La comissió de garanties d’ERC dóna la raó a R.Cat sobre les signatures mínimes

 www.elsingulardigital.cat
 
 
 
Finalment la comissió de garanties d’ERC ha estimat "procedent" i "més adequat" que el reglament del congrés rebaixi del 5% al 3% les signatures mínimes que avalin les candidatures dels aspirants a president i secretari general del partit.

Així, el document, malgrat no sé vinculant, dóna la raó als corrents crítics Reagrupament.cat (R.cat), de Joan Carretero, i Esquerra Independentista (EI),
d’Uriel Bertran, que havien demanat que es reduís el percentatge
decidit per l’actual executiva d’ERC ja que no figurava en els
estatuts. A més, la resolució considera que cada militant hauria de
poder firmar per més d’una candidatura. En aquest
sentit, la comissió considera que el fet d’avalar només una candidatura
"pot anar en contra del dret al vot secret de tot militant tal com
estableix l’article 8 dels estatuts en vigor".

Pel que fa al vot per correu,
una qüestió defensada per la direcció d’ERC a la qual R.Cat s’oposa, la
resolució especifica que la proposta presentada per l’executiva
nacional en el reglament del congrés "no s’ajusta als estatuts i al
principi de transparència i legalitat" que hi hauria d’haver per
"garantir la veracitat del procediment". Recordem que el reglament
establert per l’executiva del partit ha de ser ratificat aquest
dissabte pel consell nacional.

 
RESOLUCIÓ DE LA COMISSIÓ DE GARANTIES
Barcelona, dos d’abril de dos mil vuit.
 
A petició de la militant d’ ERC Rut Carandell i Rieradevall,  que actua
en nom  i representació de la corrent Reagrupament.Cat, se’ns consulta
si:

   1. La limitació al dret de sufragi passiu que es deriva de
l’exigència d’un aval corresponent al 5% de la militància, que preveu
la proposta de Reglament del Congrés  aprovada  per l’executiva del
partit el passat dimarts és contrària als Estatuts del partit (art. 5 i
art. 30).
   2. Si és ajustada als estatuts i al principi de transparència i
legalitat el vot per correu que es proposa en l’esmentada proposta de
reglament.

Pel que fa a la primera qüestió s’argumenta per la peticionària de la
consulta,  que el dret de sufragi passiu es contempla als estatuts
sense cap limitació derivada d’un nombre mínim d’avals, i que la
referència que l’art. 5 conté a les condicions que es fixin per
reglament en cap cas pot suposar una limitació del dret que  afecta a
l’essència mateixa del dret de sufragi passiu que es regula al
precepte. Se’ns diu a més que el reglament no pot limitar un dret bàsic
dels militants allà on els Estatuts no el limiten.
 
Si bé es cert que els Estatuts estableixen limitacions associades al
nombre mínim de militants per demanar votació secreta, –art.8-,
celebració de referèndums –art. 30-, proposar candidats a la
Presidència de la Generalitat  – art. 63– o l’ exercici dels drets de
les corrents d’opinió – Disposició final primera – , no es diu res
sobre l’elecció a President o Secretari General.

Però d’aquí no es pot deduir la voluntat inequívoca de preservar el
caràcter il·limitat d’aquest dret ni tampoc deduir que la regulació que
es fa en la proposta de  Reglament contradiu els estatuts, ja que
l’article 5 apartat b) del estatuts assenyala que els militants poden
participar  "en les condicions fixades pel reglament", el que deixa la
porta oberta a la regulació i perquè entre el supòsit que ens ocupa i
alguns dels que estatutàriament són afectats per limitacions de mínims
si que hi ha similitud d’objecte i identitat de raó. El que no sembla
raonable ni prudent que es fixi l’aval en un cinc per cent, que sembla
un "nou" percentatge massa arbitrari   que a més de 
limitarexcessivament la  presentació de candidatures. Tampoc ho és  que
s’obligui a la militància a només poder avalar una candidatura, el que
pot afectar  el principi d’assegurar un debat plural i el respecte a
les minories si així ho desitja la militància, assegurant amb el seu
aval la presentació de candidatures diferents i plurals  que el partit
en el seu conjunt té l’obligació d’assegurar que es puguin expressar.

