Neix el REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

reproduït del diari avui.-

Els crítics d’ERC es fusionen. Els sectors que
lideren Joan Carretero i Uriel Bertran confirmen la seva unió en un
article conjunt. Després de setmanes de negociacions, Reagrupament.Cat
i Esquerra Independentista, sorgits com a moviments crítics s’han unit.

Junts podem!

Joan Carretero i Uriel Bertran / Militants d’ERC i membres de Reagrupament Independentista

L’exconseller
Joan Carretero, fins ara líder de Reagrupament, i el diputat Uriel
Bertran, fins ara líder d’Esquerra Independentista

VILASECA/SANSEN

Som independentistes i sabem que el nostre país pot
aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva
llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d’Estat propi,
poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit
indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els
Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem
com a catalans és semblant al que s’enfronten Escòcia o el Quebec, o al
que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que
s’empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més
interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el
dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.

No admet més dubtes

L’evolució del món i la situació d’espoli i crisi en què es troba
avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions.
Estem sotmesos a un Estat espanyol que s’enforteix i ens empobreix. I
que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i
les divisions del catalanisme, de l’independentisme i, ara, d’ERC, per
imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les
retallades que va patir l’Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el
que s’està convertint en la segona part d’aquell desastre: les rebaixes
en la negociació del model de finançament. Un finançament just i
adequat, per cert, sense el qual s’agreujarà la situació de les
famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al
damunt nostre.

Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb
urgència, bastim un projecte que no s’arronsi davant de l’Estat
espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han
debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar
el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem
de nou, amb coratge i humilitat, i amb l’experiència que hem acumulat,
estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que
necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és
posar fil a l’agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem
el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d’ara, com a Reagrupament
Independentista.

Independentisme majoritari

Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a
l’independentisme en un moment en què té possibilitats d’esdevenir
majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara
a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots
els partits en l’intent il·lús per reformar Espanya a través d’un nou
Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí
per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós,
capaç de plantar cara a l’Estat i de superar les tremolors de cames
dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les
millors energies al seu voltant.

Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que
volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la
il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l’única força
política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a
desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és
la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin
afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que
estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra
ningú perquè no ens hi trobarà.

Espanya i la democràcia

Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que
som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts
més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som
prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de
ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d’un
Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix
aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes
les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència,
per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt
de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.

Per tant, no n’hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en
silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons
a les rodes. Ni podem cometre l’error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d’elits o de polítics professionals.

Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són
conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que
requereixen l’esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és
l’hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem
nosaltres. És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el
partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra
Republicana de Catalunya.

 



Comments (1)

quim xenajuny 3rd, 2009 at 14:30

tinc moltes afinitats amb vosaltres, ara be: crec que els ecologistes de veritat s hi haurien d incloure, adames de tota persona sensible cultural , profesional i politicament en el redreçament i independencia de la nostre milenaria terra catalana, sense esborrajaments, seguint unes pauses pacific-democratiques i juridicament legals als ulls del mon. salut i endavant.