{"id":274072,"date":"2009-12-31T05:23:03","date_gmt":"2009-12-31T05:23:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=274072"},"modified":"2009-12-31T05:23:03","modified_gmt":"2009-12-31T05:23:03","slug":"el-debat-de-les-vegueries","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=274072","title":{"rendered":"El debat de les vegueries"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/josep-perera-papiol.bloc.cat\/gallery\/9988\/9988-116152.png\" \/>&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;&nbsp;Darrerament s&#8217;est&agrave; parlant molt del tema de les vegueries , alguns en parlen amb arguments convincents, altres es limiten a defensar interessos localistes for&ccedil;a discutibles i altres el que intenten descaradament &eacute;s mantenir les prov&iacute;ncies. Entrem en el tema; Cal dir que les prov&iacute;ncies s&oacute;n unes divisions totalment alienes al nostre pa&iacute;s, van ser ideades pel pol&iacute;tic Javier de Burgos el 1833, la idea era copiar els departaments francesos. Les prov&iacute;ncies han estat sempre imprescindibles per consolidar pol&iacute;tiques centralistes impulsades des de Madrid i han servit per partir comarques com la Cerdanya o el Pened&egrave;s o per crear situacions absurdes, com per exemple el fet de que el Solson&egrave;s formi part de la prov&iacute;ncia de Lleida. Catalunya t&eacute; unes comarques, que existeixen des de fa segles, i aquestes comarques s&#8217;han d&#8217;agrupar d&#8217;alguna manera, alg&uacute; pot pensar que aquesta &eacute;s una tasca molt complicada, per&ograve; la realitat &eacute;s que les comarques i les vegueries ja estan fetes. Durant els anys 30 En Pau Vila, el ge&ograve;graf m&eacute;s important que hem tingut mai, es va dedicar a rec&ograve;rrer tot Catalunya, a parlar amb la gent, amb els ajuntaments, es van fer q&uuml;estionaris per esbrinar quines eren les &agrave;rees de radiaci&oacute; dels mercats tant per la facilitat de comunicacions com per les relacions mercantils i tradicionals i amb tota aquesta informaci&oacute; es va fer el mapa. Finalment el 1936 es va aprovar la divisi&oacute; per decret, es creaven 38 comarques que s&#8217;agrupaven en 9 vegueries. L&#8217;any 1987 partint de la divisi&oacute; comarcal del 1936 es van recon&eacute;ixer les comarques i se&#8217;n van afegir tres m&eacute;s, per&ograve; de forma incomprensible no es van aprovar les vegueries. L&#8217;argument era que primer calia arreglar el tema de les diputacions provincials.<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;&nbsp; La Constituci&oacute; espanyola obliga a que existeixin les prov&iacute;ncies i estableix que cada prov&iacute;ncia t&eacute; un &ograve;rgan de govern que &eacute;s la diputaci&oacute; provincial. La mateixa Constitiuci&oacute;, per&ograve; , diu que en les Comunitats Aut&ograve;nomes uniprovincials&nbsp; ( ex: M&uacute;rcia, Ast&uacute;ries&#8230;) la diputaci&oacute; ha dedesapar&eacute;ixer i tots els seus poders es traspassen a la Comunitat Aut&ograve;noma. Aqu&iacute; &eacute;s on rau la clau de volta del tema, les diputacions maneguen molt&iacute;ssims diners i serveixen per col&middot;locar, &quot;enchufar&quot; , amolts amiguets del partit , a m&eacute;s a m&eacute;s s&oacute;n uns organismes opacs que gaireb&eacute; ning&uacute; controla i els seus membres no s&oacute;n elegits per sufragi sin&ograve; posats a dit per cada partit. L&#8217;any 1987 la idea era que Catalunya fos prov&iacute;ncia &uacute;nica i que desapareguessin les diputacions , el seu poder seria assumit per la Generalitat i per unes vegueries elegides pels ciutadans a