{"id":257406,"date":"2009-05-25T04:07:16","date_gmt":"2009-05-25T04:07:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=257406"},"modified":"2009-05-25T04:07:16","modified_gmt":"2009-05-25T04:07:16","slug":"heribert-barrera-oportunitat-i-viabilitat-de-la-proposta-de-joan-carretero","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=257406","title":{"rendered":"Heribert Barrera: Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero"},"content":{"rendered":"

\n\n<\/p>\n

\nwww.avui.cat.-\n<\/p>\n

\nL’article que Joan Carretero va publicar<\/a> el mes passat a l’AVUI <\/strong>ha
\nsuscitat tota mena de reaccions i comentaris. El que Carretero proposa
\nés que, a les properes eleccions, es presenti “una candidatura d’ampli
\nespectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació
\nunilateral de la independència de Catalunya”. És sobre aquest punt
\nfonamental que caldria centrar el debat; la resta és discutible i
\naccessori. Per tant, el que cal és examinar l’oportunitat i la
\nviabilitat de la proposta de Carretero. En el que segueix intentaré
\nfer-ho recapitulant els arguments que l’abonen i esquematitzant com
\nimplementar-la.
\n
\n1r.\tCatalunya pot continuar com ara? <\/strong>Segur que
\nno. Anem perdent posicions i el nacionalisme imperialista espanyol
\nrefloreix. Si no avancem, recularem irreversiblement. En l’Estat actual
\nels catalans no tenim altra perspectiva que la d’ésser assimilats,
\nperdre la batalla de la llengua i acabar com una regió més, sense cap
\ngarantia que això signifiqui el final de les discriminacions i de
\nl’explotació sistemàtica. La pròxima sentència del Tribunal
\nConstitucional probablement ho deixarà clar. Si no ens resignem a
\naquest destí, l’única sortida és la independència.
\n
\n2n.\tAconseguir la independència, és fàcil?<\/strong> No.
\nHan passat els temps en què podia bastar proclamar-la des d’un balcó.
\nEn el context europeu actual cal fonamentar-la en el resultat d’un
\nreferèndum. Com que el govern de l’Estat no donarà mai el permís
\nconstitucionalment preceptiu, ens caldria per a poder celebrar-lo, un
\ngovern català valent, inequívocament independentista, que comptés amb
\nun suport parlamentari sòlid i que, excloent la violència, gosés
\nutilitzar tots els mitjans al seu abast per a transgredir la
\nil·legítima legalitat vigent.
\n
\n3r.\tEl govern de l’Estat ho toleraria?<\/strong> No és
\ngens segur. Però, si volgués impedir-ho, hauria de recórrer a l’exèrcit
\ni, en aquest cas, tot i haver perdut, hauríem aconseguit l’objectiu tan
\ndesitjat: que Europa i la resta del món coneguessin la natura del
\nnostre problema. A partir d’aquí, nous horitzons serien possibles.
\n
\n4t.\tEs pot guanyar el referèndum?<\/strong> Sí, però no
\nsense esforç. Caldria obtenir una participació important i el suport de
\nmés de la meitat dels votants, és a dir, prop del 40% dels ciutadans
\namb dret de vot, i actualment els independentistes declarats som lluny
\nd’assolir aquest percentatge. Això no significa, no obstant, que
\nestiguem condemnats a la inacció o al fracàs. Hi ha a Catalunya un
\nnombre considerable d’independentistes potencials que, si aconseguíssim
\nmobilitzar-los, podrien decantar la balança. Fa ja vint anys en Josep
\nPoca deia, a l’AVUI, que eren independentistes tots els catalans que no
\nrenunciarien a la independència “si els fos concedida per reial decret
\ni amb la seguretat de no rebre represàlies de cap mena”. Aquesta
\nafirmació crec que és encara vàlida. Per inclinar el vot dels
\nindependentistes potencials caldria, això sí, una campanya molt
\nintensa, denunciant la situació real del país, rememorant el nostre
\nllarguíssim memorial de greuges, i explicant que la independència seria
\neconòmicament viable, tal com demostren estudis solvents, com el recent
\nde Ros Hombravella.
\n
\n5è.\tPer tirar endavant el projecte, què caldria fer?<\/strong>
\nEl pas essencial seria portar al Parlament una majoria
\nd’independentistes convençuts, juramentats a actuar com a tals;
\nconscients que per raons demogràfiques el temps juga contra nostre, i
\nimmunes als miratges d’una evolució positiva de l’Espanya actual o d’un
\nacreixement automàtic de l’independentisme simplement si demostra que
\nsap governar.
\n
\n6è.\tAquesta majoria, com podria obtenir-se? <\/strong>El
\nprimer pas seria el que proposa Carretero: presentar, a les pròximes
\neleccions, candidatures transversals que portessin al Parlament (i a
\nles Corts) un grapat d’homes i dones compromesos a prioritzar de manera
\nabsoluta la causa de la independència; que parlessin clar, donessin la
\ncara i denunciessin la inoperància de les negociacions i pactes amb
\nl’adversari. És a partir de la seva tasca que fóra possible, més tard,
\nobtenir majoria absoluta al Parlament.
\n
\n7è.\tAquestes candidatures transversals, són actualment possibles? <\/strong>Sí,
\nsi es plantegen no com la candidatura d’un nou partit sinó com un
\naplegament solidari per fer front a una emergència nacional. Les
\ndiverses agrupacions i plataformes independentistes, que actualment
\ntreballen al marge dels partits, haurien de tenir un paper essencial en
\nla promoció de l’aplegament. En ell ningú no hauria de renunciar a la
\nseva ideologia, als seus orígens, o a les seves sigles. Caldria oblidar
\nressentiments i greuges, antics o recents, i aplegar sense exclusions
\ntothom que acceptés que la independència és actualment un a priori al
\nqual, políticament, cal subordinar-ho tot.
\n
\nEn resum, la proposta de Joan Carretero em sembla oportuna i viable<\/strong>.<\/strong>
\nL’independentisme virtual no té cap sentit, cal passar a l’acció. Macià
\nens ha de servir sempre d’exemple. Si no hi ha cap iniciativa millor
\nval la pena d’intentar el que Carretero proposa. Segur que hi tenim
\nmolt a guanyar i ben poc a perdre.\n<\/p>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

www.avui.cat.- L’article que Joan Carretero va publicar el mes passat a l’AVUI ha suscitat tota mena de reaccions i comentaris. El que Carretero proposa és que, a les properes eleccions, es presenti “una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya”. És sobre aquest punt […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-257406","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/257406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=257406"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/257406\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=257406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=257406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=257406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}