Cal considerar que la disposició final primera del estatuts que regulen
les corrents d’opinió, estableix  com aquestes participen  en els
congressos i en els òrgans d’ ERC. Encara que la proposta de reglament
objecte de consulta no hi fa cap referència sembla raonable pensar, que
els objectius de les corrents d’opinió de formular tesis polítiques
positives es fa amb voluntat d’articular  candidatures als càrrecs
directius.
 

Si en els estatuts regulen com  i en quines condicions  els drets de
les corrents d’opinió  poden  ser exercits  i es pugui reconèixer  la
seva personalitat,  hauran de reunir un nombre mínim o superior al tres
per cent de la militància, és procedent en aquest cas per aplicació
analògica, que aquest sigui un percentatge molt més adequat que el 
proposat pel reglament que el fixa  en un cinc per cent.

No sembla tampoc adequat que cada militant només pugui avalar una
candidatura a la Presidència i una candidatura a la Secretaria
General.  Aquest  requisit que obliga al precandidat de presentar
signatures de suport d’altres militants, en la forma en que està
regulada podria conculcar i anar en contra del dret al vot secret de
tot militant tal i com estableix l’article 8 dels estatuts en vigor i
que és alhora un principi general del dret en democràcia.

Per tant cal resoldre que si bé l’article 30 dels estatuts no esmenta
la limitació del sufragi passiu per la participació de la militància en
el Congrés Nacional, l’article 5 b) literalment sembla assenyalar que
la regulació del dret de sufragi (actiu i passiu) es remet a allò  que
disposi el reglament.

En conseqüència, amb les matisacions que abans hem fet constar , la
proposta  de reglament, atenent a la literalitat dels estatuts no els
contradiu, doncs és evident que per reglament pot demanar-se a una
candidatura un mínim de suport previ o aval per poder-se presentar a
les eleccions convocades amb motiu del Congrés Nacional.

Pel que fa a la segona qüestió, si bé  el vot per correu no és una
possibilitat prohibida pels estatuts i que la seva regulació obeeix a
la voluntat de facilitar l’accés a les eleccions i en definitiva a la
major participació democràtica. La regulació del vot per correu que es
proposa podria contravenir els principis de   transparència i legalitat
pel que si es vol garantir aquest dret s’haurà de regular de forma
convenient a través de la intervenció de funcionari públic imparcial
(per exemple notari) que doni prova fefaent del vot lliurement
expressat, una vegada que s’hagi sol·licitat exercir aquest dret i se
n’hagi rebut la contestació degudament tramitada.

 
Es cert, com diu l’impugnant, que el reglament proposat no estableix
cap sistema de garantia fefaent i inequívoca de la identitat del
sol·licitant del vot per correu ni del votant, això és, no es fixa un
procediment presencial amb mecanismes de control ni en el procés de
sol·licitud ni en el de tramesa del vot cap mecanisme anàleg al del vot
per correu dels processos electorals regulats per la LOREG.

 Igualment es podria infringir   el principi del col·legi com a lloc
d’exercici del dret de sufragi actiu (art. 30 dels estatuts) atès que,
sense cap tipus de seguretat jurídica s’estableix la possibilitat
indistinta de dipositar el vot davant la sindicatura, mitjançant correu
postal o lliurament en mà ) a la Seu Nacional d’ERC.

Finalment també es cert que l’art. 30 dels estatuts, a l’establir  que
la votació haurà de fer-se  físicament en els locals d’ERC, es vulnera
el principi assembleari de la consulta. La regulació del  vot per
correu que es fa en la proposta de reglament pot doncs crear inquietud
i dubtes sobre la  transparència del procediment electoral  que
estableix.

 
La qüestió del vot per correu per escollir els candidats que han
d’ocupar la presidència i la secretaria general del partit està
suscitant doncs una justificada controvèrsia.  Una mesura aparentment
destinada a afavorir la participació política, el vot per correu, ha
d’estar envoltada de prou garanties en el reglament que ho proposi,  
per assegurar davant la militància i tota l’opinió pública la veracitat
del procediment.

 
És per aquestes raons, que la Comissió de garanties reunida en el dia
d’avui, tenint en compte el principi de seguretat jurídica, el principi
de reserva legal, el principi d’intervenció mínima, el principi de no
limitació, el principi de transcendència mínima, el principi
d’interdicció de l’arbitrarietat, el principi de no interdicció de
drets garantits i el principi de no restricció implícita,  ACORDA per
unanimitat dels seus membres el següent:

 
Primer.-  Que la regulació del dret a sufragi passiu previst a la
proposta de reglament fet per l’Executiva Nacional no contravé els
estatuts del partit, si bé aquesta comissió recomana al Consell
Nacional es tinguin en compte els criteris que s’exposen en la part
expositiva d’aquesta resolució.

