El problema no és la sequera , és la demografia

Últimament
es parla molt de la manca d’aigua, ens diuen que patim una sequera
excepcional i que aquest és el motiu pel qual ens estem
quedant sense aigua, però no hi estic d’acord. A Catalunya no
tenim un problema de sequera, tenim un problema de demografia, a
Catalunya sempre ha plogut poc, el problema és que en poc
temps la població ha augmentat en un milió de persones
i cal molta més aigua que abans, per altra banda està
l’allau turístic que patim, quants hotels s’han obert a
Barcelona els últims anys? que passaria si enlloc de ser 7
milions fóssim 11 ó 15 milions com Bèlgica o
Holanda? D’on treuríem l’aigua? EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
TÉ UN LÍMIT I COMENÇA A SER UN PROBLEMA, SI NO
DEIXEM D’ALIMENTAR EL MONSTRE DEL TURISME I SEGUEIXEN ARRIBANT
IMMIGRANTS SENSE PARAR ACABAREM MOLT MALAMENT, NO TENIM RECURSOS PER
TANTA GENT.


La
solució no és portar més aigua a Barcelona,
no
és acabar de destrossar els pocs rius que ens queden ni tampoc
seguir exprimint al límit el territori, la solució és frenar el
creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona, obrir menys
hotels, tancar-ne uns quants i començar a retornar centenars
de milers d’immigrants al seu país d’origen. No falta aigua,
sobren consumidors d’aigua, amb menys turistes i menys immigrants
aquest problema no el tindríem.


Fa
uns dies a RAC1, en el programa del Jordi Basté, l’Oriol
Junqueras va parlar clar sobre aquest problema que tenim, a
continuació reprodueixo les seves paraules: “ Podem optar
per no posar límits al nombred e persones que viuen al nostre
país perquè això és políticament
incorrecte o no està de moda, però si no el posem, com
que ellímit existeix, ens acabarem estavellant contra el límit
, per tant, hem de triar entre si ens volem estavellar molt fort o no
tan fort, perquè podem dir que aquí hi cap tothom i
anem-li fotent, però com que d’aigua no n’hi ha haurem de
deixar sense aigua al turista 1.000.204 i aquestno vindrà
perquè el dia que els hotels no tinguin aigua els turistes no
vindran. El turisme és el 10% del PIB de Catalunya, el turisme
genera un munt d’ocupació i el dia en que no vinguin turistes
ens en recordqarem del dia en que no vam voler posar límitsi
el dia que les indústries diguin que nos’instal·len a
Catalunya perquè no tenen aigua disponible ens en recordarem,
i el dia en que al mercat els nostres productes pugin i ens trobem
que els nostres pagesos estan plegant i abandonant la terra perquè
no tenen aigua disponible o perquè aquesta aigua s’ha destinat
a unaltre recurs ens en recordarem de que no hem posat el límit.
I el dia que tota la comarca del Baix Llobregat estigui ocupada per
edificacions i polígons industrials i no hi hagi parc agrari
ni espais naturals i ens ho haguem menjat tot llavors plorarem. Ens
hem passat dues o tres generacions dient que era una vergonya el que
havia passat a l’ àrea metropolitana i resulta que ho estem
reproduint a totes les comarques de costa i a totes les comarques del
Pirineu del nostre país. Per tant, abans de plorar que algú
hiposi seny, jo no dic on ha d’estar ellímit, però
demano que el pactem una mica entre tots. Hi ha d’haver un acord
polític i social bàsic al voltant de la capacitat de
càrrega ecològica que el país pot suportar en
l’àmbit de la immigració i en l’àmbit del
turisme. N’hem de parlar de forma seriosa i tinc la sensació
de que els polítics catalans no ho fan. Estic segur que
Noruega no ha tingut un percentatge d’immigració tan elevat
com el de Catalunya i estic segur que Noruega no s’ha ensorrat, els
seus serveis públics no han desaparegut i estic segur que
troben cambrers en un lloc o altre. Senzillament si no tens més
oferta de mà d’obra el que passarà és que pujarà
el preu, bé , doncs els escombriaires cobrarien un sou més
alt i ja està".