L’estatut i la llei electoral

Veient l’estatutet esquifit que ens ha quedat és lògic que fins i tot una persona contrària al sobiranisme com Maragall es pregunti per què ha servit tot aquest esforç. Tothom veu que aquest estatut ha estat una immensa estafa, una estafa cimentada en les mentides i les falses promeses de ZP i el PSOE. La més que probable retallada que vindrà del Tribunal Constitucional no serà més que la cirereta del pastís, el mal ja està fet.

Amb aquest estatutet estem pitjor que amb l’Estatut del 1979 perquè la carta de la possible futura reforma ja l’hem cremat i les coses s’han fet tan malament que hi ha qüestions en les que amb el nou estatut hem reculat.Per exemple, el tema de la llei electoral, abans de que s’aprovés l’estatutet l’aprovació de la llei electoral aquest era un tema que depenia exclusivament de nosaltres però ara no està tan clar. Fins ara per fer una nova llei electoral calia majoria simple del Parlament de Catalunya, és a dir, més vots a favor que en contra, ara en canvi cal una majoria de 2/3, es a dir 90 diputats, cosa absurda i incomprensible. L’estatut és una llei espanyola, una llei que aproven les Cortes, i que només es pot reformar si té el vist i plau de Madrid, per tant probablement trigarem molts anys en poder arreglar aquesta pífia, ens la haurem de menjar amb patates. Noranta diputats vol dir posar d’acord a practicament tots els partits i això per una banda és molt difícil i per altra banda obligarà a fer una llei molt pactada que agradi a tothom i que en la pràctica acabarà comportant que no s’aprovi mai la necessàris llei electoral o que si s’aprova sigui una llei que no aporti res de nou, que no digui res, que no molesti i que per tant no serveixi per res.

  Si ERC i CiU s’haguessin posat d’acord en el seu dia aquesta llei ja la tindríem i seria una llei que garantiria la representació del territori, cosa que PP i PSC volen evitar . El més trist és comprovar que aquesta reforma estatutària que retalla la capacitat de decisió del Parlament de Catalunya ha sortit dels propis diputats catalans perquè en el projecte d’estatut del setembre de 2005 ja hi era.

[@more@]