CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL D’ERC: SEGONA PART

Després de l’accidentat viatge en RENFE, arribo al Palau de Congressos i m’acredito, a partir de les 16h comencen el debat i les votacions. Realment està ple a bessar però una de les coses que més em sorpren és que hi ha una segona sala anomenada “SALA B” on se suposa que hi ha gent que està veient l’acte a través de la pantalla, sense poder aplaudir al ponent, ni xiular, ni demanar la paraula però almenys sí que se’ls deixa votar, l’existència d’aquesta sala B fa que no tinguis cap constància de si hi han més SI o mes NO perquè tot queda a expenses d’aquesta sala tan misteriosa. Potser hauria sigut més transparent buscar una Sala més gran on hi capiguèsim tots. Una altra cosa que em sorpren de les votacions és que realment no hi ha cap constància exacta dels vots emesos, en cada votació hi ha un nombre diferent de votants, gent que entra, gent que surt, i tot queda a expenses de la bona fe de qui fa el recompte i de la bona fe dels qui votem. És fàcil equivocar-se al contar, de fet jo diria que és gairebé un miracle no equivocar-se al contar, ja que tot es fa a mà alçada, per altra banda si algú amb mala fe hagués aixecat en la mateixa votació el cartró del sí, el del no i el del vot en blanc ningú se’n hauria adonat. En la primera intervenció ja hi ha sidral, puja a l’estrada el senyor Esteve Mallola, de BCN-Eixample, per defensar una esmena a la totalitat, una esmena de vàries pàgines , i li diu el president de la Mesa que només té dos minuts perquè al ser una esmena presentada per una sola secció local el reglament marca que no pot tenir més temps, el senyor Mallola s’indigna, protesta i se’n torna al seu seient, després el president diu que cal passar a la segona esmena, la gent comença a xiular i al final se’n adona el president que l’esmena no ha estat retirada i que s’ha de votar.

[@more@]

 Les esmenes a la ponència no acceptades per la direcció són un total de 26, però algunes al final es retiren o es pacten. De totes les esmenes les més interessants són l’esmena a la totalitat de l’Albert Pereira, en nom del Reagrupament, i les 6 ó 7 esmenes parcials presentades per esquerra independentista. Una de les esmenes d’Esquerra Independentista l’havia de presentar l’Héctor López-Bofill, però sembla ser que la seva alta com a militant porta quatre mesos congelada per part de la direcció. Un altre fet lamentable ha estat la negativa del President de la Mesa a que l’esmena a la totalitat del Reagrupament es votés en secret, En Bernat Joan ha dit que les dones i homes d’ERC som bona gent i bons demòcrates i que no calia votar en secret. La realitat , però, és que amb el vot secret molt probablement hi hauria hagut gent que calla i que no vol problemes amb la direcció que hauria pogut expressar quina és la seva veritable opinió.


La veritat és que totes les esmenes votades han acabat sent tombades per la direcció i això suposo que els déu haver fet molt feliços, alguns ja estan treient grans conclusions d’aquest acte, però crec que encara és massa aviat . Tant les intervencions de l’Albert Pereira, com la de l’Uriel Bertran han estat molt aplaudides i això és un símptoma que vol dir alguna cosa. En aquesta Conferència s’han vist coses que no es veien fa tres anys en el Congrés de Lleida, ara s’observa que hi ha un 30-40 % de la militants que estan obertament en en desacord amb la direcció i això hauria de fer reflexionar a més d’un, no som quatre gats, som molts més els que hem deixat de creure en el senyor Carod i el senyor Puigcercós. En el seu discurs final el senyor Ridao ha dit que ara ja se sap quina força té cadascú, ho ha dit potser sense mala intenció, però això és un error molt greu perquè la força de cadascú la donen únicament les urnes i en les darreres eleccions que hi va haver les urnes van castigar durament a l’actual direcció. Que el 60% dels militants assistents hagin donat suport a la direcció no és cap victòria, vol dir que el 40% estan en contra teu, però i els votants què? Hi ha militants que s’han donat de baixa i hi ha molts votants que han deixat de votar. De què serveix mantenir la fidelitat del 60% dels militants (molts d’ells gent que ocupa un càrrec i gent que depén d’un càrrec) si perds centenars de milers de vots. No conec gaires independentistes que es puguin sentir còmodes amb l’actual President de Catalunya. Em preocupa molt veure la Generalitat en mans del PSOE i em preocupa la ceguesa dels actuals dirigents d’ERC, alguna cosa deuen estar fent malament quan persones tan properes com Victor Alexandre, Vicent Partal o Salvador Cardús els critiquen tan sovint. Només obriran els ulls el dia que vingui la patacada i crec que és millor que la patacada se la fotin ells en el proper Congrès que no el partit en unes eleccions. Si el vaixell va directe contra un iceberg és millor canviar el capità a temps i esquivar l’iceberg que no esperar a la topada. Els actuals dirigents d’ERC estan profundament equivocats i el problema és que el seu error el pagarà ERC, no ells.



Comments (1)

Danieloctubre 23rd, 2007 at 20:27

Benvolgut Sr. Josep Perera:

Seguint el comentari d’en Josep amb el qual estic totalment d’acord. Em complau informar-vos del següent:

Els patrons fundadors de l’institut Inele (www.inele.org)es complauen a convidar-vos a la conferència “LA NOSTRA MÉS GRAN RESPONSABILITAT” que pronunciarà el Sr. Roger Mallola, Enginyer de Camins, Canals i Ports. Màster en Relacions Internacionals i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.
El proper dijous 25 d’octubre de 2007 a les 19:30 hores. Hotel Avinguda Palace -Gran Via de les Corts Catalanes, 605 · 08007 de Barcelona (entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia)