Maragall avisa que el rei va nu i el PSC el condemna a ‘enemic del poble
L’aparell socialista català, cofoi d’anar tirant i satisfet amb la màxima del canviem-ho tot perquè res canviï, ha reaccionat amb fúria a les declaracions de l’expresident -qui, alhora, encara ostenta la presidència del partit. El portaveu socialista Joan Ferran ha arribat a afirmar que Maragall "no és una persona feta per a les declaracions polítiques de caràcter mediàtic". La desautorització pública del propi president del partit denota que Maragall ha encertat, un cop més, en les seves disquisicions. Ha trencat la bombolla en què molts volien continuar vinvint. Anteriorment, molts socialistes lloaven la capacitat visionària de l’exalcalde de Barcelona. Ara, n’abominen.
A la crítica del PSC s’hi afegeix el tradicional seguidisme d’ICV, que suggereix: "Potser, en el fons, Maragall pensa que si no hagués impulsat el procés de l’Estatut, encara seria el president de la Generalitat", en una mostra d’absoluta incapacitat per entendre que les declaracions no s’emmarcaven en el dia a dia electoral, sinó que suposaven una reflexió de fons que anava molt més enllà de la persona sobre la qual requeia el càrrec de president del país.
Sigui com sigui, Maragall s’afegeix a l’anàlisi que el també expresident Jordi Pujol ja va fer públic fa uns mesos sobre els resultats del nou Estatut. Pujol havia alertat de la possibilitat que el país s’acabés marcant un "autogol" al llarg de tot el procés estatutari. La visió feta pública per Maragall, expressada en altres termes, coincideix amb la de Pujol: "Després de l’Estatut, Catalunya s’ha mirat al mirall i no s’ha agradat".
Els dos expresidents del país coincideixen en el mateix diagnòstic. El desencís postestatutari és un fet. Qui vehicularà el malestar?
[@more@]
