Francesc-Marc Álvaro: les ocurrències d’Ernest Maragall

www.elsingulardigital.cat

Prometo que avui volia fer un article líric sobre l’arribada de l’estiu però l’Ernest Maragall m’ha aixafat la guitarra. Un altre any serà. El conseller d’Educació m’ha arribat a l’ànima. El Tete ha descobert la gran solució per convertir Catalunya en un país veritablement trilingüe: fer que totes les pel•lícules i sèries que passa TV3 s’emetin per defecte en versió original en anglès i subtitulades en català, com es fa a molts països europeus. Ningú no ho havia pensat! Aquesta proposta l’ha feta des de Finlàndia, on es troba de visita oficial en companyia dels consellers Carod-Rovira i Huguet.

Els finlandesos gaudeixen del cinema en original anglès subtitulat en la seva llengua. Com fan els nostres amics portuguesos, per exemple. La tesi del conseller Maragall és que això ajudarà molt a fer avançar l’anglès entre nosaltres. No seré jo qui ho negui, tot i que allò que és més eficaç pedagògicament – si parlem seriosament – és veure pel•lícules en anglès mentre hom llegeix també en anglès els diàlegs subtitulats. Però aquesta no és la qüestió. Tot estem d’acord en què necessitem impulsar l’anglès a Catalunya. El problema és un altre: a costa de què i de qui es farà aquesta operació? El Tete té una resposta i és perversa: a costa de la llengua minoritzada en els mitjans, que és el català. I a costa dels catalanoparlants, és clar. Casualitat? Deu ser la mateixa casualitat que va portar-lo a acceptar amb entusiasme la tercera hora del castellà dictada des de Madrid.

[@more@]

 

Seríem imbècils i suïcides si acceptéssim la proposta del conseller socialista d’Educació. Perquè això faria desaparèixer una pila preciosa d’hores de català de l’únic canal públic complet que emet només en la llengua pròpia del nostre país. Quin gran negoci! És fàcil preveure què passaria: TV3 perdria audiència ràpidament, en benefici dels canals en castellà, públics i privats. El personal (la gran majoria, no els més il.lustrats i moderns de cada barri) no està acostumat a fer l’esforç de mirar cinema subtitulat des del sofà de casa i “la nostra” quedaria ben tocada. D’altra banda, els immigrants, que poden fer servir TV3 per aprendre amb naturalitat la nostra llengua, es quedarien sense una part molt atractiva de les emissions. Justament ara que hem decidit posar subtítols en àrab i castellà a alguna sèrie de producció casolana, com Ventdelplà.

El director de Televisió de Catalunya, Paco Escribano, ha tret pilotes fora quan li han preguntat per la darrera ocurrència del Tete. El bon amic Escribano ha estat diplomàtic i ha recordat – amb molta educació vers el conseller – que el nostre públic no hi està gens acostumat. Jo afegeixo una altra cosa: TV3 només podrà emetre preferentment en anglès subtitulat el dia en què TVE, Antena 3, Tele 5, Cuatro, la Sexta i la resta portin fent el mateix durant més de tres anys. Altrament, com he dit abans, exhibiríem una imbecil•litat tan gran que ens farien un apartat especial al llibre Guinness de rècords. Moderns i avançat sí, idiotes no cal.

Per acabar, la pregunta del milió: Per què Ernest Maragall proposa bestieses tan evidents? Resposta científica: Perquè ell, com els passa a la resta de dirigents actuals del PSC, no es creu TV3. Els alts comandaments socialistes no senten TV3 com una realitat important per a la nostra llengua i la nostra cultura, l’han de gestionar i controlar perquè ja se l’han trobada feta, res més. Com fan els seus correligionaris andalusos amb Canal Sur, paradigma de pluralisme televisiu a l’estil del Canal 9 valencià (fet que demostra que ser popular o ser socialista són coses molt semblants ben sovint). Aquesta és la veritat. El Tete ja en tenia prou amb el segon canal de TVE, el canalet amb algunes horetes en català. Ell i els altres del carrer Nicaragua no haguessin tirat mai endavant un projecte com TV3, com no haguessin impulsat mai una veritable policia integral, i com no haguessin creat mai oficines de promoció exterior. El partit que ara ho mana tot a Catalunya, quan pensa en el Govern, només té una foto al cap: la de la Moncloa. Ho va deixar ben clar l’altra nit el president Montilla, durant una entrevista amb Mònica Terribas. A TV3, precisament.