Segon.-   No és ajustada als estatuts i al principi de transparència i
legalitat el vot per correu que es proposa en l’esmentada proposta de
reglament.

Tercer.- Comunicar els anterior acords a la militant Rut Carandell i
Rieradevall , que actua en representació de la corrent Reagrupament, a
la Secretaria General, a la Presidència del Partit i a la Presidència
del Consell Nacional, recomanant es tingui en compte els criteris
jurídics d’aquesta Comissió  pel que fa a la proposta de Reglament que
es demana  la  seva aprovació en el proper Consell Nacional del Partit.

 

I per a que consti signa la present, el President, juntament amb la Secretaria de la Comissió que ho certifica.

 
RESOLUCIÓ DE LA COMISSIÓ DE GARANTIES
Barcelona, dos d’abril de dos mil vuit.
 
A petició de la militant d’ ERC Rut Carandell i Rieradevall,  que actua en nom  i representació de la corrent Reagrupament.Cat, se’ns consulta si:

   1. La limitació al dret de sufragi passiu que es deriva de l’exigència d’un aval corresponent al 5% de la militància, que preveu la proposta de Reglament del Congrés  aprovada  per l’executiva del partit el passat dimarts és contrària als Estatuts del partit (art. 5 i art. 30).
   2. Si és ajustada als estatuts i al principi de transparència i legalitat el vot per correu que es proposa en l’esmentada proposta de reglament.

Pel que fa a la primera qüestió s’argumenta per la peticionària de la consulta,  que el dret de sufragi passiu es contempla als estatuts sense cap limitació derivada d’un nombre mínim d’avals, i que la referència que l’art. 5 conté a les condicions que es fixin per reglament en cap cas pot suposar una limitació del dret que  afecta a l’essència mateixa del dret de sufragi passiu que es regula al precepte. Se’ns diu a més que el reglament no pot limitar un dret bàsic dels militants allà on els Estatuts no el limiten.
 
Si bé es cert que els Estatuts estableixen limitacions associades al nombre mínim de militants per demanar votació secreta, –art.8-, celebració de referèndums –art. 30-, proposar candidats a la Presidència de la Generalitat  – art. 63– o l’ exercici dels drets de les corrents d’opinió – Disposició final primera – , no es diu res sobre l’elecció a President o Secretari General.

Però d’aquí no es pot deduir la voluntat inequívoca de preservar el caràcter il·limitat d’aquest dret ni tampoc deduir que la regulació que es fa en la proposta de  Reglament contradiu els estatuts, ja que l’article 5 apartat b) del estatuts assenyala que els militants poden participar  "en les condicions fixades pel reglament", el que deixa la porta oberta a la regulació i perquè entre el supòsit que ens ocupa i alguns dels que estatutàriament són afectats per limitacions de mínims si que hi ha similitud d’objecte i identitat de raó. El que no sembla raonable ni prudent que es fixi l’aval en un cinc per cent, que sembla un "nou" percentatge massa arbitrari   que a més de  limitarexcessivament la  presentació de candidatures. Tampoc ho és  que s’obligui a la militància a només poder avalar una candidatura, el que pot afectar  el principi d’assegurar un debat plural i el respecte a les minories si així ho desitja la militància, assegurant amb el seu aval la presentació de candidatures diferents i plurals  que el partit en el seu conjunt té l’obligació d’assegurar que es puguin expressar.

Cal considerar que la disposició final primera del estatuts que regulen les corrents d’opinió, estableix  com aquestes participen  en els congressos i en els òrgans d’ ERC. Encara que la proposta de reglament objecte de consulta no hi fa cap referència sembla raonable pensar, que els objectius de les corrents d’opinió de formular tesis polítiques positives es fa amb voluntat d’articular  candidatures als càrrecs directius.
 

Si en els estatuts regulen com  i en quines condicions  els drets de les corrents d’opinió  poden  ser exercits  i es pugui reconèixer  la seva personalitat,  hauran de reunir un nombre mínim o superior al tres per cent de la militància, és procedent en aquest cas per aplicació analògica, que aquest sigui un percentatge molt més adequat que el  proposat pel reglament que el fixa  en un cinc per cent.

