La crosta socialista continua fent de les seves

05/05/2008 · Col·lectiu Joan Crexell

S’està
estenent una gran preocupació i, perquè no dir-ho, emprenyada entre els
professionals de la CCMA. Des del primer tripartit, la crosta
socialista dels mitjans de comunicació que havia governat. I fet el que
havia volgut durant el pujolisme, al col·legi de Periodistes, a la
Televisió Espanyola i les seves emissores, a El Periódico i a la guia del nacionalisme progressista espanyol El País; pensava en estripar el suposat càncer del pujolisme nacionalista de la CCRTV i enterrar el diari Avui.
Era la seva obra. Els socialistes no entenien res i les seves anàlisis
sobre els professionals del diari i la Corporació eren errònies. Què
més hagués desitjat CiU i el propi Pujol que controlar la ràdio i la
televisió del país. Ho feien amb més o menys encert a la cúpula, però
mai ho van aconseguir i encara pitjor, ni van intentar de convèncer les
bases professionals. Encara que sembli mentida molts periodistes
sobiranistes van ser marginats, perquè no hi ha cosa pitjor que
l’acomplexament en la construcció nacional del pujolisme.

Però la crosta socialista no va pair ni assolir el poder, ells
volien posar a Catalunya Ràdio i a TV3 un tipus de l’estil Carlos
Torreiro que convertís aquestes emissores en la ràdio i la televisió
d’Hospitalet i els molestava profundament la denominació de mitjans
nacionals de Catalunya. 

Amb el nomenament de Joan Major com a director general de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió la crosta socialista es va sentir
derrotada i va tornar a les seves casernes d’hivern a l’Hospitalet, a
Com Ràdio, a la SER, a Localia, etc.

Però durant el primer tripartit no van perdre el temps. Vist que no
podien assolir la fortalesa de la Corporació, aprofitant la debilitat
de la Secretaria de Comunicació en mans d’ERC i la situació estratègica
de Jordi Mercader. Qui era cap de Comunicació del president Maragall i
un personatge de negocis (El Periódico,
la SER, etc). Aquest amb el seu amic Rafael Nadal varen estructurar el
poder de Jesús de Polanco a Catalunya regalant-li Ona Catalana i
permetent, d’una forma força illegal, el desplegament de Localia.

L’operació d’encerclament de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió estava en marxa. Esgotar Catalunya Ràdio mitjançant
l’ascensió de la SER, ajudant a desplegar Localia i posteriorment
preparant la pista d’aterratge de la Sexta. Però seguia resistint la
fortalesa suposadament inexpugnable del pujolisme… la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió.

Amb l’arribada del president Montilla varen canviar les maneres de
fer barroeres de l’etapa anterior, però el sector més ultra
espanyolista del PSC no podia suportar ni suporta una ràdio i televisió
nacionals de Catalunya i que en gran moderació intenten establir un
imaginari collectiu nacional. Quan es va començar a moure una nova llei
per a la Corporació Catalana, ara de Mitjans Audiovisuals, pactant-la
amb sectors del govern propers a ERC la crosta socialista va parlar
d’una "crosta nacionalista" que suposadament hi havia a TV3. El radical
per fer l’operació fou Joan Ferran. A un altre nivell, hi ha hagut i hi
ha una campanya per acabar amb Antoni Bassas al capdavant del programa
més important de la ràdio catalana, cal substituir-lo per Carles
Francino de la SER i ara quan sembla que hi ha un rellançament de la
CCMA s’intenta dinamitar a un altre suposat membre de la "crosta
nacionalista" de TV3, Mònica Terribas. Aquesta vegada el radical és
Manel Mas, exalcalde de Mataró.

Tot plegat és preocupant, la crosta socialista no ha entès que en el
país hi ha un canvi generacional. S’ha acabat l’època d’un periodisme i
d’uns professionals que sota el braç tenien la bíblia El País.
Ara, hi ha una generació jove desacomplexada nacionalment i molt
lliure. La gran majoria dels professionals joves de TV3, no són de cap
crosta, sinó que el què volen és construir la ràdio i televisió
nacional de Catalunya des de la llibertat d’informació sense la
intervenció asfixiant dels partits i els seus comissaris.

Joan Ferran i ara Manel Mas s’han equivocat al posar en dubte els
professionals de la CCMA i més concretament a una gran periodista, avui
referent de la comunicació en català, Mònica Terribas. Si el president
Montilla vol exercir de president a Catalunya no té necessitat de
companys de viatge com Ferran i Mas que no fan res més que
perjudicar-lo en una política que ell ha entès que s’ha de fer en els
mitjans públics catalans.

reproduït de tribuna.cat