trav&eacute;s del vot, no a dit . Aix&ograve; no interessava ni al PSC ni al PP perqu&egrave; perdrien molt de poder i a CiU li podia interessar per&ograve; va preferir no tocar res perqu&egrave; si Catalunya fos prov&iacute;ncia &uacute;nica en unes eleccions a les Corts espanyoles CiU obtenia molts menys diputats, per altra banda no cal oblidar que per modificar els l&iacute;mits d&#8217;una prov&iacute;ncia cal l&#8217;aprovaci&oacute; de les Corts espanyoles i aix&ograve; no estava clar. Finalment CiU va decidir aparcar el tema. Els socialistes han seguit col&middot;locant amiguets a la Diputaci&oacute; de Barcelona i CiU ha fet elmateix amb les altres tres diputacions.&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp; <u><em><strong>ELS SOCIALISTES NO VOLEN LES VEGUERIES <\/strong><\/em><\/u>:&Eacute;s obvi que els socialistes no volen les vegueries, perdrien tot elpoder que t&eacute; la Diputaci&oacute; de Barcelona, la qual mou molt&iacute;ssims diners i a m&eacute;s ho fa gaireb&eacute; sense control. La Diputaci&oacute; de Barcelona &eacute;s un pou sense fons. &Eacute;s innecess&agrave;ria i in&uacute;til per&ograve; pel PSC &eacute;s important&iacute;ssima, i amb a vegueria de Barcelona no tindrian mai tant de poder i a m&eacute;s a m&eacute;s hi hauria m&eacute;s control. Aix&iacute; s&#8217;expliquen les reaccions d&#8217;alguns dirigents del PSC, des de Barcelona diuen que no hi ha pressa, des de Tarragona l&#8217;alcalde socialista parla de fantasmes i atia la rivalitat amb Reus, a Lleida l&#8217;alcalde socialista directament diu que la vegueria del Pirineu no ha d&#8217;existir&#8230; la conclusi&oacute; &eacute;s que millor no tocar res i deixar-ho tot com est&agrave;.<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp; <u><em><strong>LES VEGUERIES HAN DE SER 9, NO 7<\/strong><\/em><\/u> : Les vegueries ja estan fetes des del 1936, <u>S&Oacute;N 9<\/u> : Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Tortosa, l&#8217;Alt Pirineu i la REGI&Oacute; DE VIC i la REGI&Oacute; DE REUS. Osona, el Ripoll&eacute;s i la Cerdanya formen una unitat hist&ograve;rica, l&#8217;&uacute;nic que &eacute;s discutible &eacute;s la situaci&oacute; de la Cerdanya, la qual des de l&#8217;obertura del t&uacute;nel del Cad&iacute; t&eacute; m&eacute;s relacions amb el Bergued&agrave; que ambel Ripoll&eacute;s, en tot cas que decideixin els cerdans si volen ser a laregi&oacute; de Vic, a la regi&oacute; central de Manresa o a la de l&#8217;Alt Pirineu. La regi&oacute; de Reus , formada per la Conca de Barber&agrave;, la Ribera d&#8217;Ebre, elPriorat i el Baix Camp tamb&eacute; ha sigut ignorada d&#8217;una forma incomprensible. La gent de la Ribera d&#8217;Ebre van a comprar a Reus, no aTortosa i &eacute;s a la Regi&oacute; de Reus on ha d&#8217;estar. No deixa de ser absurd que Reus i Tarragona s&#8217;hagin de barallar per la capitalitat de la vegueria quan cadascuna pot capitalitzar la seva pr&ograve;pia vegueria.&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp; <u><em><strong>LA VEGUERIA DEL PENED&Egrave;S &Eacute;S UN INVENT QUE NO VA ENLLOC<\/strong><\/em><\/u>: S&oacute;c vilanov&iacute; i per tant pot semblar estrany el que dic, per&ograve; crec fermament que aix&ograve; de la vegueria del Pened&egrave;s &eacute;s una collonada. El Pened&egrave;s &eacute;s una comarca, no una vegueria, una comarca que en els seu dia es va partir en tres per q&uuml;estions localistes, una part de la comarca havia de quedar separada perqu&egrave; formava part de la prov&iacute;ncia deTarragona (el Baix Pened&egrave;s) , l&#8217;altra part hauria estat l&#8217;Alt