Un darrer crit que es va plasmar fa alguns mesos amb l’editorial conjunt<\/a> de 12 diaris catalans en favor de l’Estatut. El text tractava de l’Estatut i de la possibilitat -gairebé seguretat- que el Tribunal Constitucional espanyol l’acabés retallant encara més del que ja ho està. L’editorial venia a dir que, compte, retallar l’Estatut acabaria inflant els nassos a molts, i que potser seria contraproduent per Espanya. Vaja, que salvem l’Estatutet, que és molt esquifit però coi és nostre i ens cau bé. Això, que es podria considerar com un perillós intent de desactivar qualsevol procés sobiranista, va ser (mal) vist en canvi des d’Espanya com una actuació intolerable<\/p>\n <\/p>\n El tema va provocar la reacció visceral<\/a> previsible als mitjans espanyol(iste)s, que van desqualificar de mala manera<\/a> el text pro-Estatut. No es van adonar que precisament s’estaven carregant el crit d’auxili del regionalisme que agonitzava. Matxacant-lo, estaven enterrant la darrera oportunitat per al conformisme català. No es van adonar que el millor que els hagués pogut passar és que el TC hagués dit que l’Estatut "mola un ou i part de l’altre". Desqualificant el text de la premsa catalana van generar encara més suports cap al sobiranisme. No sé si realment era el que cercaven aquests 12 diaris catalans amb la seva iniciativa, però caram, ni fet expressament, eh? Ja ho hem dit: amb la retallada del TC, el regionalisme s’ha quedat sense arguments de manera definitiva.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n 60 articulistes<\/a> de desenes de mitjans catalans ho van pronosticar poc després: estem en una "cruïlla històrica decisiva" que pot "segellar (o no) el fracàs d’Espanya com a projecte polític compartit i com una democràcia de qualitat capaç d’acomodar la seva diversitat nacional interna". Un fet que, vaticinaven, faria que "els catalans hagin de triar entre la involució i la secessió", "i no cal dir que si aquest esdevé finalment el dilema només hi haurà una opció compatible amb la història i amb les aspiracions polítiques de la majoria de catalans actuals". El TC ho ha demostrat, o involució, o independència. Ho ha imposat en lletres d’or al text estatutari: la unitat d’Espanya és indissoluble.<\/p>\n <\/p>\n Alguns encara no ho han entès<\/a>, a partir d’ara oposar-se a l’independentisme des del catalanisme és anar contra corrent. És escollir l’opció de l’Espanya pura i dura, aquesta que acaba de certificar amb la sentència de l’Estatut la mort de qualsevol procés autonomista, federalista o encaixista. Ha arribat el moment de fer el pas, d’adonar-se que estem en un veritable punt de no retorn. Com més aviat se n’adonin tots plegats, (ep, no només<\/a> a la Casa Gran eh?), abans podran sumar-se al procés. I ull, perquè si fan gaire la viu viu potser encara poden quedar relegats a un lloc marginal. Perquè arribat el moment caldrà assenyalar amb el dit aquells que, malgrat tot, persisteixin a posar pals a les rodes a l’alliberament d’aquest país.<\/p>\n <\/p>\n L’independentisme s’ha fet gran<\/a>. Les consultes han demostrat<\/a> el que els estudis<\/a> fa temps que remarquen: el clam per un estat propi dista molt de ser marginal. El TC ha certificat la mort de l’autonomisme per inanició i l’ha deixat sense arguments. Adéu, autonomia, en el fons sempre hem sabut que era temporal.<\/p>\n <\/span><\/div>\n <\/span><\/p>\n