Els dirigents del PSC es treuen la careta però el senyor Carod els segueix adorant

 

Les vergonyants paraules del senyor Ferran demanant que tv3 es convertixi el telePSC i titllant-nos de "crosta" a tots els que tenim la gosadia de considerar-nos com a nacionalistes catalans potser serviran per a que molts d'una punyetera vegada se'n donguin compte de quina mena de personatges són els que manen a Can PSC, el sector "catalanista" ja fa temps que va ser liquidat i el senyor Maragall per la seva banda va ser traït i apunyalat pel mentider ZP i pels barons espanyolistes que té el PSC al Baix Llobregat (Montilla, Corbacho, Zaragoza…) . Potser sí que fa anys (més de 30 anys!!! ) ,quan el PSC tenia dirigents com el senyor Pallach, aquest partit tenia un cert grau de compromís amb el país, però avui en dia aquest partit és ja únicament un xiringuito que té muntat el PSOE a Catalunya, un gran cavall de Troya de l'espanyolisme que treballa dia a dia per a que tots emigrants espanyols arribats a Catalunya no oblidin mai quin és el seu origen i esdevinguin pels segles dels segles immigrants, cal evitar com sigui que aquesta gent se senti catalana o s'identifiqui amb els símbols de Catalunya, la idea és convertir-los en una gran colònia espanyola que esclafi el sentiment de catalanitat i la consciència nacional del país. 

  He de confessar que el PSOE-PSC em produeix alèrgia, no els aguanto, la meva paciència amb aquests indesitjables s'ha acabat i a nivell electoral els hi desitjo el pitjor. Crec que no cal ser molt astut per veure de quin pal van tots aquests individus i és més que evident que en els darrers anys aquest partit s'ha espanyolitzat encara més, tothom ho veu, tothom menys el senyor Carod i el senyor Vendrell que segueixen fent declaracions delirants atribuint-se el mèrit d'una suposada catalanització de PSC. Avui el PSC és més espanyolista que ahir però menys que demà, aquesta és la trista realitat i si els dirigents actuals d'ERC no ho veuen que vagin a l'oculista. Em sembla patètic que el senyor Carod digui que té gran sintonia amb tots aquests botiflers, patètic i indigne sobretot si aquestes declaracions venen de qui és el suposat líder de l'independentisme català. A la darrera conferència nacional els senyors Carod, Puigcercós i companyia van respirar tranquils perquè van salvar el coll i sobretot la CADIRA, però la realitat és que sense tots els militants que depenen políticament i econòmicament d'un càrrec nomenat a dit per aquests senyors no tinc cap dubte de que haurien perdut. Per altra banda no cal oblidar que el més important és l'opinió de l'elector, no la de l'amiguet al que li has regalat un càrrec i ja veurem que opinen els votants, en tot cas les darreres paraules de l'Heribert Barrera criticant la manca d'escrúpols i de credibilitat dels actuals polítics catalans mereixen una reflexió.  

  El PSC en les últimes eleccions catalanes es va estavellar, va fer literalment el ridícul, 37 diputats no els treia ni el fracassat senyor Obiols quan perdia elecció rere elecció. L'any 2003 el senyor Carod els va salvar de la crema, decisió que en un primer moment no em va semblar malament, però la decisió del senyor Carod de tornar-los a salvar de la crema l'any 2006 no té cap justificació. Des del juliol del 2004 quan el PSC va decidir fer una purga a Catalunya Ràdio i carregar-se el programa del Josep Maria Solé Sabaté ja en vaig tenir prou, prou d'esponyolisme pseudoprogressista, prou d'autoodi, prou de mentides. Pel que veig al senyor Carod això se li en refot. El senyor Carod i el senyor Puigcercós li han fet favors impagables al PSOE-PSC i qui sap si algun dia al pas que van els hi acaben regalant el carnet d'aquest partit.

[@more@]