Marçal Sintes: el cercle viciós de la política

www.elsingulardigital.cat

Sóc dels que pensen, i sempre ho he defensat, que els polítics han d’estar ben pagats. Que han de tenir sous competitius. En coherència amb això no he rebutjat mai el que se’n diuen ‘contractes blindats’. Trobo que l’administració ha de poder competir amb les mateixes armes que l’empresa privada a l’hora d’atreure persones amb talent. No obstant, els bons sous no són la panacea, i no solventen el gran problema de fons, que és la manca de prestigi de la política. Això fa que tot i els bons sous que es poden rebre a la política, molts no en vulguin saber res de, per exemple, ser regidor. Són gent preparada i treballadora, però pensen que la política és una activitat tirant a tèrbola, plena de trampes, desagradable. Prefereixen seguir guanyat-se les garrofes en el seu negoci o professió, encara que això suposi més esforç. Al mateix temps, la mala fama de la política, combinada amb les bones retribucions, provoquen un efecte pervers: atraure gent que veu en els partits la via d’accés a un ‘modus vivendi’ que, d’altra banda, no aconseguirien. Gent que lluny de moure-la el bé comú –com passava durant al transició i els primers anys 80- veu la política com una manera de col•locar-se, figurar i cobrar més diners dels que correspondrien als seus mèrits. L’altre dia, per exemple, m’explicaven el cas d’un regidor d’una ciutat mitjana tirant a petita que, a banda de cobrar 4.800 euros al mes, una xifra que ultrapassa de molt el que rebria en qualsevol empresa, havia aconseguit que contractessin la seva dona per uns altres 6.000. No està gens malament, oi? El pitjor és que es tracte d’un cercle viciós, atès que el que gent com aquesta provoca –a base d’ineptitud, nepotisme i corrupció- és incrementar el descrèdit, el que, al seu torn, contribueix a foragitar aquelles persones que més ens convindria que s’impliquessin en política, i que no ho fan.

[@more@]