“Daltabaix” s’escriu amb D de dimissió

www.enoticies.cat.-


Finalment Joan Puigcercós ha constatat que no es pot fer de ministre de
Catalunya i de secretari general d’ERC alhora. Diu que ha plegat de
conseller perquè el partit el necessita i la seva pluriocupació no li
permetia dedicar-hi prou temps. Si és així, benvinguda sigui la
rectificació. Rectificar és de savis, però la veritable saviesa rau en
no equivocar-se d’entrada i així poder-se estalviar la rectificació. Ja
fa molt temps que Reagrupament va advertir de l’error que els dos
màxims responsables d’ERC fossin també al govern de la Generalitat. És
de sentit comú.

Tanmateix sap greu que, volent ajudar al partit, Puigcercós perjudiqui
el govern. Perquè, sense desmerèixer la bona feina que segurament farà
el company Ausàs, la renúncia de Puigcercós al capdavant de la
conselleria de Governació no pot ser gaire positiva per al país. En
pocs anys el departament de Governació ha vist desfilar tota una rècula
de consellers, algun dels quals amb una trajectòria molt curta. Un cop
més el sentit comú ens diu que no pot ser bo canviar el responsable
màxim d’un departament tants cops en tan poc temps. Pel cap baix, no
ajuda a donar una imatge de seriositat, que se suposa que és el que
necessita un partit que es diu de govern. També exigeix un exercici de
paciència als nostres socis de govern, que poden estar temptats de
cobrar-se’l més endavant.

Posats a deixar una feina, Joan Puigcercós hauria pogut renunciar a fer
de secretari general. Cal recordar que diumenge passat ERC va perdre la
confiança de més de la meitat dels seus votants i va passar de 8 a 3
escons? Es diu ràpid però costarà de pair. El secretari general i el
president del partit hi deuen tenir alguna responsabilitat, oi? Quins
líders polítics, en democràcies parlamentàries, resistirien el cop que
suposa perdre més de la meitat dels vots i la majoria dels escons?

Gaspar Llamazares ha plegat en un gest de gran dignitat personal i
política. Si a ERC algú necessita consultar el significat exacte del
mot "dimissió", sàpiguen que apareix a la p. 624 del Diccionari de la
Llengua Catalana de l’IEC. No té pèrdua, ve després de "diminutiu" i
"diminut". Com el resultat d’ERC el dia 9 de març.

Francesc Mortés

Membre de Reagrupament.Cat