Neix un nou moviment intern per forçar un canvi a Esquerra

www.avui.cat

A la direcció d'ERC se li gira feina. Al sector crític que lidera l'exconseller Joan Carretero s'hi ha d'afegir a partir d'avui Esquerra Independentista, un moviment de base que neix amb l'objectiu de forçar un canvi de rumb en l'estratègia del partit, però que també aposta per canviar les cares de l'actual direcció.

Els portaveus del moviment demanaran als òrgans d'ERC que es convoqui un congrés extraordinari abans de les eleccions generals -previstes per al març que ve- per "renovar" la cúpula perquè consideren que és la manera de donar "credibilitat" al cop de timó que plantegen. El moviment ha redactat un manifest, al qual ha tingut accés l'AVUI, crític amb el rumb actual d'ERC i en què es vincula la pèrdua de vots en les municipals amb la "pèrdua d'ambició política i de caràcter independentista" d'ERC.

Diputats i dirigents
Esquerra Independentista compta a hores d'ara amb uns 200 adherits, entre els quals hi ha els diputats i membres de l'executiva dels republicans Uriel Bertran i Pere Aragonès, i l'escriptor Hèctor López Bofill. A més, en són impulsors representants territorials com Núria Arnau, Francesc Sánchez Lara, Toni Fullat, Jordi Brillas, Francesc Ribot, Jordi Anguera -que és el director de l'Agència Catalana de Consum-, Xavier Fenosa, Albert Orts i Alfons Quera.

Els portaveus del nou moviment descarten constituir-se com a corrent crític perquè aspiren a esdevenir la força de consens majoritària entre els diversos sectors del partit

Els portaveus del nou moviment descarten constituir-se com a corrent crític perquè d'aquí al congrés que plantegen aspiren a esdevenir la força de consens majoritària entre els diversos sectors del partit.

Són crítics amb el sobiranisme pragmàtic que promou la direcció actual, però, segons han explicat a l'AVUI, tampoc consideren que el Reagrupament de Carretero hagi de ser majoritari a ERC. Entre els uns i els altres, el moviment intern es presenta com la via que conjuga la defensa d'un Estat propi i les millores socials de manera indestriable.

Futures aliances
Esquerra Independentista és, per tant, un nou element de pressió al govern de José Montilla. Amb l'aposta de "tornar a posar l'independentisme a l'agenda política", el moviment demana que es renegociï l'actual pacte de govern entre PSC, ERC i ICV i que els socialistes s'avinguin a acceptar compromisos que figuren a l'Estatut del 30 de setembre en matèria de finançament, infraestructures i política lingüística. També demanen que l'executiu s'oposi al Quart Cinturó i a la MAT i que si ERC és decisiva per formar govern a la pròxima legislatura condicioni qualsevol pacte a la convocatòria d'un referèndum per la independència.

La irrupció del moviment posa en el punt de mira la cohesió de la direcció i la viabilitat del tàndem Carod-Puigcercós. Aquesta tarda es reuneix la cúpula del partit.

 

Les Claus

EL MANIFEST DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Mai com ara el projecte de constitució d'un Estat català al si de la Unió Europea havia tingut tant suport social. L'atzucac de l'autonomisme, amb set recursos d'inconstitucionalitat al damunt, i la fi del miratge federalista, a causa de la impossible reforma de la Constitució espanyola, han reafirmat l'independentisme com l'única opció del catalanisme per vertebrar un projecte de progrés i de modernització dels Països Catalans.

Malgrat això, Esquerra Republicana de Catalunya no està aprofitant aquest context social i polític tan favorable, i, mentre les adhesions a l'opció sobiranista i de progrés creixen, Esquerra està perdent suport social elecció rere elecció per la pèrdua d'ambició política i de caràcter independentista.

Els sotasignants fem una crida al conjunt dels òrgans del partit per tal d'impulsar amb urgència un canvi de rumb en l'actuació d'Esquerra, que ens porti a recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional i a desenvolupar, des del govern de la Generalitat, un programa polític coherent d'acord amb les necessitats reals dels Països Catalans.

1. Cal una Esquerra independentista i majoritària. L'única forma possible de garantir la llibertat nacional i el progrés social del nostre poble és amb un Estat propi. Entenent que les polítiques socials són indestriables de les polítiques nacionals, cal la defensa inequívoca d'un Estat català fonamentat en la igualtat i la llibertat. Només un poder públic propi podrà desplegar les mesures necessàries perquè esdevinguin reals els drets socials de la ciutadania: el dret a un habitatge digne, al treball, a la sanitat, a l'ensenyament públic i de qualitat, a la protecció social i econòmica, a la integració de les persones immigrades, a la igualtat de gènere, a la protecció del medi ambient i a uns serveis públics de qualitat. Els Països Catalans necessiten la independència.

2. Cal lideratge polític al govern i a la societat per construir la majoria social. Per créixer i esdevenir majoritaris cal que la direcció del partit i el govern de la Generalitat liderin l'acció social i nacional. Sense aquesta ambició política no aconseguirem l'adhesió de nous sectors socials al sobiranisme de benestar. Al contrari, contribuirem a fomentar l'abstencionisme social i la sensació que tots els partits són iguals. Volem que les prioritats de l'actual govern d'entesa es corresponguin amb les necessitats que avui té Catalunya, i en cap cas amb els interessos de Madrid. Cal que, des d'ara, Esquerra faci comprometre el govern amb el que el partit ha reivindicat durant molts anys: 1) un model de finançament basat en el concert econòmic, 2) el traspàs immediat de la titularitat dels aeroports i dels trens de rodalia, 3) una nova llei de política lingüística, 4) un model educatiu propi que inclogui la immersió lingüística a la primària i a la secundària, 5) el traspàs de les competències per autoritzar referèndums, 6) l'eliminació dels peatges, 7) un desenvolupament sostenible amb el posicionament contrari als projectes coneguts com a MAT i Quart Cinturó i a qualsevol tipus de transvasament del riu Ebre.

3. Cal impulsar i definir el procés cap a l'exercici del dret de decidir i la independència. Hem d'elaborar el més aviat possible el full de ruta cap a l'exercici del dret de decidir i la independència perquè el sobiranisme de progrés ens reconegui i el puguem aglutinar. A la propera legislatura, i davant dels incompliments de l'Estatut per part de l'Estat, si l'Esquerra és decisiva ha de comprometre el govern de Catalunya amb un procés que impliqui tornar la paraula a la ciutadania i la convocatòria d'un referèndum d'independència.

4. Cal recuperar els valors netament republicans i d'esquerres. Cal recuperar els valors genuïns de la tradició republicana: l'honestedat, l'austeritat i el treball. Cal prestigiar l'esforç de la militància a fi d'ennoblir la vocació política. Hem de liderar el requisit ètic imprescindible per tornar a implicar la ciutadania en la vida pública. Per això és necessari que dirigents del partit no coincideixin amb els dels governs, per tal que el projecte s'expressi amb claredat, amb més d'una veu i des de diversos àmbits polítics i socials. Hem de tornar a ser inequívocament el partit de la gent, el partit proper, el partit lliure de dependències amb l'única vocació de servei a l'interès comú. Volem apostar per un espai català de llibertat i d'igualtat que garanteixi la cohesió social i el benestar.

5. Perquè tot això es faci i es visualitzi amb claredat i credibilitat, cal un congrés nacional que clarifiqui el projecte d'ERC abans de la propera convocatòria electoral.

[@more@]