SALVADOR CARDÚS: CAL ESTAR ATENTS A LA REACCIÓ DELS SOBIRANISTES, SINÓ POTSER CALDRÀ BUSCAR NOUS LIDERATGES

REPRODUÏT DEL DIARI AVUI.-

ARA CAL ESTAR ATENTS A LA REACCIÓ DELS SOBIRANISTES

Guanyar els resultats

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i escriptor / salvador.cardus@uab.cat


Ho diré pel broc gros: després de perdre les eleccions, el
sobiranisme hauria de guanyar la interpretació dels resultats. Vull dir
que, si volem, ens podem començar a llepar les ferides i caure, com
agrada a una certa cultura ploramiques, en la lamentació fàcil i, en
definitiva, en el menyspreu de les capacitats del nostre país. Però
també podem actuar altrament. En primer lloc, podem revisar críticament
i franca els errors comesos. En segon lloc, podem analitzar
coratjosament i crua els resultats de les eleccions. I, finalment, ens
cal interpretar els resultats en la perspectiva de seguir progressant,
com hem fet els darrers anys, cap als objectius d’emancipació nacional.
"Déu nos en guard d’un ja està fet", deien els nostres avis. I,
efectivament, com que les eleccions ja han passat, el lament és inútil
i només ens queda el futur per orientar el nostre destí.

TOT AQUEST PROGRAMA D’ACTUACIÓ no es pot desenvolupar en el
marc d’un article de premsa. Però sí que és possible suggerir algunes
idees. Per començar, l’autocrítica. En termes generals, cal dir que les
decisions oportunistes acaben passant una factura enorme. Així, per
posar dos exemples, va ser oportunista voler capitalitzar l’assetjament
polític a Carod-Rovira a les eleccions del 2004 -amb resultats tan
desorbitats com insostenibles- i ho va ser que Mas anés a pactar a la
baixa l’Estatut amb el pretext de salvar-lo, o de salvar-se. Ara es
paguen aquells cops d’efecte. També passa factura inventar o exagerar
la malignitat dels enemics. Que ERC i CiU s’hagin dedicat a demonitzar
de manera desorbitada el PP ha servit per fer la farina blana al PSC.
Els socialistes, en justa correspondència, han destinat el gruix de la
seva campanya als electors de CiU i ERC, i a fer-los por amb els seu
mateix espantall, tan ben il·lustrat en aquell anunci de darrera hora: Indecís? Escolta la COPE.
Un eslògan que hauria pogut fer servir CiU mateix, o ERC, si no fos que
portava directament a votar socialista. Finalment, però sense esgotar
tota la llista d’errors, els partits sobiranistes s’han dedicat a
erosionar-se mútuament, a esbudellar-se els uns als altres. Ni ERC,
desemmascarada per CiU, ha semblat mereixedora de la confiança de molts
independentistes convençuts, ni CiU, posada en evidència per ERC, ha
aconseguit ser vista com el sobiranisme útil per tots els indecisos.
Felicitats: de 18 a 13 diputats, i tres-cents mil vots, pel cap baix,
cap a l’abstenció, el vot en blanc i la dispersió en partits minúsculs.[@more@]

I QUÈ HA PASSAT? DONCS CAL QUE LES ANÀLISIS siguin fetes amb cruesa,
ni que contradiguin els interessos partidistes. Per exemple, no es pot
seguir dient que els antics votants d’ERC han anat a parar,
fonamentalment, al PSC. Si el PSC només ha guanyat noranta mil vots, no
pot ser que hagi recollit els cinquanta mil perduts per ICV i els
tres-cents cinquanta mil evaporats d’ERC. Tampoc no es pot deixar de
veure allò que és una evidència en els ambients sobiranistes: el
transvasament de vot d’ERC a CiU, que intueixo molt superior al
transvasament d’ERC al PSC o a ICV. I, per tant, CiU no pot dir,
simplement, que ha resistit bé, perquè és més que probable que hagi
tingut molta fuga de vot, fins i tot cap al PSC, o a l’abstenció,
compensat per vots de càstig al PSC o a ERC, per vots a la contra o pel
sobiranisme útil… És a dir, molts vots volubles. Perquè, atenció, els
vots volubles són vots molt madurs, molt polititzats, que no signen
xecs en blanc, que es decideixen en funció de criteris tàctics i
estratègics. No estem en condicions de fer anàlisis definitives, però
al seu moment caldrà que no es facin amb el retrovisor posat. És a dir,
que no es busqui, només, la justificació dels errors passats, en lloc
de mostrar-los.

FINALMENT, NECESSITEM INTERPRETACIONS ÚTILS per seguir endavant. Per
començar, és del tot imprescindible reconèixer que en el vot socialista
hi ha una proporció significativa de sobiranisme català. I una altra
proporció que s’hi pot tornar, tal com a CiU hi ha vot espanyolista o a
ERC vot independentista però conservador: si em collessin, podria donar
noms… I hi ha molt vot sobiranista en la desafecció a la política. El
que no es pot acceptar és que la foto final de les eleccions de 2008
sigui la foto que retrata el país. Som un país en procés de
transformació i encara no ha arribat a cap photo finish. El que
acabem de veure tampoc no apunta cap tendència clara, sinó una excepció
perfectament reversible. De fet, encara es pot anar més enllà: el que
acaba de passar podria ser -o hauríem d’aconseguir que fos- un peatge
necessari per tal de reorientar estratègies de fons.

SI ELS RESULTATS EREN PERFECTAMENT previsibles, també era
predictible com serien interpretats. El pas de 18 a 14 diputats ha
permès posar en dubte el tremp del català emprenyat, que es manifesta
d’una manera i vota d’una altra. I més d’un s’ha fregat les mans donant
per fet que el sobiranisme és al final del seu cicle. Ara bé, el que
seria dramàtic és que aquesta també fos la nostra interpretació.
Estarem atents a la capacitat de reacció dels partits sobiranistes, i
si no hi ha senyals de prou intel·ligència sobiranista, si no hi ha
autocrítica, si tot es limita a intrigues personals, caldrà buscar nous
lideratges.



Comments (1)

Josep Benet Borrajo Fmarç 15th, 2008 at 12:10

Primer de tot vull agraïr la visó general que dona aquest article, que considero encertada.

D’altra banda hi ha una frase que m’ha arribat a l’ànima: “els vots volubles són vots molt madurs”. Sempre se’ns ha venut la idea que la gent que canvia el seu sentit de vot es políticament irresponsable, el fet de donar-los aquest valor diu molt a favor del senyor Cardús.