aquesta a
\ntravés de les seues institucions. A més, una Catalunya independent
\ndonarà un fort impuls nacional als altres territoris.<\/p>\n

Més enllà dels enunciats i de tindre una organització de Països
\nCatalans, Esquerra no disposa d’una completa estratègia nacional, ni
\ntan sols practica una acurada coordinació de les formulacions de les
\npolítiques d’esquerres, per exemple: la Fórmula-1 a Montmeló és un gran
\nèxit que gestiona el govern tripartit d’esquerres, la Fórmula-1 a
\nValència és una dilapidació de cabals públics feta pel PP; o el tren
\nd’alta velocitat per a viatgers Lleida-Tarragona-Barcelona-Girona-Lió
\nvertebra el territori i ens mena al cor d’Europa, mentre que el mateix
\ntipus de tren per a Alacant-València-Castelló-Tarragona era un tren per
\na rics i una agressió al territori, un tren del que quan menys parlàrem
\nmillor, només era d’esquerres reinvidicar rodalies.<\/p>\n

D’altra banda, l’abonament a pactes amb el PSOE prova que Esquerra no
\nactua com és exigible a un partit nacional de Països Catalans. A veure,
\nfem un poc de memòria valenciana. Al País Valencià la transició va
\napostar fort per tallar d’arrel la represa nacional, i amb el
\nprotagonisme entusiasta del PSOE als valencians ens adjudicaren una
\nautonomia de segona i una normativa electoral que dificultava la
\nconsolidació d’opcions nacionalistes. Així mateix, ens deixaren
\nempantanats en el conflicte lingüístic, i després dissenyaren el model
\nespanyolitzant de la TVV -amb censura lingüística inclosa-, i iniciaren
\nles maniobres per impedir que TV3 arribara a València. Tot això només a
\nla dècada dels 80. Persistent és la desatenció socialista als
\ninteressos econòmics valencians, al seu teixit industrial, a les
\nnecessitats d’infraestructures. L’aplicació del programa polític del
\nPSOE a València es tradueix en una llista d’hostilitats tan
\naclaparadora que vaig quedar estupefacte quan es va plantejar el primer
\ntripartit com etapa en direcció a la sobirania. No obstant, vaig acabar
\nacceptant les raons favorables a l’experiment. Al cap i a la fi feia
\nuns anys que havia quedat al marge del dia a dia de l’activisme
\npolític, i potser se m’escapaven algunes subtileses justificatives del
\ntal pacte. Experimentaríem, doncs. Vists els fets d’aquell govern i el
\nseu final, la reedició a correcuita del segon tripartit llençava per la
\nborda el concepte de l’equidistància, era un engany a l’electorat,
\nreincidia a la (mala) pràctica de donar el govern a qui havia perdut
\nles eleccions, feia president un dirigent polític espanyolista,
\nenfortia l’adversari polític a costa del qual es diu que es vol créixer
\nelectoralment, deteriorava (més) les relacions amb els qui són
\nnecessaris per guanyar la sobirania i, al País Valencià -amb una
\nrealitat institucional gairebé bipartidista-, el pacte del tripartit
\nregala un plus de legitimitat al PSOE com a opció útil de govern
\nd’esquerres en detriment de la pròpia organització -ERPV- i d’altres
\nopcions nacionalistes. És evident que a l’hora de decidir la política
\nde pactes, la direcció d’Esquerra -a Barcelona i a València- no
\nconsidera els seus efectes sobre una estratègia d’abast nacional. A
\nmés, també és evident que per als impulsors del primer tripartit això
\nno era un assaig, sinó una aposta a llarg termini. Tan llarg, que hom
\nno arriba a entreveure els seus objectius finals.  <\/p>\n

El Congrés Nacional d’Esquerra de l’estiu passat i el procés posterior
\nde congressos regionals van ratificar una línia d’actuació que, en
\ntermes generals i de fons, no compartesc. En política interna, si
\npoden, faran un tercer tripartit. Més que transmetre a l’electorat que
\nEsquerra és un partit de govern, es transmet la sensació de ser molt
\ninclinat al càrrec. Amb la gestió de la dissidència interna s’han
\nmostrat maneres autoritàries d’organitzacions monolítiques. Manquen
\nestratègies d’abast nacional. En política externa Esquerra tampoc manté
\nuna línia coherent i adequada a un país occidental que vol assolir un
\nestat propi i democràtic. <\/p>\n

Veient i sentint uns i altres, cada vegada em trobava més satisfet
\nd’haver-me adscrit a Reagrupament, mentre en paral·lel minvava la meua
\nafecció per Esquerra. Ens hem allunyat bastant ERC i jo. Tant, que he
\noptat per ser baixa. Continuareu trobant-me en el mateix combat de
\nsempre, el de la llibertat nacional, que ara protagonitza Reagrupament,
\nun projecte amb patriotisme, dignitat, i claredat, i em trobareu amb el
\nmateix entusiasme que quan fa 18 anys en vaig afiliar a ERC. Què farem
\nal País Valencià? Aprofitar l’experiència de tots aquests anys, i
\nintentar no repetir errors del passat. Assistim a la construcció de
\nquelcom important, estem en moments que cal viure’ls, incidir en ells,
\nser part d’ells. Poques vegades hi ha oportunitat d’incidir en la
\nhistòria. Aquesta n’és una. Cal aprofitar-la. Feu-vos de Reagrupament.<\/p>\n

\nÀngel Molina.<\/p>\n

(Va ser un dels fundadors de la Federació del País Valencià d’ERC,
\ndesprés va ser president d’aquesta federació, i junt amb altres antics
\nmilitants van enregistrar les sigles ERPV per a territorialitzar el nom
\nde la federació) <\/p>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels fundadors d’Esquerra al País Valencià anuncia el seu pas a REAGRUPAMENT     Un dels fundadors d’Esquerra al País Valencià anuncia el seu pas a REAGRUPAMENT. L’any 1991 vaig incorporar-me a una ERC que assumia la independència com a objectiu i els Països Catalans com a marc nacional d’actuació política, tot desafiant l’ordre […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-257405","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/257405","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=257405"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/257405\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=257405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=257405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=257405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}