EnTitot també n’està tip de la direcció d’ERC

reproduït del bloc d’En Titot

Tinc molts amics i amigues d’ERC: militants, regidors/es i diputats/es. Alguns des de fa molts anys i altres més recents. Amb ells em lliga, a part de l’amistat, un seguit d’empaties que, tot s’ha de dir, tenen ben poc a veure amb la política que practica el partit de Macià i Companys.

Però aquesta empatia, en alguns casos ben intensa, mai m’ha fet confondre la principal diferència ideològica que hi ha entre ERC i l’Esquerra Independentista.
ERC pretén que Catalunya (i si són tots els Països Catalans, ganga!) passi a ser un nou estat de la Unió Europea i esdevenir el partit hegemònic d’esquerres d’aquest nou marc.
No és aquest el meu objectiu. Jo no pretenc que el meu país reprodueixi l’error que sempre hem criticat als altres. No vull que el meu país es converteixi en un estat capitalista que competeixi amb la resta d’estats capitalistes en l’expoliació del tercer món i en l’avenç descontrolat de les burgesies autòctones, que són els objectius de qualsevol estat capitalista.
Bé se’m podria dir (i, de fet, se’m diu) "primer la independència i després ja veurem", donant per suposat que partim d’un estat capitalista. De la mateixa manera podria respondre (i, de fet, responc) "primer la independència, en un estat socialista, i després ja veurem".

Però no era la contraposició dels objectius el que pretenia comentar en aquest post, sinó analitzar algun dels motius de l’anunciada (i reconegut) declivi d’ERC.
El creixement d’ERC, al meu entendre va venir donat per quatre raons:
1- Es perceb que hi ha un partit que pretén un canvi profunf, la independència, que no parla de millorar el què hi ha sinó que planteja un marc nou.
2- Es percep que hi ha un partit que fa mal al concepte de nació espanyola.
3- Es perceb un petit exercici de valentia (El "Sí, i què?" de Carod després de l’afer de Perpinyà). No és gaire, però després de dècades de covardia radical de la totalitat de polítics catalans, això engresca.
4- L’independentisme comença a ser assumit (o si més no, vist amb certa simpatia), per gent fins ara aliena, gràcies a l’ofensiva dialèctica feixista del PP d’Aznar.

Això va aconseguir dur 23 diputats al parlament del zoològic i 8 més al d’Espanya. Però, segons la meva òptica aquestes quatre raons per votar ERC han quedat reduides a una de miserable que, val a dir que és la mateixa que addueixen la resta de partits parlamentaris:
1- Els altres són pitjors.

i les raons que he sentir proclamar a Ridao per votar ERC són:
2- Millorar el finançament del Principat
3- Millorar les infrastructures del Principat

A mi no m’interessa millorar el finançament, el que vull és la indèpendència. Perquè hauria de buscar comoditat en un lloc d’on pretenc marxar?
D’altra banda, si realment ERC planteja marxar d’Espanya, algú es pot creure que els podrà convèncer d’invertir en la millora de les infrastructures d’un país que Espanya perdrà?

Però el pitjor per a ERC ja no és que no ofereixin res als independentistes sinó que s’han esfondrat les raons que els feien créixer:
1- Es perceb ERC com a hereu de la política de peix al cove, fent unes amenaces de condicions a l’estabilitat molt difícils de creure després de tot el que s’han arribat a empassar en totes les institucions on han co-governat. Es perceb que l’objectiu immediat ja no és traçar (i seguir) un full de ruta cap a la independència, sinó que l’independentisme co-governi.
2- Es perceb que el concepte de nació espanyola ha desenvolupat anticossos contra Esquerra. ERC s’ha deixat aixecar la camisa tants cops que han deixat de preocupar.
3- La valentia d’ERC no ha anat més enllà d’aquella roda de premsa de Carod anunciant que es presentava ell mateix a les "generals". Ben al contrari, "la seguretat laboral" de centenars de càrrecs polítics han condicionat clarament la capacitat de "plantar-se".
4- ERC ha permès que tota l’ofensiva espanyola no l’hagi fet el poli dolent, sinó el poli bo. L’acció de comparsa d’ERC, juntament amb el somriure de ZP han ajudat ocultar una acció colonitzant de similar magnitut a la que practicava el PP. ERC ha col·laborat en l’anestèsia nacional, i així és difícil esdevenir referent.

A Esquerra li convindria que la seva direcció no tingués responsabilitats institucionals, que no s’hi jugués el pa, que només s’hi jugués la ideologia. Que si s’hagués de plantar, no pensés en els seus sous, perquè això és permetre que et segrestin la ideologia.

Per això aviso que si alguna vegada havia votat Esquerra, ara no ho faré. I d’aquests (fins i tot el ERC ho té claríssim i diu que perdre’n 3 seria "normal") en serem uns quants. I això no és un retrocés de l’independentisme: és un càstic a la covardia i al poltronisme. Ara bé, si la tàctica és prendre vots al PSC utilitzant aquesta tàctica del la covardia i el poltronisme, m’ho hauran de tornar a explicar perquè no ho acabo de veure.

[Edito i afegeixo un parell d’aclariments perquè veig que se n’han fet ressò algunes webs de manera esbiaixada: quan dic que no votaré ERC vull dir que M’ABSTINDRÉ, punt. Tampoc ha de sorprendre tant! No he declarat cap guerra a ERC. Jo només estic en guerra contra Espanya i França.][@more@]