Per acabar-ho d’adobar, periodistes i oposició han posat en dubte que l’alcalde Jordi Hereu realment pugués votar el dilluns en un dels punts presencials previstos, ja que se suposa que ho va fer en un moment en què el sistema no funcionava i cap altre ciutadà no se’n va sortir, tal com es pot veure en aquest vídeo<\/a> de La Vanguardia.<\/p>\n <\/p>\n Al vídeo s’hi recullen les impressions de periodistes i veïns, que deixen clar que fins que no es va reiniciar el sistema, un cop l’alcalde ja havia marxat, ningú no havia pogut votar a la consulta. A l’arxiu audiovisual es veu Hereu intentant seguir el procediment per votar i demanant ajuda als tècnics. Posteriorment i després d’un breu diàleg amb el responsable informatic del punt, ambdós fan gestos que donen a entendre que l’alcalde ha votat, i aquest s’alça per marxar. A continuació el vídeo recull les declaracions d’una veïna, que no havia pogut votar, i que, sarcàsticament o no, planteja que potser Jordi Hereu disposava "d’un passi especial" per poder-ho fer, ja que teòricament havia estat l’únic que havia pogut participar al procés fins aquell moment.<\/p>\n <\/p>\n La participació del dilluns no va arribar ni a l’1.8%<\/a> del total del cens en les 11 hores en què van estar oberts els 108 punts presencials i el sistema de vot electrònic per Internet. Tot i això, des de l’Ajuntament de Barcelona es va indicar que eren unes dades "bones" de participació. El consistori informarà dia a dia de l’índex de participació fins a la finalització de les votacions, aquest diumenge 16 de maig. Tot plegat mentre l’Ajuntament s’ha gastat més de 3 milions d’euros en la preparació i en publicitar la consulta, amb tríptics i propaganda que incita a votar per les opcions que impliquen reforma, A i B, mentre amaga deliberadament<\/a> l’opció de no fer-hi obres (C).<\/p>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n