Ser demòcrata o ser d’esquerres?

democràcia ?





Dia
sí dia també sento als genis d’ICV i als jacobins del
PSC parlar de les meravelles de ser d’esquerres i de lo important que
és ser d’esquerres. Modestament crec que ni uns ni altres són
d’esquerres però avui no parlaré d’això,
vull parlar de la importància de ser demòcrata. Lluís
Companys era un demòcrata, un demòcrata d’esquerres
però per damunt de tot un demòcrata, en canvi els
exaltats de la FAI que van cometre crims durant la guerra no eren
demòcrates, potser eren d’esquerres però no eren
demòcrates, Stalin presumia de ser d’esquerres però no
era un demòcratà, tampoc ho era Mao, ni Fidel Castro,
ni el propi Saddam Hussein , tots ells afirmaven que eren
d’esquerres, però de demòcrates res de res. Em
pregunto, què és més important, ser d’esquerres
o ser demòcrata? . Ho dic perquè detecto dins ICV i
sobretot dins el PSC una gran quantitat de gent que es defineix com a
esquerranosa però que no crec que siguin demòcrates.
Sense llibertat d’expressió i sense llibertat d’informació
no hi ha democràcia, em pregunto si l’inefable senyor Joan
Ferran o la sinistra senyora Minobis saben el que és això,
el PSC des que va arribar al poder a Catalunya s’ha carregat a
l’Antoni Bassas, s’ha carregat el programa postres de músic de
Solé i Sabaté, s’ha carregat la nit dels ignorants, ha
convidat a marxar de la “ràdio nacional de Catalunya” al
Toni Clapés i al Jordi Basté, tots dos líders
d’audiència, s’ha carregat el programa de l’Esther Sardans a
comràdio, ha retallat una hora el programa d’En Miravitlles a
comràdio, ha beneït el tancament de Ona Catalana, ha
beneït el tancament del Circuit Català de RTVE i no va
moure ni un dit per impedir el tancament de FlaixTV …després
encara tenen la barra de parlar de crostes. Abans de que ells
arribessin al poder hi havia molts programes on podies trucar i
opinar, ara ja no en queda cap, no fos cas que se sentís
alguna veu que s’apartés del seu discurs oficial. Per no tenir
ja no tenim ni les cartes al diari Avui, abans eren dues pàgines
per posar opinions, ara és mitja pàgina, per no parlar
de la depuració de l’Alfons Quintà o del col.lectiu
J.V.Foix (Francesc Sanuy). Aquesta és la llibertat d’opinió
que defensa el PSC, escombrar i depurar a tothom que no pensi com
ells, sempre amb l’excusa de l’universalisme, el pluralisme, el
feminisme, la paritat, el progressisme i no sé quantes
collonades més. Aquesta gent són suposadament
d’esquerres però no són demòcrates, igual que
Stalin , Mao o Fidel Castro. Els nacionalistes catalans som per ells
una nosa, una molestia que cal eliminar, el més patètic
és que a la direcció d’ERC hi ha uns quants il.lusos
que els hi riuen les gràcies. Per damunt del discurs buit i
fals de l’esquerra pijoprogre està la democràcia i està
la nostra nació, Catalunya.