Victor Alexandre: l’estratègia de pactes de la cúpula d’ERC ha estat un fracàs espectacular

www.elsingulardigital.cat.-

"El PSC sap que només té futur en una Catalunya netament espanyolitzada"



El preu que paga Catalunya per estar encadenada a Espanya és tan
escandalosament elevat que el dia que siguem independents i avaluem els
costos que han tingut en tots els àmbits aquests tres segles de sagnia,
ens sentirem avergonyits de la nostra passivitat. L’espoli fiscal, no
cal dir-ho, és espectacular i les engrunes que ja s’anuncien amb el nou
finançament no poden ser més humiliants. Els 5.000 milions de què
s’havia parlat inicialment han estat rebaixats a 4.200, després a
3.500, després a 3.200 i ara a 1.794. I si a això hi afegim el fet que
el principal partit del govern no creu en el país, perquè per a ell el
país és un altre, l’atzucac a què ha arribat Catalunya no pot ser més
alarmant.




Tanmateix, no tot és culpa d’Espanya, no tot el que ens empetiteix i
ens apropa al raquitisme és fruit d’un projecte espanyol d’assimilació.
Hi ha un projecte molt més pervers que aquest pensat i fet a casa
nostra. Es tracta d’un projecte elaborat pels socialistes l’objectiu
del qual, diguem-ho clar, consisteix a reduir la nació catalana a una
mera peculiaritat folklòrica espanyola en el termini d’una generació.
Vist l’increment de l’independentisme, el PSC sap que només té futur en
una Catalunya netament espanyolitzada i fonamenta tota la seva política
en aquest principi: neguen els drets històrics, imposen més hores de
llengua espanyola a les escoles, acullen amb els braços oberts la
invasió espanyola de competències, voten a Madrid al costat del PP en
contra de Catalunya en matèria de llengua, de seleccions nacionals i de
gestió aeroportuària, rebaixen l’Estatut 48 hores després de la seva
aprovació al Parlament, donen suport a la política radial espanyola que
converteix Madrid en la capital dels catalans i riuen mofetes tot
beneint el pas del tren d’alta velocitat a 75 centímetres de la Sagrada
Família, el monument que representa Catalunya arreu del món.




Aquesta, però, és només la part dramàtica. També n’hi ha una
d’esperpèntica, i és que aquells que van lliurar el govern del país a
aquesta gent estan obligats a cantar-ne les excel·lències passi el que
passi per tal de mantenir-se en el poder sense caure en una flagrant
incongruència. És a dir, que la cúpula republicana –en contra de bona
part de la seva militància- no pot criticar el seu soci de govern
perquè fer-ho significaria reconèixer el fracàs espectacular de la seva
estratègia i l’error històric que ha suposat el segon tripartit. Tot
plegat deixa ERC en una posició suïcida. I no sols perquè ja ha perdut
més de la meitat dels votants, sinó perquè la seva política de mans
netes s’ha acabat convertint en una política de mans lligades.

 



Comments (1)

Tresinoresoctubre 10th, 2008 at 23:44

Quin descobriment! però no és evident que pactar amb un partit aspañol com el PSC-PSOE és la pitjor estratègia de l’independentisme de tota la historia????