Joan Carretero: ‘No hem d’oblidar mai que el nostre objectiu és la sobirania’

www.vilaweb.cat

Ja fa uns quants mesos que l'ex-conseller Joan Carretero crítica la línia política que segueix el seu partit, Esquerra Republicana. El dirigent de Reagrupament.cat diu en una entrevista concedida a VilaWeb TV que s'ha demostrat en dues eleccions seguides que moltíssims electors d'Esquerra no estan d'acord amb la política oficial del partit i que la direcció republicana ha d'assumir responsabilitats per aquesta important pèrdua de vots.

Carretero comenta, de l'estratègia dissenyada per la direcció del partit, que l'allunya del discurs sobiranista; que 's'ha demostrat en dues conteses electorals seguides que moltíssims electors d'Esquerra no hi estan d'acord', i que, per tant, és una estratègia equivocada.

Sobre la seva proposta de canviar la direcció del partit, l'ex-conseller de Governació opina: 'Esquerra és un partit on ara molta gent té càrrecs; i hi ha gent que, de tot allò que faci pudor de sofre, se n'allunya tant com pot.'

Sobre què hauria de fer la nova direcció d'ERC, diu que caldria cercar uns dirigents 'capaços de fer un partit que sigui de gestió, però que alhora sigui capaç de buscar l'objectiu fonamental, la raó de ser d'Esquerra, que és avançar cap a la sobirania.' En aquest sentit, es mostra convençut que entre els deu mil militants d'Esquerra 'hi ha gent capacitada, més capacitada en aquests moments, per a dirigir el partit'. Respecte de la seva presència a la direcció nacional diu que no té gens d'interès a fer de 'florera' i que no vol ser un personatge 'folclòric que treuen de tant en tant perquè no diu ben bé això…'

La setmana passada es va fer pública una altra proposta de corrent intern dins Esquerra, l'Esquerra Independentista. D'aquest corrent, l'impulsor de Reagrupament en diu que el sorprèn el nom 'perquè l'esquerra independentista ja és el partit'; també el sorprèn que hi hagi 'gent que ha estat a l'executiva i que ha pres decisions' en la línia que ara critica. Però, 'si això és un indici que volen canviar, és bo'. També subscriu el manifest d'Esquerra Independentista i hi està absolutament d'acord.

Sobre la situació interna del partit i de les represàlies que s'ha dit que hi ha contra membres del seu corrent, Carretero creu que n'és un cas clar el de Joan Plana, director general de la Funció Pública, i el de gent que 'ha estat advertida per telèfon quan s'ha sabut que se situava al voltant de Reagrupament', però que, a ell, ningú no li ha dit res. Carretero ho atribueix al fet que ell ara sols és un militant de base i que l'única cosa que podrien fer és expulsar-lo del partit.

Als sectors que li retreuen que no diria aquestes coses, si encara fos conseller, Joan Carretero els respon que això és mentida. 'Es pot mirar una entrevista a l'Avui, de quan feia un any que era la conselleria, on jo ja deia que, en un govern agònic, nosaltres no hi havíem de ser; o quan em vaig manifestar contra l'estatut, essent conseller'.

Respecte de la situació de Barcelona, amb la renúncia d'Esquerra a formar part del govern municipal, Carretero diu que Portabella és 'dels pocs membres de la direcció que la nit electoral ja va demanar una reflexió a fons', i entén que allò que decideixin els militants de Barcelona serà ben decidit. I afegeix: 'Com a marca blanca del PSC, a l'àrea metropolitana no tocarem pilota'; a més, 'a l'àrea metropolitana, no hi hem d'anar, com en Pujol, amb Los Chungitos, sinó amb l'estelada i Lluís Llach'.

Del president Montilla, Carretero n'opina que 'no dirigeix el país', que no li agrada 'ni allò que diu ni allò que fa' i que no oblida que l'endemà mateix d'aprovat l'estatut l'actual president va mantenir vives les esmenes del PSC i va negar els drets històrics de Catalunya. De les declaracions de Josep-Lluís Carod-Rovira, que el problema és que molts catalans no accepten de president una persona vinguda de fora, comenta: 'És la bajanada més grossa que he sentit en la meva vida.'

Si el Tribunal Constitucional tombés l'estatut (que 'no val res', diu), Carretero creu que 'faria un favor a la causa del nacionalisme català', si ho feia brutalment.

Finalment, pensa que cal 'exigir als nostres socis més claredat nacional' i als 'nostres futurs socis o a aquells qui diuen que cal un pacte nacional' que avancin cap a la sobirania, però 'd'una manera seriosa, no pas en una calçotada'.

[@more@]