Víctor Alexandre: LA FI D’EN SAURA

www.elsingulardigital.cat

"Els detractors de Saura poden estar tranquils, perquè com més parla més s’enfonsa. El problema és que arrossega ICV amb ell"
 
Si
dintre d’ICV hi ha gent amb un mínim d’autoestima –i em consta que n’hi
ha, per bé que amb molt poca força-, Joan Saura està vivint els seus
darrers dies en la primera línia política. No fa gaire, des de les
pàgines del diari Avui, l’escriptor Jordi Coca, afí a aquesta seva
formació, qualificava de suïcidi el tripijoc d’última hora del
conseller de Relacions Institucionals en un hotel de Vilanova i la
Geltrú i es preguntava si “valia la pena fer el ridícul per una mica de
protagonisme”. Saura, per justificar-se, ha dit que la idea de fer
comparèixer Rodríguez Zapatero al Congrés espanyol era d’ICV –altres
sigles la van acceptar després- i que, per tant, la decisió d’aturar-la
era potestat seva i no pas de la resta de partits. Increïble. Els
detractors de Saura poden estar tranquils, perquè com més parla més
s’enfonsa. El problema és que arrossega ICV amb ell. M’ho deia no fa
gaire el professor de Comunicació Audiovisual i Ciències Polítiques de
la Universitat Pompeu Fabra, Raimundo Viejo: “El cas de Joan Saura és
com el de Joschka Fischer, que va utilitzar els Verds com a plataforma
d’una carrera espectacular. Fischer va ser vicecanceller i ministre
d’Afers Estrangers d’Alemanya, però amb uns costos polítics tan grans
que quan va arribar a la fi de la seva vida política va cremar el
partit”. Doncs o ICV s’allibera de Joan Saura o Joan Saura cremarà ICV.
Val a dir que no és el seu líder, l’únic problema d’aquesta formació
–ICV ja fa anys que ha de decidir si vol ser una força política o el
rentamans del PSC-, però és greu que la seva figura s’hagi convertit en
verí per a les urnes.

També és greu que la línia argumental de la defensa elaborada per Saura
i ICV amb relació a la traïció del Garraf consisteixi, com hem dit, en
què eren ells i no els altres partits els pares de la idea
d’interpel•lar Zapatero. “Com que la proposta era nostra, la podíem
retirar quan volguéssim”, ha estat el raonament de la filial
socialista. És tota una declaració de principis. Principis preocupants,
però. Un infant els hauria d’explicar que quan es treballa en equip i
aquest assumeix la proposta d’un dels seus integrants, l’execució de la
proposta ja no pertany a aquest últim sinó a la totalitat de l’equip.
És el conjunt, per tant, qui pren les decisions i els integrants no
estan legitimats per actuar unilateralment. El finançament de Catalunya
no és un tema de partit. El finançament de Catalunya és un tema de tots
els catalans i cap formació política té dret a negociar per separat els
interessos generals. Qui trenca aquesta regla d’or, a més de perjudicar
el conjunt, està demostrant que posa el país al servei dels seus
interessos en lloc de posar els seus interessos al servei del país.

 



Comments (3)

Tresinoressetembre 4th, 2008 at 13:14

Mes llenya:

Greenpeace lamenta “profundament” i considera “inacceptable” que la Generalitat doni per bona l’actuació del Consell de Seguretat Nuclear, CSN, i la dels operadors de la central, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, ANAV. Per a Greenpeace, la Generalitat vol així desviar l’atenció de la seva pròpia inoperància en la seguretat nuclear.

marsetembre 8th, 2008 at 20:02

Bones
el divendres van començar una campanya després de les accions de C’S, la campanya és diu “penja l’estelada al teu blog”. De fet els bogs no deixen de sé unes cases virtuals.
Tu ja la tens l’estelada, però et deixo el comentari que hem fet corre per alló de … passa’l.

“El divendres després de les actuacions de C’S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l’Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. http://www.marroca.blogspot.com

alp2500setembre 8th, 2008 at 20:04

El problema de tot plegat, es que els polítics catalans la van cagant constantment darrerament i aquí ningú els hi demana responsabilitats, perquè en el fons aquests senyors estant jugant amb el futur del poble català i tota aquesta partida d’ara ens durarà mes de vint anys i tindrem que aguantar les poques coses que aconsegueixin, perquè vàrem començar amb un estatut aprovat per el 90 % del parlament i acabarem amb un retall de diari