Mireu, no hi puc fer res, pero no em sento ben representat amb el Sr. Montilla.

A mi m'agradaria un president que parlés una mica més, un president que engresqués a la gent, un president que defensés els interessos de Catalunya al màxim, un president que defensés el millor i més potent estatut en qualsevol lloc i davant el qui sigui, un president que parlés bé el català, un president que no li calgués anar a fer campanya a Andalussia, un president que no tingués tanta dependència de Madrid,……de fet, voldria un president mes català.

Perqué crec que no n'hi ha prou per ser català de viure i treballar a Catalunya.

Per ser català de debó has de sentir alguna cosa més, has d'estimar la llengua, la cultura del teu païs i t'ha de fer mal al cor quan algú t'ho vol tocar en nom del que sigui. I aquest sentiment si el comparteixes amb altres sentiments similars ja mai podrà ser tant intens. Haver nascut fora de Catalunya provoca aquests sentiments que faràn actuar de ben segur diferent de com ho faria algú sense aquests condicionants. De fet és logic, ens passaria a tots. Crec que els catalans hauriem de ser doncs més exigents, no podem deixar passar res. Hem d'estar preparats per actuar en tots els ambits per recuparar el que ens identifica i aixó significa un esforç personal i te un cost també econòmic, però aquesta inversió estarà ben feta i serà altament rentable en un futur. VISCA CATALUNYA.

 

Toni Matamala.