No sembla tampoc adequat que cada militant només pugui avalar una candidatura a la Presidència i una candidatura a la Secretaria General.  Aquest  requisit que obliga al precandidat de presentar signatures de suport d’altres militants, en la forma en que està regulada podria conculcar i anar en contra del dret al vot secret de tot militant tal i com estableix l’article 8 dels estatuts en vigor i que és alhora un principi general del dret en democràcia.

Per tant cal resoldre que si bé l’article 30 dels estatuts no esmenta la limitació del sufragi passiu per la participació de la militància en el Congrés Nacional, l’article 5 b) literalment sembla assenyalar que la regulació del dret de sufragi (actiu i passiu) es remet a allò  que disposi el reglament.

En conseqüència, amb les matisacions que abans hem fet constar , la proposta  de reglament, atenent a la literalitat dels estatuts no els contradiu, doncs és evident que per reglament pot demanar-se a una candidatura un mínim de suport previ o aval per poder-se presentar a les eleccions convocades amb motiu del Congrés Nacional.

Pel que fa a la segona qüestió, si bé  el vot per correu no és una possibilitat prohibida pels estatuts i que la seva regulació obeeix a la voluntat de facilitar l’accés a les eleccions i en definitiva a la major participació democràtica. La regulació del vot per correu que es proposa podria contravenir els principis de   transparència i legalitat pel que si es vol garantir aquest dret s’haurà de regular de forma convenient a través de la intervenció de funcionari públic imparcial (per exemple notari) que doni prova fefaent del vot lliurement expressat, una vegada que s’hagi sol·licitat exercir aquest dret i se n’hagi rebut la contestació degudament tramitada.

 
Es cert, com diu l’impugnant, que el reglament proposat no estableix cap sistema de garantia fefaent i inequívoca de la identitat del sol·licitant del vot per correu ni del votant, això és, no es fixa un procediment presencial amb mecanismes de control ni en el procés de sol·licitud ni en el de tramesa del vot cap mecanisme anàleg al del vot per correu dels processos electorals regulats per la LOREG.

 Igualment es podria infringir   el principi del col·legi com a lloc d’exercici del dret de sufragi actiu (art. 30 dels estatuts) atès que, sense cap tipus de seguretat jurídica s’estableix la possibilitat indistinta de dipositar el vot davant la sindicatura, mitjançant correu postal o lliurament en mà ) a la Seu Nacional d’ERC.

Finalment també es cert que l’art. 30 dels estatuts, a l’establir  que la votació haurà de fer-se  físicament en els locals d’ERC, es vulnera el principi assembleari de la consulta. La regulació del  vot per correu que es fa en la proposta de reglament pot doncs crear inquietud i dubtes sobre la  transparència del procediment electoral  que estableix.

 
La qüestió del vot per correu per escollir els candidats que han d’ocupar la presidència i la secretaria general del partit està suscitant doncs una justificada controvèrsia.  Una mesura aparentment destinada a afavorir la participació política, el vot per correu, ha d’estar envoltada de prou garanties en el reglament que ho proposi,   per assegurar davant la militància i tota l’opinió pública la veracitat del procediment.

 
És per aquestes raons, que la Comissió de garanties reunida en el dia d’avui, tenint en compte el principi de seguretat jurídica, el principi de reserva legal, el principi d’intervenció mínima, el principi de no limitació, el principi de transcendència mínima, el principi d’interdicció de l’arbitrarietat, el principi de no interdicció de drets garantits i el principi de no restricció implícita,  ACORDA per unanimitat dels seus membres el següent:

 
Primer.-  Que la regulació del dret a sufragi passiu previst a la proposta de reglament fet per l’Executiva Nacional no contravé els estatuts del partit, si bé aquesta comissió recomana al Consell Nacional es tinguin en compte els criteris que s’exposen en la part expositiva d’aquesta resolució.

Segon.-   No és ajustada als estatuts i al principi de transparència i legalitat el vot per correu que es proposa en l’esmentada proposta de reglament.

Tercer.- Comunicar els anterior acords a la militant Rut Carandell i Rieradevall , que actua en representació de la corrent Reagrupament, a la Secretaria General, a la Presidència del Partit i a la Presidència del Consell Nacional, recomanant es tingui en compte els criteris jurídics d’aquesta Comissió  pel que fa a la proposta de Reglament que es demana  la  seva aprovació en el proper Consell Nacional del Partit.

 

I per a que consti signa la present, el President, juntament amb la Secretaria de la Comissió que ho certifica.