Hèctor López Bofill: el millor que podríem desitjar és que el Tribunal Constitucional esfondri l’arquitectura bàsica de l’Estatut

 

http://www.elsingulardigital.cat

 En relació al debat sobre el Tribunal Constitucional espanyol i la recusació del magistrat Pérez Tremps sorprèn l’actitud dels mitjans de comunicació catalans expressada aquestes setmanes de confiar cegament en què l’anomenat “bloc progressista” de la jurisdicció constitucional ens tregui les castanyes del foc i en què, si s’aconsegueix equilibrar la balança, l’Estatut de Catalunya se salvi de l’ànsia depredadora dels magistrats conservadors.

[@more@]

 

Sembla com si els magistrats progressistes del TC fossin uns catalanistes de pedra picada quan, de fet, amb la caiguda de Pérez Tremps, ha estat desplaçada l’ànima més “autonomista” d’aquest òrgan col·legiat (que tampoc no era per fer volar coloms) i, pel que fa a la resta dels suposats progressistes (amb l’excepció del català Eugeni Gay), més aviat no veuen amb gaire bons ulls les “vel·leitats” territorials que les noves reformes estatutàries comporten. No m’imagino, els que coneixem una mica el pa que s’hi dona en el gremi, que, per exemple, un magistrat com Manuel Aragón, de factura centralista per molt que l’hagi proposat el Govern de Zapatero, rebi amb massa entusiasme les asimetries de poder que l’Estatut de Catalunya pugui plantejar.

No ens enganyem: l’Estatut de Catalunya no sortirà indemne del Tribunal Constitucional. La candidesa amb la qual part del catalanisme encara continua confiant en una estructura constitucional i en un aparell estatal que rebutja tota diferència nacional és espaordidora. De fet, a aquestes altures de la pel·lícula, el millor que podríem desitjar és que el Tribunal Constitucional esfondri l’arquitectura bàsica de l’Estatut sense ambatges i de manera desencarnada, perquè l’alternativa serà que mantingui el text amb una lectura extremadament restrictiva i, per tant, es promogui el mateix efecte asfixiant per a l’autogovern català però sota una fórmula més subtil que busqui esmorteir la indignació popular.

En qualsevol cas, és feina de la nostra classe política i de la nostra societat civil dibuixar des d’ara mateix fórmules que promoguin la ruptura del cercle viciós en el qual Catalunya està atrapada dins el sistema constitucional de 1978. Potser mai com ara el repte ha estat tan previsible i, en conseqüència, mai com ara no hem tingut tanta capacitat per reaccionar anticipadament. El que demana el país és un recolzament a una solució clara i majoritària que impulsi un canvi estructural. Hem d’estar disposats a assumir una escalada de tensió política respecte la qual el que hem viscut aquests darrers anys potser no ha passat de ser una farsa.

Hèctor López Bofill
Professor de Dret Constitucional UPF



Comments (1)

jordan ajf 12 shoesagost 28th, 2010 at 7:59

En qualsevol cas, és feina de la nostra classe política i de la nostra societat civil dibuixar des d’ara mateix fórmules que promoguin la ruptura del cercle viciós en el qual Catalunya està atrapada dins el sistema constitucional de 1978.