Pened&egrave;s, amb capital a Vilafranca, per&ograve; per evitar enfrontaments amb Vilanova, que tenia m&eacute;s poblaci&oacute;, es va crear una comarca a l&#8217;entorn de Vilanova, que s&#8217;hauria hagut d&#8217;anomenar la Marina del Pened&egrave;s per&ograve; que de forma incomprensible es va anomenar &quot;Garraf&quot;. En el pla actual el Pened&egrave;s torna a quedar partit, el Baix Pened&egrave;s va a la vegueria de Tarragona i la resta a la de Barcelona i el que cal fer des del Pened&egrave;s &eacute;s lluitar per a que el Pened&egrave;s estigui unit i depengui de la vegueria de Tarragona, tal com s&#8217;establia el 1936. Respecte a l&#8217;Anoia he de dir que no s&eacute; que hi pinta a la vegueria del Pened&egrave;s, no t&eacute; cap sentit.<\/p>\n<div align=\"justify\">&nbsp; <u><em><strong>LA CAPITALITAT DE LES VEGUERIES <\/strong><\/em><\/u>:Un altre debat bastant absurd &eacute;s el de la capitalitat de cada vegueria. En alguns casos sembla que no hi ha discusi&oacute; (Lleida, Girona , Barcelona )per&ograve; en altres casos ja s&#8217;estan tirant els plats pel cap Tortosa-Amposta , Tremp-La Seu d&#8217;Urgell , Reus-Tarragona, Igualada-Manresa&#8230; Estem acostumats aqu&iacute; a que la capital sigui sempre la ciutat m&eacute;s gran, per&ograve; en altres pa&iuml;sos no &eacute;s aix&iacute;, al Canad&agrave; la Capital no &eacute;s ni Toronto ni Montreal, sin&oacute; Otawa, a Austr&agrave;lia la capital no &eacute;s ni Sidney ni Melburne, sin&oacute; Canberra, al propi estat deNova York la capital no &eacute;s Nova York, sin&oacute; la petita ciutat d&#8217;Albany, per tant , perqu&egrave; la capital ha de ser la ciutat m&eacute;s gran? &#8230;no passaria res si la capital&nbsp; de la vegueria fos en un municipi petit, defet podria ser positiu per reequilibrar territorialment la vegueria. Com a &uacute;ltima opci&oacute; podria haver-hi el sorteig&#8230; per que no? fer un sorteig i que el municipi que sort&iacute;s fos la capital&#8230;de fet durant molts anys el President de la Generalitat s&#8217;elegia per &quot;insaculaci&oacute;&quot;, es a dir treient a l&#8217;atzar una bola d&#8217;un sac.<\/div>\n<p style=\"float: left;\" ><a class=\"twitter-share-button\"  data-via=\"\" data-count=\"horizontal\" data-related=\"mohanjith:S H Mohanjith\" data-lang=\"en\" data-url=\"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=274072\" data-text=\"El debat de les vegueries\" href=\"http:\/\/twitter.com\/share?via=&#038;count=horizontal&#038;related=mohanjith%3AS%20H%20Mohanjith&#038;lang=en&#038;url=http%3A%2F%2Fjosep-perera-papiol.blog.cat%2F%3Fp%3D274072&#038;text=El%20debat%20de%20les%20vegueries\" >Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; &nbsp;&nbsp;Darrerament s&#8217;est&agrave; parlant molt del tema de les vegueries , alguns en parlen amb arguments convincents, altres es limiten a defensar interessos localistes for&ccedil;a discutibles i altres el que intenten descaradament &eacute;s mantenir les prov&iacute;ncies. Entrem en el tema; Cal dir que les prov&iacute;ncies s&oacute;n unes divisions totalment alienes al nostre pa&iacute;s, van ser [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-274072","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/274072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=274072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/274072\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=274072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=274072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=274072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}