La direcció d’ERC, cada cop més debilitada, segueix evidenciant que té pànic de les bases

Avui s'ha reunit el Consell Nacional d'ERC i , una vegada més, la direcció d'ERC ha decidit que qui dia passa any empeny i que cal continuar trampejant el temporal peti qui peti.
 

[@more@]

En els darrers mesos a ERC s'han pres decisions força polèmiques i controvertides i hauria estat bo que la direcció hagues deixat parlar a les bases, com a mínim permetre'ns opinar però pel que sembla això de la democràcia interna no està de moda i ara el que prima és l'hermetisme. De totes maneres , no ens enganyem, aquest enrocament de la direcció no és més que la confirmació de que estan morts de por i que es temen el pitjor. Normalment abans de l'arribada d'una tempesta es poden observar uns simptomes que avisen del que està a punt d'arribar, vent, nuvols negres, ocells que se'n van esporuguits… doncs bé aquí està passant el mateix: pèrdua de vots, veus crítiques de la militància, personalitats properes com Victor Alexandre o Salvador Cardús que despotriquen de l'actual direcció, pèrdua de credibilitat dels actuals dirigents i molts altres simptomes. Si l'actual direcció tingués un esperit veritablement democràtic acceptaria que se celebrés un Congrés després de l'estiu per poder arreglar tot aquest sidral però com que han perdut ja els papers i l'únic que els preocupa és conservar la cadira, segueixen negant la democràcia interna i negant l'evidència i això els acabarà portant a l'abisme. És molt probable que el dia que obrin els ulls es trobin que la tempesta se'ls ha endut ben lluny i que ja no els hi queda cap càrrec ni cap cadira al que arrapar-se.