El PSC, el “tete” i els errors de la direcció d’ERC

  Ens hauríem de començar a proguntar si aquesta obstinació per reformar el sistema educatiu català , amb l'objectiu de fer trontollar la immersió lingüística , és una idea d'Ernest Maragall o al darrera hi ha el partit del PSC. De moment totes les castanyes se les està emportant l'impresentable Ernest, més conegut com a "tete", però hi han motius de pes per pensar que al darrera de tot això està l'aparell del PSC i que aquesta és una operació perfectament calculada. El PSC no és més que una sucursal del PSOE, un xiringuito que tenen muntat aquí per recolectar els vots que necessiten, els socialistes catalans mai han defensat el nostre país, MAI, se'ls hi enfot la nostra cultura, la nostra llengua i el nostres país, la seva única missió és obeir al PSOE i no molestar.

 

[@more@]

   Després de veure que en les últimes eleccions un partit anticatalanista i ultraespanyolista els hi prenia alguns vots les ments pensants del PSC han pensat que ja n'hi ha prou de "catalanisme" i que ja va sent hora de treure's la careta espanyolista que tenen molts d'ells. Al PSC no li interessa la conselleria d'ensenyament, com tampoc els interesava la conselleria de cultura i la prova són les persones escollides per ells a l'hora d'ocupar aquestes conselleries. L'any 2003 va fer consellera de cultura a la senyora Mieras, una persona que no estava a l'alçada del càrrec, cosa que ells ja sabien, per que no es tractava de tenir una bona consellera de cultura, la idea era enfonsar la cultura catalana, i com més incompetent fos la consellera millor, de pas pressionaven ERC per fçar un canvi de cromos i obtenir la conselleria de benestar social o la de comerç, conselleries que sí que volien.

  Amb la conselleria d'ensenyament ha passat una cosa semblant, el PSC tenia persones molt més preparades que el "tete" per ocupar la conselleria, però del que es tractava era de posar una persona que fes la feina bruta i per això el candidat ideal sí que és el "tete". El "tete" li feia la feina bruta a son germà l'ajuntament de Barcelona (controlava la supersectària BTV) i a la Generalitat (va fer saltar a Miquel Sellarés del govern amb sidral de l'informe sobre mitjans de comunicació) i ara li ha de fer la feina bruta al senyor Montilla.

  El que més sorprèn i molesta de tot això és que tota aquesta pel·licula de terror l'estem visquent perquè la direcció d'ERC així ho ha volgut. L'any 2003 es van equivocar renunciant a la conselleria de cultura i ara s'han equivocat renunciant a la conselleria d'educació i el motiu és el de sempre: l'obsessió per fer una política electoralista i el maleït tacticisme. L'electoralisme es veu en la gran importància que se li dóna a la conselleria de Benestar, conselleria que reparteix molts diners i que es pensa que pot reportar vots pel partit i per això prefereixen Benestar en lloc d'ensenyament i el tacticisme es veu en l'entestament de pactar sempre amb els socialistes per aïllar CiU amb la idea que això dóna vots, GREU ERROR!! . L'any 1980 Heribert Barrera va decidir pactar amb CiU i això electoralment va comportar que ERC passés de 14 a 5 diputats, però penso que la decisió que va prendre Barrera va ser encertada, perquè per damunt dels partits està el país i tot i que aquella decisió no afavorís el creixement d'ERC sí que va permetre que el país tingués un bon govern entre 1980 i 1984, probablement el millor de tots els que ha tingut Catalunya des de la recuperació de la democràcia. És evident que la CiU de 2007 no és la de 1980, és pitjor, però deixar que el PSOE controli la meitat de les conselleries de la Generalitat, la Presidència de la Generalitat, TV3 i Catalunya Ràdio és una greu irresponsabilitat i si a això hi sumem que li han encolomat la conselleria d'interior a un bufó com Joan Saura ja és per plegar.

  La direcció d'ERC està cometent errors molt greus, potser per això volen blindar-se en el càrrec i acabar amb el sistema assembleari del partit. Esperem que les bases del partit sapiguen posar fi a aquesta situació i que els errors comesos els paguin els actuals dirigents d'ERC amb la seva destitució, perquè sinò qui acabarà pagant aquests errors serà el país. El més important és el país , no el partit, de que serveix obtenir un diputat més si el país l'enfonses? El PSC és un mal company de viatge i qui no ho vegi que vagi a l'oculista.



Comments (1)

Tresinoresfebrer 20th, 2007 at 11:09

Gripaus? una forma força elegant de dir-ho, si senyor.