Pel que fa a la manifestació, l’historiador ha considerat que ha estat “molt important”, però “poc més que una joiosa demostració”, ja que “el moment de la veritat comença ara”. Mascarell ha afirmat que “ara toca continuïtat en les vindicacions, i claredat i to d’unitat en la política i la societat catalana. Cal que la política espanyola entengui que el problema és de fons”. En aquest sentit, “la sentència ha de suposar una inflexió inequívoca en la política catalana i en la seva manera d’afrontar la relació amb l’Estat”. En segon lloc,per Mascarell, “el Parlament ha de fer un darrer gest de màxima expressivitat simbòlica com a última mesura abans de dissoldre’s”. I és que davant la negació de l’Estatut, “el poble exigirà claredat, concisió i veritat. Qui millor ho expressi amb més facilitat guanyarà les eleccions. Qui les guanyi no ho tindrà fàcil. Haurà de ser capaç de configurar un govern fort; haurà d’aconseguir mobilitzar una gran majoria social inequívocament catalanista i disposada a donar consistència a un ideari renovat de país, a una voluntat compartida de futur i a un dibuix precís del model d’Estat que necessitem”.<\/div>\n
<\/div>\n
I en tercer lloc, l’historiador ha explicat que “la sentència haurà suposat la confirmació d’una nova fase del catalanisme” i que la resposta dels catalans ha de ser “l’exigència d’un estat que respongui amb eficiència als seus interessos i necessitats. Cultura, nació, democràcia i Estat seran el fonament del catalanisme vintiucentista. Els catalans voldrem per sempre un estat eficient i propi. Si és exclusiu o és compartit només dependrà del fet que en el futur sigui possible un pacte entre iguals”.<\/div>\n
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
![](\"http:\/\/www.tribuna.cat\/images\/stories\/2010\/fmascarell.jpg\")
<\/span><\/p>\n