\nhttp:\/\/www.vilaweb.cat\n<\/p>\n
Les pròximes eleccions seran molt importants. Hi ha molt de nerviosisme
\ni ja fa temps que s’observa un cert joc brut molt desagradable que ahir
\nva manifestar-se de ple amb un correu falsificat que presagia uns mesos
\npoc elegants.<\/p>\n
A VilaWeb vam optar per cercar la militant, via Facebook i per
\ntelèfon. La vam trobar i ens va desmentir el contingut del comunicat i
\nsobretot que l’hagués escrit ella. De les dues publicacions que
\nl’havien difós, l’una el va retirar de seguida sense explicar res als
\nlectors, i l’altra el va mantenir força estona fins que, finalment, va
\nrectificar. Però el mal ja era fet, bàsicament per l’individu que havia
\nenviat el fals correu.<\/p>\n
Crec que la vida privada de la gent ha de restar al marge de la
\ninformació política, i així ho ha cregut la majoria de la professió
\nd’aquest país durant dècades. Sempre hi ha hagut dossiers i
\ninsinuacions; Maragall i Pujol en van haver d’aguantar molts, per
\nexemple. Però mai no hi havia hagut tanta facilitat per a difondre
\ninsídies com ara, amb internet, ni tanta credulitat ni tantes ganes de
\nfer safareig. Un simple correu multiplica per mil la mentida; ja no
\ndiguem, si ningú el rellança i hi dóna publicitat. <\/p>\n
Fa mesos vam veure fotografies d’un ‘possible’ candidat campant en
\nuna festa privada tot amerat de suor. També n’han circulat, clarament
\nmanipulades, d’una altra candidata, que ni sabem si es presentarà
\nencara. I ara hi ha aquesta carta. Tot això és joc brut i qui siga que
\nen fa, ha de saber que, si és possible que embrute la persona que
\npretén perjudicar, en realitat és la nostra societat allò que,
\nsobretot, embruta.\n<\/p><\/div>\n