Òmnium Cultural<\/a> amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, va començar de forma lenta perquè tot el recorregut previst (Passeig de Gràcia de Diagonal a Gran Via i Gran Via de Passeig de Gràcia fins a plaça Tetuan) era completament col·lapsat de gent. A la capçalera hi eren els sis presidents i ex-presidents de la Generalitat i del parlament: José Montilla, Ernest Benach, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera. Davant la impossibilitat de seguir avançant i abans d’arribar a la Gran Via la capçalera va optar per dissoldre’s. <\/p>\nAl seu davant i al seu darrera la més gran manifestació de la història de Barcelona representava un gir històric cap a l’independentisme. Un milió i mig de veus cridaven sense parar en favor de la independència i les veus a favor de l’estatut simplement no s’escoltaven. Els polítics també van ser escridassats al llarg del recorregut, sobretot el president Montilla, que va haver de marxar escortat pels mossos. <\/p>\n
Al capdavant de la manifestació també s’hi sumaven representants dels sindicats UGT, CCOO, Intersindical i Unió de Pagesos, i de la patronal, Pimec i Cecot; a més també s’hi sumaven col·lectius de la societat civil com l’Institut d’Estudis Catalans, Decidim.cat, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i altres organitzacions com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). <\/p>\n
Des del primer moment s’ha fet evident que l’afluència massiva sobrepassava les previsions dels organitzadors i per això s’ha optat per dissoldre la capçalera. La Guàrdia Urbana ha xifrat l’assistència en 1.100.000 persones, superada, per tant, segons aquesta valoració, només per la del ‘No a la guerra’, celebrada el 2003, en 200.000 persones. La manifestació d’aquest dissabte ha superat totes les de caire polític fetes a Catalunya, com la del 1977 demanant l’Estatut o la del 18 de febrer del 2006 en defensa del dret de decidir. <\/p>\n
<\/p>\n
La manifestació s’ha convertit en un clam per la independència perquè aquest era el concepte més reivindicat i perquè, des del primer moment, ha quedat superada la polèmica generada durant els dies anteriors sobre el format que havia de tenir la capçalera. De fet, a causa de la concentració de manifestants, ha estat molt difícil distingir els lemes ‘Som una nació’ i ‘Nosaltres decidim’, i només s’observava la gran senyera que portaven el president José Montilla, el del parlament, Ernest Benach, i els seus antecessors. <\/div>\n
<\/div>\n
Amb aquesta protesta i aquest clam, es respon a la sentència del Tribunal Constitucional, feta pública en la seva integritat divendres passat. I es clou un procés estatutari que es va iniciar el 30 de setembre del 2005, amb la seva aprovació al parlament, i s’ha tancat amb la resolució de l’alt tribunal espanyol. Entremig s’ha viscut l’aprovació del marc estatutari a les corts espanyoles, el març del 2006, l’aprovació en referèndum el següent mes de juny i el recurs del PP contra el text, presentat al juliol. <\/div>\n
<\/div>\n
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
La sentència del Tribunal Constitucional suposa la retallada de 14 preceptes i la interpretació de 27 més. Entre els apartats retallats destaquen els que fan referència al model judicial català, al caràcter preferent del català a les administracions i a la figura del Síndic de Greuges. La fonamentació jurídica dels magistrats a l’hora d’interpretar determinats preceptes també assenyala que el català no pot ser l’única llengua vehicular a l’escola o que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya no és vinculant. <\/span> <\/p>\n