Manuel Trallero: “El cas Palau va ser una crisi de país”

http://www.e-noticies.tv/canales/el-dit-a-lull/entrevista-manel-trallero-14406.html

“El Govern Montilla sabia el juliol del 2009 que la fiscalia investigava Millet”, diu Manuel Trallero

L’escriptor i periodista Manuel Trallero, que acaba de publicar “Música Celestial” (Debate), afirma que el cas Palau “va ser una veritable crisi de país”. “El cas Millet no és només un cas que afecta CiU o el PSC: ens afecta a tots, és un cas molt transversal”, afegeix alhora que recorda que “durant molts anys el principal benefactor en va ser el senyor Aznar, que no era precisament un nacionalista català”. “Millet -destaca- era un gran venedor: a cadascú li donava el que volia”.

En una entrevista-reportatge en el mateix lloc dels fets, assegura que “la mateixa història del Palau i de l’Orfeó està plena de contradiccions que van, d’alguna forma, propiciar un escenari perquè passés una cosa com aquesta”. “El shock -insisteix- va ser mol important”.

I a la pregunta de si “el Govern ho sabia?”, deixa clar que “abans del juliol del 2009 el Govern tenia notícies que la fiscalia ho estava investigant”. “La senyora Tura em va dir que n’havia informat el Govern, però Montilla no en sabia res”, afegeix.

L’autor denuncia també amb el seu llibre que “ara pràcticament ja no se’n parla, s’ha volgut fer de l’oblit una mesura per girar full”, però admet que “la veritat, tota la veritat, no la sabrem mai” i critica la “connivència mediàtica”, perquè “només Ernest Lluch, Félix de Azúa i jo ens vam ficar amb el senyor Millet al front del Palau”.

“Lluch va fer un article memorable en què posava en evidència que li interessaven més les obres que el propi Palau”, recorda. Al seu parer, “els periodistes, com molts altres sectors, hauríem de fer una reflexió sobre aquest tema”.

El llibre descriu, entre d’altres, els regal de noces que va rebre una filla de Millet per part de la ‘crème’ de la societat catalana o els seus intents per ser guardonat amb el premi Príncipe de Asturias. “Ho va intentar diverses vegades”, explica Trallero. “El secretari de la fundació em va explicar que mai a la seva vida havia rebut tantes pressions”, recorda.  “Van arribar fins a 600 peticions de tot el món per a que li donessin el premi, fins i tot de periodistes de Barcelona”.

Manuel Trallero (Barcelona, 1951) va escriure durant molts anys a La Vanguardia. També ha col·laborat amb El Mundo i e-notícies. Entre altres llibres ha publicat L’est de ManhattanEls set pecats catalansContra el PP,Barcelona 2004 com a mentida i La invenció de Carmen Broto, amb el periodista Jose Guixà. També ha escrit El llibre dels epònims, on recull tots els insults que va rebre després de més de vint anys escrivint a La Vanguardia. També ha col·laborat a Comràdio i a RAC-1.