{"id":788523,"date":"2011-06-12T18:38:12","date_gmt":"2011-06-12T18:38:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joancamp.cat\/?p=788523"},"modified":"2011-06-24T22:05:21","modified_gmt":"2011-06-24T20:05:21","slug":"jaume-claramunt-de-res-carod","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/?p=788523","title":{"rendered":"Jaume Claramunt: De res, Carod"},"content":{"rendered":"

http:\/\/www.molles.cat\/2011\/06\/de-res-carod.html<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

\"\"<\/a>Diu la dita que de desagra\u00efts l\u2019infern n\u2019\u00e9s ple. Si \u00e9s aix\u00ed, de ben segur que el vicepresident per antonom\u00e0sia hi deu tenir una pla\u00e7a reservada i a primera l\u00ednia. Ja fa temps, molt de temps, que en Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira \u2013aqu\u00ed i a la Xina popular\u2013 havia deixat de militar a Esquerra, o a ERC com ell ara desvergonyidament no es cansa de repetir. Que en mantingu\u00e9s el carnet era nom\u00e9s una formalitat a l\u2019espera del moment medi\u00e0tic que m\u00e9s li convingu\u00e9s, per\u00f2 les desavinences amb els companys que l\u2019havien ajudat a ser el que ha arribat a ser ja feia dies que eren irrecondu\u00efbles. Per\u00f2, pagat de s\u00ed mateix, no n\u2019ha tingut prou de marxar completament sol, sin\u00f3 que ha hagut de procurar burxar la ferida fins a tocar os. Que ara ens vingui fent-se de nou la v\u00edctima ja \u00e9s per llogar-hi cadires i ens demostra fins a quin punt la talla humana de molta gent pot arribar a baixar a nivells insospitats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal recon\u00e8ixer a Carod-Rovira la formulaci\u00f3 te\u00f2rica d\u2019un independentisme que finalment s\u2019ha demostrat absolutament inconsistent, per\u00f2 que ha for\u00e7at una certa reflexi\u00f3 de l\u2019abast i el suport que necessita el moviment sobiranista per reeixir. Tanmateix, la pluja fina, l\u2019obsessi\u00f3 per l\u2019eix dreta-esquerra que ha invisibilitzat el nacional, l\u2019aposta obscura pel pacte amb l\u2019espanyolisme local i tantes altres aportacions discutibles s\u00f3n el costat fosc del llegat d\u2019aquesta ERC que ara mor. Per\u00f2 el que l\u2019ha perdut definitivament \u00e9s l\u2019arrog\u00e0ncia, aquesta sup\u00e8rbia, aquest arrapar-se al poder amb tota la for\u00e7a, embriac de cadira.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I ha estat una ll\u00e0stima, una trag\u00e8dia nacional, perqu\u00e8 el Carod del 2003 era un l\u00edder dels que un poble troba cada dues o tres generacions: un home amb una dial\u00e8ctica esmolada, amb una claredat de missatge i una capacitat de transmetre\u2019l, d\u2019arribar a la gent, nom\u00e9s comparable a grans mites de la nostra hist\u00f2ria. Carod era capa\u00e7 de conjuminar sentiment i ra\u00f3, per aix\u00f2 va ser capa\u00e7 d\u2019aglutinar l\u2019independentisme com ning\u00fa no ho havia fet fins aleshores. I la gent el va seguir i el sobiranisme va sortir de les catacumbes i va comen\u00e7ar a centrar el debat pol\u00edtic del pa\u00eds. Mans netes, ens deia. L\u2019endem\u00e0 ja es va veure en qu\u00e8 quedava tot plegat. No discuteixo la bondat del tripartit o la necessitat de l\u2019alternan\u00e7a: nom\u00e9s constato que mai no van parlar amb claredat i que molt\u00edssims dels votants que van encimbellar ERC havien apostat per una proposta que estaven conven\u00e7uts que refor\u00e7aria l\u2019eix nacional empenyent CiU a unes posicions que fins aleshores es negava a adoptar. Des d\u2019aleshores Carod, i l\u2019Esquerra que l\u2019ha seguit, han estat la hist\u00f2ria d\u2019una mentida repetida. Encara ara n\u2019hi ha que proven de sobreviure insensibles a all\u00f2 que aquest pa\u00eds els ha repetit a cada elecci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s el tal\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les d\u2019ERC: la manca total de confian\u00e7a dels seus votants naturals. Molt hauran de canviar les coses a Cal\u00e0bria si volen recuperar la credibilitat que han perdut tots aquests anys. \u00a0Per\u00f2, sobretot, haur\u00e0 de canviar l\u2019actitud i les persones. Ja no ens creurem m\u00e9s mentides. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El trist resultat, de tot plegat, n\u2019ha estat la refragmentaci\u00f3 de l\u2019independentisme, les lluites ca\u00efnites, l\u2019esperit guerracivilista i el destruir tot all\u00f2 que s\u2019havia constru\u00eft amb esfor\u00e7. Per sort el pa\u00eds encara hi \u00e9s, dolgut per\u00f2 ben viu, indignat per\u00f2 expectant.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

http:\/\/www.molles.cat\/2011\/06\/de-res-carod.html Diu la dita que de desagra\u00efts l\u2019infern n\u2019\u00e9s ple. Si \u00e9s aix\u00ed, de ben segur que el vicepresident per antonom\u00e0sia hi deu tenir una pla\u00e7a reservada i a primera l\u00ednia. Ja fa temps, molt de temps, que en Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira \u2013aqu\u00ed i a la Xina popular\u2013 havia deixat de militar a Esquerra, o a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2247,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[21243],"tags":[],"class_list":["post-788523","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general-2"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/788523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2247"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=788523"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/788523\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":788581,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/788523\/revisions\/788581"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=788523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=788523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/josep-perera-papiol.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=788523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}