La llarga mà de Rubalcaba en el fre dels avenços de les seleccions nacionals

http://www.tribuna.cat/noticies/politica/la-llarga-ma-de-rubalcaba-en-el-fre-dels-avencos-de-les-seleccions-nacionals-04-01-2012.html

El diputat republicà Joan Tardà recorda, arran del partit de la selecció catalana del passat 30 de desembre, les pressions del govern del PSOE per evitar el reconeixement oficial de la Federació Catalana de Patinatge.

                                                                          Tot i l’incansable treball a favor de l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes, el cert és que en la majoria de casos, és l’Estat espanyol qui té la paella pel mànec. Anys de feina i de treball teixint relacions internacionals poden quedar en no res quan el govern espanyol s’hi posa. És el que té el poder de tenir un estat davant de qui no en té. No cal enganyar-se, es pot seguir avançant, però el ple reconeixement de les seleccions catalanes a nivell internacional només serà possible amb l’Estat propi.

Arran del recent partit de la selecció catalana de futbol el passat 30 de desembre, el diputat d’ERC Joan Tardà no s’ha estat de recordar el paper del PSOE en l’afer de Fresno i la fredor i tranquil·litat amb la que Alfredo Pérez Rubalcaba va despatxar l’assumpte. “Abans d’arribar a la polèmica assemblea a Fresno de la Federació Internacional de Patinatge, en què es tancaren les portes al reconeixement de la Federació Catalana, el parlament espanyol havia aprovat un text negociat entre López Garrido, Begoña Lagasabaster i jo mateix) en el qual textualment es deia ‘los poderes públicos promoverán la presencia de las selecciones deportivas autonómicas que lo soliciten en las competiciones internacionales'”.
“Amb una conversa d’un minut, Rubalcaba va aconseguir canviar el titular del diari amb més influència de l’Estat”
Tardà recorda, però, que al cap de poc “contemplàvem com el conjunt de l’administració espanyola posà en funcionament la maquinària política (són prou coneguts els contactes amb Berlusconi i les pressions exercides a través dels fons de Cooperació)” per evitar el reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge. Després de la decisió a Fresno, Tardà afirma que va discutir amb Rubalcaba sobre el tema i ell, “puro en mà i amb to burleta, em deixà anar: ‘Lo teneís perdido'”. “Sabia què deia!”, conclou el diputat.

De fet, el seu antic company al Congrés, Joan Puig, ja havia criticat anteriorment el caràcter i poder de Rubalcaba: “Capaç de dir-te el que vols sentir sense cap escrúpol, sense por i sense cap mena de dubte sap molt bé el que vol i com aconseguir-ho”. Com a exemple, Puig recordava que “un dia a Madrid negociant els pressupostos amb el nostre grup parlamentari, Rubalcaba va rebre una trucada del director de El País; aquell dia vaig comprovar el poder real, amb una conversa d’un minut va aconseguir canviar el titular del diari amb més influència de l’Estat, sense ni tant sols esvarar-se va tombar el posicionament de la capçalera de Prisa, acabada la conversa el seu grau de satisfacció il·luminava la seva cara”.