O fotem fora el PSC del Govern o el PSC destruirà Catalunya Ràdio i TV3

 
Cava en el si de la crosta socialista i a la SER

27/06/2008 · Barcelona
No
tenim prou informació del perquè Antoni Bassas no ha renovat el seu
contracte amb la ràdio nacional de Catalunya, però les coses no són les
que són, sinó les que semblen. I així hi ha molta gent que es pregunta
com pot ser que una Catalunya Ràdio, a la que molts envejen els seus
índexs d’audiència, es permeti perdre el seu programa líder, l’estrella
de la seva programació. Qui és l’inconscient que s’atreveix a regalar a
Prisa/La SER el lideratge a Catalunya? Té l’imaginari nacional català
tants vehicles que es pot permetre  perdre un pilot com Antoni Bassas?

Avui, a la SER del carrer Casp i a la seu de Barcelona del PSC "Can
Joan Ferran" corre el cava i regna l’alegria.L’objectiu de frivolitzar
i desnacionalitzar els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio guanyen
terreny. Fa temps que aquests s’estan convertint en "asèptics" per uns,
"anacionals" per altres, i "espanyols" per a molts. El sector més
nacional espanyol del PSC està conduïnt el procés , o si més no, ha fet
carambola. Mònica Terribas deixa La nit al dia i Antoni Bassas Els matins de Catalunya Ràdio, dos dels programes amb més imaginari col·lectiu nacional català de la CCMA.

D’altra banda, reconeixem que són dos canvis molt diferents, Mònica
Terribas és directora de TV3 i mereix tota la nostra confiança i, a
més, esperem que aviat es comenci a notar la seva empremta professional
i nacional. Però el què cal preguntar-se ara és què hi té a dir  ERC
i el  seu entorn que tenen la màxima responsabilitat sobre els mitjans
audiovisuals públics. De moment asseguren que  cal al donar temps a
l’equip de Mònica Terribas a TV3 i  asseguren que el substitut d’Antoni
Bassas a Catalunya Ràdio és  un bon professional del mitjà considerat
també un patriota català. Esperem que sigui veritat perquè la continua
desnacionalització dels informatius dels dos mitjans i els intents de
convertir les nostres emissores en eines d’entreteniment asèptiques fa
preguntar-nos si el 2014 quedarà un cos nacional de ciutadans i
d’opinió que vulguin i desitgin la plena sobirania nacional.

Els mitjans de comunicació al segle XXI són les eines i les armes de
l’acció política nacional i el projecte espanyol progressista ho sap i
actua sense complexes. I nosaltres mentrestant què fem ? Reaccionarem?

REPRODUïT DE TRIBUNA.CAT