La cantarella d’enquestes adverses a la meva persona per part delsdiaris del Grupo Godó ja la conec. El maig del 2003, a un mes de leseleccions a la presidència del Barça, Mundo Deportivo<\/em>, diari del mateix grup, no ens donava cap possibilitat de victòria.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n En primer lloc, tot el meu respecte per Joan Carretero iReagrupament. Ja he dit en altres espais que em sento moralmentreagrupat ja que les persones que formen part d’aquesta associacióaposten, com jo, per una Catalunya amb Estat propi. Diumenge, si tot vabé, assistiré a la segona assemblea nacional d’aquesta formació perquèm’hi han convidat i he acceptat ser present a l’obertura de l’acte.Després, cap a Saragossa a fer costat al Barça i amb els penyistesaragonesos. Però la qüestió que vull plantejar no és la meva afinitatamb els posicionaments polítics de Reagrupament sinó la informació que La Vanguardia<\/em> ofereix en els darrers temps sobre la política catalana.<\/p>\n La cantarella d’enquestes i, en general, d’informacions adverses ala meva persona per part dels diaris del Grupo Godó ja la conec. Elmaig del 2003, a un mes de les eleccions a la presidència del Barça, Mundo Deportivo<\/em>,diari del mateix grup de comunicació, no ens donava cap possibilitat devictòria. Cap. Zero. Aleshores, la nostra candidatura ja comptava ambenquestes pròpies que ens donaven uns resultats ben diferents. Set anysdesprés es repeteix la història. Des de fa uns dies disposo d’unaprimera enquesta que el meu equip de treball ha encarregat a unaempresa de prou recorregut i prestigi, l’Institut Opina, que ofereixuns resultats ben diferents als publicats diumenge a La Vanguardia<\/em>.Parlen, per exemple, d’una valoració de la meva persona del 5,3%, unamitjana per damunt de la nota que obtenen la majoria de polítics deCatalunya. Parlen, per exemple, que el 47,3% dels catalans està a favorde l’Estat propi. Parlen, per exemple, que un 16,9% de les 1.550persones enquestades, majors de divuit anys d’arreu de Catalunya, emdonarien el seu suport en cas que presentés una candidatura amb partitpropi a les properes eleccions al Parlament.<\/p>\n Hi ha massa diferència entre ambdues enquestes, entre ambduesmostres d’intencions, entre ambdues realitats. Els resultats del’enquesta publicada a La Vanguardia<\/em> respon a uns interessosque van en contra dels interessos generals de Catalunya perquè no ésseriós ni responsable que un diari que pretén ser un mitjà dereferència a casa nostra doni la informació que li convé segons elsseus posicionaments ideològics. El boicot sistemàtic i premeditat aparlar d’una nova realitat política a Catalunya és inacceptable. Que La Vanguardia<\/em>dilueixi en el no res informar de l’aposta creixent de milers decatalans i catalanes per una Catalunya plena només es pot entendre perunes intencions determinades que el seu director, Pepe Antich, hauriad’explicar-nos, als lectors i al seu editor, Javier de Godó, al qual,per cert, tinc un gran respecte. Amb el Comte de Godó hem tancat acordsbeneficiosos per a la seva empresa i per al FC Barcelona com elllançament de Barça TV a la TDT.<\/p>\n Antich hauria d’explicar als seus lectors perquè menysté, amb tantacontundència, les accions i reflexions de persones i agrupacions quepromouen els drets i les llibertats de Catalunya. O perquè sempre s’haposicionat amb tanta bel·ligerància contra la meva gestió com apresident del Barça. Només cal recordar, i a l’hemeroteca em remeto,als articles descaradament adversos contra mi i la meva Junta Directival’any 2008 en ple vot de censura. Si el sucursalisme de La Vanguardia<\/em>amb l’establishment espanyol respon a qüestions empresarials oeconòmiques que ho deixin ben clar, però que no ens vinguin amb lliçonsd’objectivitat. L’enquesta de diumenge s’allunya de l’esperitinformatiu d’un mitjà de comunicació que no s’atreveix, o no vol,oferir al lector una mirada àmplia i objectiva de la realitat nacional.<\/p>\n![](\"http:\/\/josep-perera-papiol.bloc.cat\/gallery\/9988\/9988-108577.jpg\")
En el darrer article parlava de les reaccions de certs políticsdavant les meves reflexions sobre el present i el futur de Catalunya.Parlava dels temors de molts d’ells a perdre la clau dels seus vedatsprivats de caça que són, al meu entendre, com conceben la políticaparlamentària catalana. En aquest article vull parlar d’altres vedatsde caça, els que mantenen certs mitjans de comunicació amb consell deredacció a la capital catalana. Em refereixo, concretament, a La Vanguardia<\/em>,que el passat diumenge 14 publicava una enquesta on, entre d’altresdades, apuntava que la meva valoració com a líder polític era d’un 2,9sobre 10 i que, en cas que jo sumés amb Reagrupament una propostapolítica per a les properes eleccions nacionals, no aconseguiria ni tansols un suport testimonial del dos per cent.<\/p>\n