Guanya Puigcercós, perd ERC

Ha guanyat Puigcercós, ell és qui més vots ha tret i ja no s’hi pot
fer res, cal acceptar la derrota. En Joan Carretero ha aconseguit
aglutinar un gran nombre de vots, els resultats del reagrupament són
esperançadors però malauradament són insuficients, ara el que toca és
analitzar aquests resultats, buscar els perquès i pensar en el futur
que li espera al partit i al país. 

  EL DIAGNÒSTIC: Com
pot ser que aquesta direcció que ha aconseguit que ERC ja tingui més
ex-votants que votants hagi guanyat els comicis? la resposta és clara:
una cosa són els votants d’ERC i una altra cosa els militants d’ERC,
per la majoria de  votants el candidat preferit era Carretero, per la
majoria de militants Puigcercós, per la majoria de votants el pacte amb
el PSC no va enlloc, per la majoria de militants aquest pacte s’ha de
mantenir com sigui, per la majoria de votants el més important és
Catalunya, per la majoria de militants això de que el més important és
Catalunya ja no està tan clar. Per molts militants ERC s’ha convertit
en un modus vivendi, una feina, un sou , un càrrec, una cadira, una
visa… s’ha de pagar la hipoteca i el cotxe i si l’amic Puigcercós no
hagués guanyat i s’hagués acabat el pacte amb els socialistes això
hauria estat un problema, entre els ideals i pagar la hipoteca el que
prima és pagar la hipoteca, així de cru o de bèstia. Fixem-nos, els
resultats electorals són nefastos, 140.000 vots perduts el novembre de
2006, petacada total a les municipals i 350.000 vots perduts a les
eleccions espanyoles de 2008, després d’això en un partit normal hi
hauria hagut dimissions o cessaments, a ERC no, s’hauria canviat la
política de pactes, a ERC no. L’explicació és sencilla, el més
important és mantenir el sou oficial i el càrrec. En aquelles seccions
locals on hi ha més militància, on hi ha més militants de base i sense
càrrec (ex: Barcelona o Lleida) Carretero ha tret molt bons resultats,
en aquelles seccions locals més petites, on el percentatge de militants
amb càrrec és més alt, Puigcercós ha arrasat.

  El FUTUR:
El futur del nostre partit és negre, molt negre, hi ha un divorci total
entre els electors i la direcció del partit i això s’ha traduït en tres
petacades electorals considerables, la quarta i definitiva petacada
electoral que vindrà a les eleccions catalanes del 2010, els resultats
poden ser tan nefastos que probablement aleshores sí Puigcercós i
companyia plegaran, però no plegaran per decència ni per vergonya, sinó
perquè tindrem tan pocs diputats que ja no podrem repartir càrrecs ni
fer pactes i , per tant, s’haura acabat aquest "xollo" del sou oficial.
Quin sentit tindrà aleshores mantenir a tots aquests senyors?
Puigcercós i Carod ens han deixat sense vots, això per gran part de la
militància és assumible, però el que no serà assumible és que ens
deixin sense sou oficial. És ben trist. 

  El GRAN PERJUDICAT
de tot això serà el partit, ERC, ens hem quedat sense vots, sense
credibilitat, sense discurs i fins i tot sense sigles, quan ens trobem
que els independentistes catalans tenim al Parlament de Catalunya 10-12
diputats molts es preguntaran quin sentit ha tingut mantenir en el
càrrec a uns dirigents tan nefastos. Fins que aquest dia no arribi el
que toca és tapar-se els ulls, les orelles i fins i tot el nas, fer
veure que tot va de conya i que tot és de color rosa, tal com fan els
dirigents de CiU des de fa anys… tot això és ben penòs.